Els empresaris adverteixen a Barcelona que el corredor mediterrani «no pot esperar més»

Barcelona ha acollit aquest migdia l’acte #VullCorredor, organitzat per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE). La trobada, que ha convocat a més de 1.600 empresaris, segons els organitzadors, ha servit per reclamar que la infraestructura ferroviària «no pot esperar més». La ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha reivindicat els treballs realitzats i ha assegurat que en el primer semestre del 2023 hi haurà 1.300 quilòmetres operatius.

En la seva intervenció inicial, el president de l’AVE, Vicente Boluda, ha recalcat que el corredor «beneficia tot Espanya, no només els territoris per on passa. Quan vam començar amb aquesta reivindicació ens preguntàvem com podia ser que tot neixi o passi pel centre d’Espanya», ha lamentat.

Falta de voluntat política

«Ni els retards acumulats ni el ritme a què ho fa ens pot fer caure en l’autocomplaença. Com a país no podem permetre’ns ni un retard més, perquè la nostra indústria, el nostre camp, les nostres exportacions, el nostre turisme, la nostra sostenibilitat no ho permet», ha advertit.

Boluda s’ha queixat de la històrica «falta de voluntat política», però s’ha felicitat per haver aconseguit la «unitat empresarial» i el fet que tots els partits polítics s’hagin afegit a la reclamació, «a més de comptar amb un calendari que es pot fiscalitzar». I ha ironitzat: «En les últimes tres setmanes hi ha hagut molts avenços, no sé si per la proximitat d’aquest acte».

Tres presidents

Boluda ha fet aquestes afirmacions ja a dins del centre de convencions de Barcelona, tot i que abans de l’estrena ja havia assegurat a l’entrada que reclamaven «més celeritat en els trams que falten, sobretot a Andalusia». El president de Mercadona, Juan Roig, també ha lamentat que el corredor «està trigant moltíssim» i això és una «ofensa» per a tots els que viuen a l’arc mediterrani.

A l’acte hi han assistit tres dels quatre presidents autonòmics per on discorre la infraestructura ferroviària. Faltava el d’Andalusia, que és a la cimera climàtica d’Egipte. Tots han parlat abans de l’inici de la trobada, ja que dins del centre de convencions no han pres la paraula.

Passar de les paraules als fets

El més bel·ligerant ha sigut el de Múrcia, Fernando López Miras, que ha demanat que «es passi de les paraules als fets. El Govern de Pedro Sánchez ens ha de tractar a tots els espanyols per igual, i Múrcia és una illa». «Potser des de Múrcia a la frontera francesa estigui acabat el 2026 o el 2027, però des d’Algesires en absolut», ha vaticinat el murcià.

El president de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat que és difícil canviar la «inèrcia» de l’Espanya radial i que és indispensable que el corredor «s’acceleri al màxim» perquè, altrament, «escanyar el seu creixement és escanyar el creixement d’Espanya»

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha acudit a l’acte al contrari que els seus antecessors en el càrrec, ha assegurat que «fins ara era un imperatiu econòmic», però que l’emergència climàtica el converteix també en un «imperatiu ambiental». Aragonès ha assegurat que és «fonamental per a la competitivitat» i ha exigit que s’«accelerin» les inversions perquè «cada any que perdem el perdem en competitivitat i en la lluita contra el canvi climàtic».

Alta representativitat

Notícies relacionades

El conseller de Territori considera que l’execució del corredor mediterrani «clama al cel»

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

L’encarregada de clausurar l’acte ha sigut la ministra de Transport. Raquel Sánchez ha aprofitat per reivindicar els treballs realitzats des del 2018, presentant percentatges d’execució respecte al que ocorria quatre anys enrere.

A més de Pallussa i Roig, entre els 1.600 empresaris que han escoltat les explicacions de Sánchez estaven el president de la CEOE, Antonio Garamendi; el de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri; el de Banc Sabadell, Josep Oliu, o el de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el president de Pamesa, Fernando Roig, així com el president de Telefónica España, Emilio Gayo, i el president de Prensa Ibérica, Javier Moll, entre d’altres.