La inflació en cinc claus: pujada rècord dels aliments i primera baixada de la llum

Després d’haver tocat sostre el juliol amb una taxa del 10,8%, la taxa d’inflació encadena ja a Espanya tres mesos consecutius de correcció que la situen en el 7,3%, per sota del nivell de febrer (7,6%), quan va esclatar la guerra a Ucraïna. No és que baixin els preus, però com que a l’octubre van pujar respecte al setembre molt menys del que ho van fer el mateix mes de l’any passat (0,3% davant 1,8%), la taxa anual es retalla. Les mesures adoptades pel Govern per moderar els preus de l’energia han sigut clau per encarrilar la inflació que, d’una altra manera, segons càlculs del Banc d’Espanya, seria, almenys 3,5 punts superior (hauria superat el 14%). També explica la baixada dels preus de l’energia als mercats internacionals. A més, cal tenir en compte l’anomenat efecte esglaó: els preus actuals de l’electricitat i de la llum es comparen amb uns mesos de l’any passat, en què ja va començar a aguditzar-se l’encariment.

Entre els béns i serveis més inflacionistes, els aliments han agafat el relleu a l’energia. A l’octubre els aliments van pujar el 13,3% respecte al setembre i anoten una pujada anual del 15,4%, que és rècord des de l’inici d’aquesta sèrie històrica el gener de 1994. El grup de productes energètics, per la seva banda, va anotar una rebaixa mensual del 6,2% que deixa en el 8% la pujada anual d’aquest epígraf. Entre els aliments destaquen les pujades anuals que anoten aliments com el sucre (42,8%), els llegums i hortalisses (25,7%), els ous (25,5%), la llet (25%), l’oli (23,9%), els cereals i derivats (22,1%), les patates (19,9%), el pollastre (18,3%), el pa (14,9%) i la carn de boví (14,9%).

També van pujar a l’octubre els preus dels carburants. També va pressionar a l’alça la pujada dels preus dels carburants, que es van incrementar a l’octubre el 2,9% respecte al mes anterior. En particular, l’INE registra una pujada mensual de la gasolina del 2%, que deixa en l’1,1% la variació anual. En el cas del gasoil, aquest la pujada mensual va ser del 3,5%, el que eleva al 24,3% l’encariment anual d’aquest carburant.

En taxa mensual, si es compara amb el mes de setembre, els preus de l’electricitat van baixar a l’octubre el 22,5%. Per primera vegada després de gairebé 20 mesos d’inflació, el rebut de la llum d’octubre en el mercat regulat va resultar més barat que el del mateix mes de l’any anterior: el 15,4% inferior. El cert és que l’octubre del 2021 la llum ja havia pujat el 62,8%, així que la rebaixa actual tot just corregeix una part de l’encariment acumulat de la llum.

També va baixar el mes passat el preu del gas, el 6,4%, així com els serveis d’allotjament (-3,9%), els paquets turístics (-4,3%) o els bitllets d’avió (-5,2%). Això no vol dir sempre que els preus siguin més barats que fa un any, però sí que en moderen la pujada. Així, el preu del gas és el 10,6% més car que fa un any.

La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, ha dit en públic en recents ocasions que l’expectativa del Govern és que la taxa d’inflació es mantingui en nivells actuals fins a final d’any, abans de reprendre el camí descendent el 2023. Hi ajudarà l’efecte esglaó, ja que després de les intenses pujades del 2022 es pot pensar que seran menors l’any vinent. De moment, la taxa mitjana d’inflació el 2022 se situa en el 8,8% i el Banc d’Espanya preveu que la mitjana baixarà fins al 5,6% l’any que ve. El descens de la dada de la inflació fins al 7,3% converteix Espanya en el segon país amb menor taxa de pujada de preus de la Unió Europea, només per darrere de França i molt per sota de la mitjana de la zona euro, que, segons la dada avançada per Eurostat, se situa a l’octubre en el 10,7%.

La inflació mitjana de 12 mesos que s’anoti al novembre marcarà la pujada de les pensions el 2023. El Govern central estima que la dada se situarà en el 8,5%, però podria oscil·lar en alguna dècima cap amunt o cap avall. La dada de la inflació, però, amb prou feines s’està traslladant a la negociació col·lectiva. Amb dades fins a l’octubre, la pujada salarial mitjana pactada tot just se situa en el 2,6%, amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. Per això, els sindicats estan impulsant una campanya de mobilitzacions. En sentit contrari, la patronal CEOE insisteix a mantenir la moderació salarial per evitar efectes de segona ronda: «En aquest context, resulta especialment rellevant evitar un escenari en el qual els augments dels preus i salaris es retroalimentin entre si, per no produir efectes de segona ronda que ens portin a una espiral inflacionista», sosté la CEOE. Per la seva banda, l’anomenada inflació subjacent (que no té en compte els preus més volàtils d’energia i aliments no elaborats) es va mantenir a l’octubre en un elevat nivell del 6,2% i per a les centrals sindicals aquest indicador s’aproxima a la pujada dels marges (beneficis) de les empreses. Alhora, l’elevat nivell d’inflació a la zona euro (10,7% a l’octubre) pressiona a l’alça sobre la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) de pujada dels tipus d’interès.