Els transportistes amenacen el Govern central amb un «Nadal molt fosc si no es compleix la llei»

Tres hores després del seu inici a l’estació d’Atocha de Madrid, on es troba el Ministeri d’Agricultura, diversos centenars de transportistes han arribat a la plaça de San Juan de la Cruz, on hi ha el Ministeri de Transports. «Si la llei no funciona, senyora ministra, s’acostarà un Nadal molt fosc», amenaça a través d’un megàfon Manuel Hernández, el president de la Plataforma Nacional en defensa del Transport de Mercaderies per Carretera, convocant de les aturades que han començat aquest dilluns. «Diuen que els transportistes no estan secundant l’aturada. Senyora ministra, no doni lloc que el transport es desperti, perquè és com un lleó i després ningú el podrà parar», ha afegit Hernández. «Ministra, dimissió» coregen tot seguit els manifestants, el crit que ha presidit la marxa.

«La llei no s’està complint. Estan abaixant els preus amb bastantes represàlies per a la gent que compleix. Veurem si la ministra es posa a treballar», explica Rafael Alamillo, secretari general de la Plataforma a El Periódico. La principal reivindicació dels transportistes autònoms i empresaris organitzadors de l’aturada és que el Govern apliqui mesures efectives per evitar treballar a pèrdues. En concret, reclamen més inspeccions al Ministeri de Transports per certificar que les grans empreses compleixen la normativa. Segons explica Alamillo, «no hi ha prou inspectors per inspeccionar les empreses i verificar que abaixin els preus».

Ana María de Miguel i Carlos Bravo són un matrimoni madrileny amb un camió cadascun que transporta contenidors marítims amb tota mena de càrrega (alfals, ferralla, tractors, cotxes, palla, pinso, etc.). Es queixen dels baixos preus que els paguen al contractar els seus serveis. «L’Estat fa un càlcul del que val el meu camió en un quilòmetre. Diu que costa 1,60 carregat i 1,30 buit, però em paguen 0,98 euros, més el diferencial del preu del gasoil que portaria a un total d’aproximadament 1,15 euros. El client final sí que paga a 1,60 el quilòmetre, però jo en rebo 1,15», explica Bravo. «La llei diu que com a mínim n’he de cobrar 1,60, però no es compleix perquè no hi ha inspeccions. Em diuen que ho denunciï, però si ho faig me’n vaig al carrer», afegeix.

«Van fer una llei. Van establir un mínim, si no ens paguen això, ho hem de denunciar cadascú de manera individual. Però si els altres no ho denuncien jo em quedo sense treballar i la resta no», explica una altra de les manifestants, arribada des d’Astúries, que prefereix no donar el seu nom. Per això, els transportistes demanen més inspectors que garanteixin «uns preus justos», explica Manuel Hernández, cap visible de la Plataforma, sense representació a l’òrgan de diàleg del sector amb l’administració –el Comitè Nacional del Transport per Carretera (CNTC) que representa al 90% del sector. «És la ruïna de moltes famílies», afegeix Hernández.

Altres reivindicacions

Un altre dels manifestants és José Ramón Fernández Martinez, camioner que treballa per a una petita empresa de Ponferrada i que transporta tota mena de mercaderia diàriament. En el seu cas, es queixa perquè les grans empreses a les quals carreguen i descarreguen les mercaderies generen cada vegada una situació de més precarietat al prescindir d’àrea de descans i de falta de vigilància o disparar els temps de descàrrega fins a «sis o set hores o fins i tot un dia», que suposa «perdre un altre viatge, no poder arribar a casa amb la família o haver de quedar-te el cap de setmana fora». «Sortim al carrer perquè vegin el que estem passant. Tot va a pitjor. Fa l’efecte que es riuen de nosaltres», assegura.

«És per dignitat», expressa Jorge Luis Suárez. «Hi ha molta gent al sector que està molt malament, que no tenen cap rendibilitat. Només demanem que es compleixi la llei», afegeix, sense perdre ocasió per reivindicar també el final d’altres anomalies del sector com que un accident de trànsit es consideri accident laboral.

Suport d’agricultors

No només els transportistes han sigut convocats a aquesta marxa, sinó que també s’ha convidat agricultors, ramaders i hotelers a unir-s’hi. «Sense agricultors ni ramaders no es pot viure; sense polítics, sí. El camp es mor», es pot llegir en una de les pancartes, que porten els representants d’Asepres, una associació agrària amb presència a Andalusia, Albacete, Múrcia Extremadura i Madrid.

Notícies relacionades

L’empresa de gestió de residus Movilex entra a Catalunya

El Sabadell treu a BBVA el programa de crèdits locals de la Diputació

Es tracta d’una associació «lliure», segons explica Guillermo Sánchez, membre de la junta directiva. Això és independent de les grans organitzacions agràries com Asaja, Coag o UPA. «No ens sentim representats per aquestes associacions», afegeix Sánchez, una reivindicació similar a la de la Plataforma en el sector del transport. Segons el seu relat, «diversos autobusos» han portat fins a Madrid prop d’uns «500 agricultors de l’associació» per recolzar els transportistes i reivindicar els seus elevats costos de producció, disparats després de la guerra d’Ucraïna. «Els costos de producció ens estan ofegant. Nosaltres també tenim un problema i volem que se’ns escolti», afegeix Sánchez.

Normalitat el primer dia de l’aturada

Aquest primer dia d’aturada, el Ministeri de l’Interior ha celebrat un nou Centre de Coordinació, presidit pel secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez, i en el qual han participat totes les forces de seguretat i ministeris i administracions implicades. Els cossos han traslladat situacions de normalitat en nodes, centres logístics i vies de comunicació, a excepció d’un incendi de pneumàtics a Algesires, de quatre caps tractors a Villaescusa (Cantàbria), que ja estan sent investigats, i algunes punxades a Illescas (Toledo), segons informa Juanjo Fernández.