El Govern preveu alleujar la càrrega de més d’un milió de llars hipotecades

El Ministeri d’Economia ha anunciat a última hora d’aquest dimarts un paquet de mesures per alleujar la càrrega hipotecària de «més d’un milió de llars vulnerables o en risc de vulnerabilitat» per l’increment de l’euríbor. El departament que dirigeix Nadia Calviño ha realitzat aquest anunci «a falta de tancar els últims detalls» de la negociació amb les patronals bancàries (AEB, CECA i UNACC) i el Banc d’Espanya i després d’hores de complexa reunió a la seu del ministeri.

Com va avançar EL PERIÓDICO, el Govern ha arrencat de la banca un pla doble. D’una banda, s’ha acordat actualitzar i flexibilitzar el Codi de Bones Pràctiques del 2012 per a la reestructuració d’hipoteques de clients vulnerables. I paral·lelament, es crearà un marc d’actuació específic per a «classes mitjanes», és a dir, famílies que no siguin vulnerables, però estiguin en risc de ser-ho per la forta pujada de les quotes i altres despeses. Com també va avançar aquest diari, les mesures de reestructuració més contundents s’han reservat per als primers, mentre que per al segon grup es desplegaran iniciatives que busquen alleujar la càrrega financera, a més que s’adoptaran iniciatives per facilitar la conversió del tipus dels crèdits de variable a fix.

Per a les classes mitjanes, es crearà un nou Codi de Bones Pràctiques. Podran beneficiar-se’n les llars amb renda inferior a tres vegades i mitja l’IPREM (29.400 euros anuals) amb hipoteques subscrites fins al 31 de desembre del 2022, una càrrega hipotecària superior al 30% de la seva renda i que hagi pujat almenys el 20%. Les entitats els hauran d’oferir la possibilitat de congelar la quota durant 12 mesos, un tipus d’interès menor sobre el principal ajornat i un allargament del termini del préstec de fins a set anys.

Renovació del Codi

Quant al Codi del 2012, s’han millorat dues de les seves mesures. D’una banda, els deutors vulnerables tindran la possibilitat de reestructurar la hipoteca amb un tipus d’interès més baix durant el període de carència del principal de cinc anys (euríbor -0,1%, davant l’euríbor +0,25% actual). Així mateix, s’amplia a dos anys el termini per sol·licitar la dació en pagament de la vivenda i es contempla la possibilitat d’una segona reestructuració, en cas necessari.

Amb l’objectiu d’ampliar l’àmbit d’actuació, es permet que les llars amb renda inferior a 25.200 euros a l’any (tres vegades l’IPREM) que dediquin més del 50% de la seva renda mensual al pagament de la hipoteca, però no compleixin el criteri actual de l’increment d’un 50% de l’esforç hipotecari, puguin acollir-se al Codi amb una carència de dos anys, un tipus d’interès menor durant la carència i un allargament del termini de fins a set anys. Una família amb una hipoteca tipus de 120.000 euros i una quota mensual de 524 euros després de la revisió de tipus d’interès, veurà reduïda la seva quota durant el període de carència de cinc anys més d’un 50%, fins als 246 euros.

Reticències

L’anunci s’ha anunciat un dia més tard del termini màxim donat per la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, a la banca la setmana passada. Això prova com de complexes que han sigut les negociacions. Els bancs han mirat fins a l’últim moment de minimitzar l’impacte de les mesures en els seus comptes de resultats via més provisions davant possibles futures pèrdues per impagament. Així, d’una banda han lluitat per reduir al màxim possible l’àmbit d’aplicació de l’acord, és a dir, han intentat que els requisits que han de complir els potencials beneficiaris siguin el més restrictius possibles. En una línia similar, el Banc d’Espanya havia reclamat centrar el pla en els «col·lectius més vulnerables» i havia advertit que el contrari podria afectar el preu i flux de nou crèdit.

A través de les seves patronals AEB (bancs) i CECA (antigues caixes d’estalvi), així mateix, el sector ha intentat també evitar que els allargaments de termini i les carències no provoquin un augment de la càrrega d’interessos, com pretenia Calviño. Aquestes mesures redueixen els pagaments mensuals que han d’abonar les famílies, però suposen un encariment del preu final de les hipoteques tret que es reguli el contrari. Així es paguen més interessos perquè el termini és més llarg o perquè el capital pendent és més alt un cop acabada la carència, mentre que s’ha de fer una novació del crèdit amb la consegüent comissió (normalment de l’1% del capital pendent).  

Defensor del Client

Notícies relacionades

El Govern preveu aprovar dimarts la creació del Defensor del Client Financer

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

El Govern té prevista l’aprovació en el Consell de Ministres d’aquest dimarts del reial decret que articularà el pla per als hipotecats. Com va avançar aquest diari, també preveu donar llum verda a la creació de l’Autoritat Administrativa Independent de Defensa del Client Financer, amb la qual el Ministeri d’Economia pretén revolucionar l’actual sistema públic de resolució de les reclamacions a bancs, companyies d’assegurances i firmes d’inversió.

Els dos aspectes fonamentals del projecte de llei no variaran en principi respecte a l’avantprojecte de l’abril passat. Així, les seves decisions seran vinculants per a les entitats (no per als clients) quan la quantitat reclamada no superi els 20.000 euros i el nou organisme es finançarà amb una taxa de 250 euros per reclamació rebuda que pagaran les entitats.