El Banc d’Espanya demana centrar les ajudes en els hipotecats més vulnerables

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha defensat aquest dimecres que és necessari un «calibratge correcte» de l’àmbit d’aplicació del pla d’ajuda als hipotecats en problemes per l’escalada de l’euríbor que negocien des de fa setmanes el Govern i la banca amb l’assessorament del seu organisme. «En aquest context, la política fiscal ha de ser molt focalitzada en els col·lectius més vulnerables. Això també aplica a aquest tipus de mesures», ha afirmat. L’Executiu ha donat de termini al sector fins al final de la setmana per arribar a un acord i que les mesures entrin en vigor l’1 de gener.

En un acte de l’Associació de Mercats Financers, Hernández de Cos ha reconegut que la «dificultat resideix precisament en la definició» de l’esmentat col·lectiu de vulnerables, entre altres factors perquè les famílies de menor renda tendeixen a viure de lloguer perquè no tenen accés a una hipoteca. «Si aconseguim definir això adequadament, crec que limitarem també alhora els riscos des de la perspectiva de l’estabilitat financera», ha afirmat.

El Banc d’Espanya, així, està jugant un paper intermedi entre el Ministeri d’Economia i la banca en aquestes negociacions. El seu objectiu és que les mesures que s’aproven serveixin per evitar un increment de la morositat que provoqui pèrdues a les entitats, però que alhora es faci amb un cost per als bancs que no posi en risc la seva solvència i per tant no perjudiqui el flux i preu del crèdit. 

El director d’estabilitat financera del supervisor, Ángel Estrada, ja va reclamar divendres passat que les mesures que s’adoptin «no siguin generals», sinó «molt selectives», quant als seus potencials beneficiaris i «totalment transitòries» en la seva durada. Altrament, va advertir, es podrien generar «problemes a mitjà termini per als nous clients». Si les mesures són excessivament àmplies, va argumentar, hi ha el risc que les entitats encareixin els préstecs per traslladar el seu cost als nous hipotecats.

Nous requisits

Les reunions per pactar el pla són diàries: aquest dimecres a la tarda se n’ha celebrat una. Dos són els aspectes que està resultant més difícil acordar. D’una banda està precisament la qüestió de quins requisits han de complir els potencials beneficiaris. El Govern considera inadequats per a l’actual context els del Codi de Bones Pràctiques del 2012: tenir uns ingressos familiars anuals que no superen en tres vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) de 14 pagues (24.318,84 euros, actualment); haver patit en els últims quatre anys un increment del pes del pagament de la hipoteca sobre la renda familiar d’almenys 1,5 vegades; i tenir una quota hipotecària superior al 50% dels ingressos nets del conjunt dels membres de la unitat familiar.

El Govern vol rebaixar els dos últims aspectes per afavorir més clients en conflictes. «Això estava molt pensat per a la crisi financera anterior i per tant per a un risc de perdre la feina, que la família no tingués ingressos. Ara estem en un escenari diferent. L’amenaça no és tant que es pugui perdre la feina o que la família no tingui ingressos com que estigui augmentant molt ràpidament el cost, la quota mensual», ha argumentat la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, a TVE. 

No més interessos

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’altre aspecte en el qual hi ha més diferències es deu a la voluntat del Govern que les mesures que s’aprovin no comportin pagar més interessos a la llarga. Es tracta d’un punt clau: l’allargament de terminis i les carències redueixen els pagaments mensuals que han d’abonar les famílies, però suposen un encariment del preu final de les hipoteques a menys que es reguli el contrari. Així es paguen més interessos perquè el termini és més llarg o perquè el capital pendent és més alt un cop acabada la carència, mentre que s’ha de fer una novació del crèdit amb la consegüent comissió (normalment de l’1% del capital pendent).  

«Les opcions que estem avaluant busquen que es pugui establir una quota més baixa, que es pugui en definitiva aplanar la corba dels tipus d’interès, esmorteir aquest impacte, però hem de treballar-ho bé perquè no hi hagi efectes indesitjables, perquè si resulta que aconseguim contenir el pagament durant uns mesos, però després tenim un salt molt important, haurem fet el contrari del que preteníem», ha argumentat Calviño. A la banca li preocupa el cost que li pugui suposar això en forma d’increment de les provisions per afrontar possibles futurs impagaments.