El futur econòmic del Mediterrani, a debat a Barcelona

Més de 1.200 empresaris de 43 països d’Europa, Àsia i l’Àfrica participaran en la Setmana Mediterrània de Líders Econòmics, MedaWeek, que celebrarà la seva edició número 16 de dimecres, 16, a divendres, 18 de novembre, a Barcelona. El tema essencial és el futur econòmic postpandèmia del Mediterrani.

La trobada, organitzada per l’Associació de Cambres de Comerç del Mediterrani (Ascame) i la Cambra de Comerç de Barcelona, aspira a convertir la trobada «en el Davos del Mediterrani», segons afirma el coordinador general d’Ascame, Anwar Zibaoui.

MedaWeek s’estructura aquest any en tres eixos, el primer dels quals es titularà Panorama Econòmic a la Regió Mediterrània, dins de la qual s’inclou la Conferència sobre Seguretat Energètica al Mediterrani. Zibaoui recorda que «ja durant la primera guerra d’Ucraïna es va tractar en aquest fòrum sobre la necessitat de crear un espai euromediterrani de cooperació energètica capaç d’evitar la dependència energètica europea de Rússia». 

Per al coordinador d’Ascame, «ara seria el moment de crear un mercat energètic comú, més quan s’ha trobat una bossa de gas al Mediterrani oriental capaç de satisfer les necessitats d’Europa durant 50 anys i que ja ha facilitat acords polítics per a la seva explotació, com la delimitació dels límits territorials marins entre Israel i el Líban per a la seva explotació».

En aquesta primera jornada també se celebrarà el 9è Fòrum de Turisme del Mediterrani, que impulsarà la creació d’una Agència Mediterrània del Turisme per promoure la regió com a destinació turística de forma conjunta, tal com es fa actualment en altres zones com la del Carib. 

Després de la crisi de la covid, la conca del Mediterrani ja ha recuperat el seu lideratge global amb prop de 400 milions de visitants i un 32% de les arribades internacionals, que permeten concentrar el 30% dels ingressos que genera el sector arreu del món. Aquestes magnituds suposen el 13% de les exportacions i el 23% de l’activitat del sector serveis de la regió, i dona feina a més de 20 milions de persones distribuïdes als seus 2,5 milions de quilòmetres quadrats de conca i 30.000 de costa. 

Durant la segona jornada se celebrarà la Cimera Mediterrània de l’Economia Digital, que té com un dels objectius convertir Barcelona en un ‘hub’ de creació de ‘start-ups’, així com potenciar la transformació digital de les empreses mediterrànies.

La tercera jornada estarà ocupada per la Cimera Mediterrània de l’Economia Jove, en la qual se celebraran trobades com la MedaWeek Educació i Talent Mediterrani o la 2a Conferència Mediterrània d’Economia Creativa. Una de les qüestions de debat serà la bretxa existent entre universitat i empresa, que es tradueix en el fet que actualment el 50% dels joves llicenciats es troben a l’atur, mentre que entre els no llicenciats se situa en el 30%. 

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

En el cas de les dones, l’índex oscil·la entre el 45% de llicenciades a l’atur en països com Egipte o Tunísia i el 55% d’alguns estats europeus. «Els llicenciats no tenen sortida en el mercat laboral, perquè les universitats creen màsters i carreres que no són necessaris per a les empreses del sector privat», assegura Zibaoui, per a qui que el factor demogràfic positiu dels països del sud del Mediterrani suposa una oportunitat per a les universitats catalanes, «actualment, la majoria dels estudiants del sud del mediterrani van a Madrid, i no a Barcelona, sobretot quan les classes mitjanes de països com Egipte o Turquia, amb més de 100 milions d’habitants, o fins i tot el Marroc, han d’enviar als seus fills a estudiar fos, si o si».

Les 300 cambres de comerç que formen part d’Ascame representen prop de 125 milions d’empreses de 25 països. L’entitat va ser creada l’1 d’octubre de 1982 per iniciativa de la Cambra de Comerç de Barcelona.