Quatre de cada deu treballadors ingressen menys de 1.000 euros al mes

Els experts del Govern estan actualment debatent quant hauria de pujar el salari mínim interprofessional (SMI) l’any que ve –avui dia està en 1.000 euros bruts al mes, en 14 pagues–. Un sòl salarial que, davant l’escàs increment de les remuneracions, cada vegada cobreix més gent. El 2021, amb un salari mínim de 965 euros, el 38,8% dels assalariats espanyols guanyaven aquests 965 euros o menys. Una dècada abans, el 2010 i amb un SMI de 633,3 euros, l’esmentada proporció era del 31,2%. És a dir, la proporció de treballadors sota el llindar de l’SMI ha augmentat més de set punts en els últims 10 anys.

Una escassetat d’ingressos que és molt més probable que afecti dones que homes. La proporció de treballadores sota el llindar de l’SMI és del 44,9%, més de 10 punts per sobre que els seus col·legues masculins. En termes mitjans, la bretxa salarial es va situar el 2021 en el 20% o uns 392 euros al mes, en detriment de les dones.

I és que l’estadística del salari mitjà ofereix una imatge esbiaixada del que guanyen els espanyols, en tant que, mentre quatre de cada 10 ingressen menys de 1.000 euros al mes, el sou mitjà s’ubica en 1.793,25 euros mensuals. Les desigualtats entre els que més guanyen i els que menys s’han accentuat des de l’inici de la pandèmia. El 2021 la remuneració mitjana dels treballadors més ben pagats era 86 vegades més elevada que entre els més mal pagats. Un any abans, la proporció era de 85 vegades i una dècada abans, de 76 vegades.

A Catalunya, el cost més elevat de la vida i un volum mitjà més elevat de remuneracions provoca que la proporció de treballadors sota el llindar del salari mínim sigui inferior que en el conjunt d’Espanya. Si bé els segons ascendeixen al 38%, els primers estan en el 33,6%. El salari mitjà a Catalunya es va situar l’any passat en els 2.014 euros mensuals, un 11% per sobre de la mitjana espanyola. Les dades de l’Agència Tributària no recullen les remuneracions del País Basc i Navarra, perquè tenen hisendes pròpies. Restant aquestes dues autonomies de la comparativa, els sous mitjans a Catalunya són els segons més elevats, només superats pels de Madrid. Allà la nòmina mitjana ascendeix a 2.331,75 euros al mes, el 23% per sobre de la mitjana espanyola.

A pitjor salari, més ertos

El 2020 va ser l’any dels ertos. Les restriccions sanitàries aplicades sobre activitats amb gran pes dins de l’economia espanyola van arribar a provocar que 3,6 milions de treballadors a Espanya, gairebé el 20% de la població assalariada, estigués en algun moment afectat per un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto). Estar en erto implica no treballar i deixar de cobrar. El Sepe va salvaguardar part del poder de compra dels afectats amb prestacions d’atur, tot i que aquests no van ingressar el mateix en suspensió que treballant.

Notícies relacionades

Els sindicats salven els salaris en la indústria, mentre pateixen en els serveis

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Les dades de l’Agència Tributària mostren que aquells treballadors amb pitjors salaris van ser enviats en més proporció a l’erto per les seves empreses que aquells amb millors remuneracions. Ja sigui perquè les companyies afectades per les restriccions van ser les mateixes que pagaven pitjor als seus empleats o perquè aquells treballadors que no van poder teletreballar eren els que pitjors sous tenien.

Mentre aquells treballadors que guanyaven el 2020 entre la meitat o el salari mínim, el 35% va passar per un erto; entre els que guanyaven 10 vegades el salari mínim només van ser suspesos el 5,2%.