Economia planteja facilitar el canvi d’hipoteca fixa a variable mitjançant un allargament del termini

L’Executiu ha inclòs aquesta proposta dins del ventall de mesures plantejades als bancs, segons ha publicat ‘El Economista’. L’avantatge de les hipoteques a tipus fix és que tenen una quota que no varia durant tota la vida del préstec, cosa que donaria certesa als hipotecats en plena pujada dels tipus d’interès de referència. El problema és que els tipus fixos són més alts que els variables, amb la qual cosa el canvi implicaria ara com ara haver de pagar una quota considerablement major a famílies a les quals es vol ajudar perquè poden tenir problemes per afrontar els pagaments del préstec per l’escalada de l’euríbor i la inflació.

Diverses fonts financeres confirmen a EL PERIÓDICO que la via proposada pel Govern per salvar aquest problema és acompanyar el canvi de tipus amb un allargament del termini de la hipoteca, de manera que la quota resultant sigui menor que la que resultaria de simplement passar-la d’interès variable a fix. Així, sobre la taula de negociació està la possibilitat de limitar la pujada de la quota a la que resultaria d’actualitzar el tipus com si continués sent variable. És a dir, la família hauria de pagar més que actualment i durant més temps, però l’alça seria menor que si es canviés a tipus fix sense allargar el termini i la quota no tornaria a pujar.

Com a suport addicional, també existeix la possibilitat que es redueixi la comissió màxima que poden cobrar els bancs als seus clients pel canvi del tipus variable a fix, bé sigui dins de la mateixa entitat (novació) o mitjançant el traspàs del crèdit a una altra (subrogació). La llei de contractes hipotecaris del 2019 estableix que les entitats poden imposar una compensació de fins al 0,15% del capital reemborsat anticipadament en els tres primers anys després de la firma (a partir de llavors, no poden exigir una comissió).  

Carències i allargaments 

El Ministeri d’Economia ha inclòs aquest plantejament en la seva proposta de mesures per ajudar a hipotecats de classe mitjana en conflictes, juntament amb d’altres que en principi estima que tindran més calat com allargaments de terminis i períodes de carències en els pagaments de les quotes, avançades per aquest diari la setmana passada. Algunes fonts apunten que les carències podrien ser de 12 mesos i afectar el pagament dels interessos, així com que els allargaments de terminis podrien estar en línia amb la proposta de les patronals bancàries AEB i CECA (fins a cinc anys sempre que el termini total no superi els 40 anys). Les mesures més contundents –com limitacions dels tipus d’interès, condonacions parcials de deute i dacions de l’immoble en paga del crèdit– continuaran reservades per a les famílies en situació més vulnerable, com està passant des del 2012.

El Govern pretén que aquestes mesures no suposin un augment de la càrrega total d’interessos i aquest és un dels punts que els està costant més acordar a Economia i la banca. L’altre són els requisits que hauran de complir els potencials beneficiaris de les mesures. Les patronals van proposar fa unes setmanes uns requisits només una mica més flexibles que els del Codi de Bones Pràctiques del 2012, però el ministeri els considera massa restrictius tant per a les famílies de classe mitjana com per a les vulnerables. Les entitats miren d’evitar-ne uns de massa laxos per minimitzar l’impacte en provisions per afrontar possibles pèrdues.

Pla doble

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Com també va avançar aquest diari, Calviño ha tornat a confirmar que el Govern i les patronals estan treballant en un pla doble. D’una banda, en «ampliar i millorar» el funcionament del Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració d’hipoteques de clients vulnerables del 2012. I paral·lelament, establir un «protocol addicional per recolzar aquelles famílies de classe mitjana que es puguin veure en risc de vulnerabilitat com a conseqüència de l’accelerada pujada dels tipus d’interès».

«Estem treballant molt intensament, amb reunions diàries amb els representants de la banca; jo espero que al més aviat possible arribem a un acord. De fet, ens hem donat... els hem donat aquesta setmana per poder tancar un acord perquè volem al més aviat possible poder adoptar aquestes mesures, que estiguin en vigor l’1 de gener i que existeixi aquest catàleg de solucions que puguin donar alleujament a les famílies espanyoles», ha afirmat la vicepresidenta en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. El pacte haurà de passar pel Consell de Ministres (el codi del 2012 es va aprovar via reial decret) i les entitats necessiten un temps per adaptar els seus procediments.