El Govern celebra una nova subhasta renovable en plena crisi de preus i embús de permisos

Les subhastes renovables són concursos que serveixen per aportar seguretat financera als promotors de projectes d’energia neta, al garantir-los un preu fix, i alhora assegurar un ritme mínim d’instal·lació de potència renovable al país. El Govern central va llançar a finals del 2020 un calendari de concursos amb l’objectiu d’arribar a 19.500 megawatts de potència neta el 2025. És la quarta subhasta que s’organitza en el marc d’aquest almanac que, a diferència de les subhastes realitzades amb l’anterior Govern del PP, que consistien a licitar a la baixa en el preu de la inversió, juguen amb el preu a què s’ofereix produir la llum.

Sobre la participació d’aquest dimarts, la majoria de les companyies prefereix no revelar les seves cartes. EDP i Forestalia són les úniques empreses que hi confirmen la seva presència. En l’última gran subhasta, que es va celebrar fa un any, no van ser-hi ni Iberdrola ni Endesa, ho van justificar per les seves desavinences amb el Govern central –es va celebrar en plena pugna per la retallada de beneficis a les seves centrals nuclears i renovables–. Tampoc Acciona, per qüestions de calendari. Però sí Naturgy. Tot i que els dos grans guanyadors van ser Capital Energy, que va obtenir la meitat de la potència subhastada, i Forestalia, que es va adjudicar prop del 20% de la capacitat disponible.

Amb tot, el context d’aquest any 2022 és molt diferent del de llavors, quan Rússia ja havia començat a cuinar la guerra, però encara no es podia ni imaginar on arribarien els preus de l’energia. I aquí apareix una de les primeres incògnites: si als promotors els compensa anar a la subhasta –on es garanteix un preu, però a canvi de complir uns terminis per evitar perdre les garanties financeres que entreguen-– o si prefereixen realitzar un contracte bilateral directament amb un client.

Aquests contractes bilaterals (coneguts com a PPA, les sigles en anglès de ‘power purchase agreement’) també es firmen per un preu fix i no estan subjectes a constriccions en el desenvolupament, tot i que està limitat a 67 euros per megawatt-hora, que és el màxim a partir del qual el Govern central executa una retallada pel que considera beneficis extraordinaris. «Amb els preus tan alts, segons la interpretació de quant duri la crisi que faci cada un, té més interès anar a la subhasta o anar a buscar contractes bilaterals», reconeix el director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), José Donoso.

El preu de reserva

Notícies relacionades

Els ingressos regulats i els obtinguts a l’estranger quedaran fora del nou impost a les energètiques

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Una de les incògnites és el preu de reserva, que fixa el Govern central, i és secret. És la xifra límit a què poden aspirar les ofertes. Si se supera aquesta quantitat, es queden fora del concurs. Això va passar fa un mes en l’última subhasta amb l’energia termosolar. Hi havia molt interès per part del sector, però va quedar deserta perquè els promotors van buscar un preu superior al que va determinar el Govern central com a màxim. «Si el preu secret que posi el Govern és molt baix, pot passar una cosa semblant», adverteix José Donoso. I no ho hauria de ser, defensen, perquè els preus de les matèries primeres han pujat, i no s’espera que els promotors ofereixin preus molt baixos. «No són viables els preus temeraris perquè els contractes amb els fabricants a partir d’ara cal indexar-los a la pujada de la inflació perquè els seus costos han pujat», explica el director general de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), Juan Virgilio Márquez.

Embús amb els permisos

Una altra de les preocupacions és que, al tractar-se d’una garantia financera, els promotors hi poden participar amb projectes en qualsevol fase del seu desenvolupament. Però a Espanya hi ha al voltant de 100 gigawatts (100.000 megawatts) de potència renovable (segons xifres de Monitor Deloitte) que han sol·licitat el seu permís d’accés per connectar-se a la xarxa que perdran aquest dret si no aconsegueixen abans del 25 de gener la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), però estan encallats per la lentitud administrativa. I tot i que diverses fonts del sector coincideixen que el procés s’ha accelerat en les últimes setmanes, hi ha un gran temor que molts es quedin sense avaluar. «Alguns projectes que estiguin a punt de caducar al gener podrien anar a la subhasta, però si no saben si aconseguiran la DIA, no s’hi presentaran. I d’altres que no caduquen, però no saben a què s’enfronten amb la tramitació», explica Virgilio Márquez. La part positiva és que aquest risc aparta l’especulació. «Com que no hi ha certesa sobre la tramitació, només aquells segurs que tindran tramitacions aniran a la subhasta», afegeix José Donoso.