García Andrés: «Els clients voldran que els seus bancs s’adhereixin al pla de les hipoteques»

L’anunci del pla va arribar in extremis, dilluns a última hora.

L’acord és difícil en una qüestió com aquesta. Des del Govern volíem utilitzar al màxim les possibilitats que ens dona l’instrument del codi de bones pràctiques i el mateix funcionament del mercat hipotecari per assegurar-nos que aquestes mesures d’alleujament arribin a la gent que les necessitarà durant aquest temps. Per nosaltres era molt important apujar el llindar de renda i que pogués arribar a la classe mitjana. És un tema complicat, perquè els canvis en les condicions dels préstecs tenen incidència en les provisions i requeriments de capital dels bancs. S’havia d’evitar que, volent fer una mesura que afavoreixi les famílies, tingués efectes no volguts.

¿Està satisfet amb l’actitud de la banca?

Ha sigut un procés llarg, però la posició de les associacions bancàries ha sigut constructiva, també la del Banc d’Espanya. Per descomptat, amb la banca defensant els seus interessos i el Govern mirant d’arribar a un resultat com el que hem obtingut. Ha valgut la pena.

Al codi del 2012 hi ha adherides 87 entitats voluntàriament. ¿Esperen ara un grau similar?

Les mesures són raonables i adequades. A més, els clients voldran que les seves entitats els puguin oferir aquestes condicions i, per tant, esperem que hi hagi una adhesió molt alta i generalitzada al pla.

El Banc d’Espanya va advertir del possible efecte de les mesures en el flux i preu del nou crèdit.

Les mesures faran menys costós, en termes de negociació, adaptar les condicions dels préstecs hipotecaris a aquesta situació de tipus d’interès, per la qual cosa no pensem que hagi d’afectar l’oferta de nou crèdit. Així mateix, a Espanya el grau de competència compara molt bé amb altres mercats i l’hem reforçat, a banda que el nou codi per a classes mitjanes no s’aplicarà a operacions noves.

També els bancs van expressar reserves.

Les mesures reforçaran la solidesa del mercat hipotecari. Donem una resposta estructurada i coordinada, basada en les millors pràctiques bancàries, que evitarà els problemes que vam veure de manera molt crua durant la crisi financera. Quan hi ha problemes de pagament i no se li dona un tractament adequat i anticipat, genera costos socials, com amb les execucions hipotecàries, però també costos econòmics i financers. Les entitats, després d’aquella experiència tan dura, crec que també ho entenen.

¿Quines provisions addicionals es veuran obligades a fer?

S’ha fet una forquilla d’estimacions. Però el que augmenta les provisions i afecta el capital no són les mesures en si, sinó els efectes de la pujada de tipus.

Membres del soci minoritari del Govern han criticat el pla.

Les mesures són molt potents. Aprofiten al màxim el marc del nostre mercat hipotecari per alleujar de manera efectiva les situacions de sobreendeutament i dificultats de pagament i alhora preservar el funcionament d’aquest mercat: el valor de la garantia, la cultura de pagament. En el debat al Congrés sobre les mesures, quan es coneguin en profunditat –i farem un esforç per explicar-les–, crec que al final acabaran entenent que són les que necessitem.

¿Per convalidar el reial decret, no tem necessitar partits a la dreta del Govern? 

Veig difícils els arguments per oposar-se a aquestes mesures. Esperem que tinguin un suport ampli al Congrés.

¿Quan esperen que es produeixi la concentració més important de reestructuracions i novacions?

El pla entrarà en vigor l’1 de gener i seria raonable que es concentressin en els tres primers trimestres de l’any. Però tot i que el codi per a les classes mitges sigui temporal, hi ha prou temps perquè les famílies ho demanin i per tant serà un flux constant.

¿Hi hauria la possibilitat d’allargar l’esmentat codi més enllà de dos anys?

El codi nou respon a la pujada dels tipus d’interès que, si mirem en termes històrics, és molt estrany que pugin tant en tan poc temps. Cap previsió en aquest moment apunta que hi pugui haver una nova pujada de l’euríbor del mateix import. Si en aquests dos anys fossin més intenses les pujades dels tipus, que no és probable, el paquet que hem aprovat seria eficaç. 

El Codi de Bones Pràctiques del 2012 va beneficiar 62.500 hipotecats fins al 2021, però per al nou pla calculen un milió de potencials beneficiaris.

A través de l’enquesta financera de les famílies del Banc d’Espanya, hem arribat a la xifra del milió de llars que poden acollir-se a les mesures. La relació entre els que s’hi poden acollir i els que efectivament s’hi acabin acollint ha sigut una variable important en la negociació i l’anàlisi. L’aplicació efectiva del codi del 2012 és relativament baixa. Però, per prudència, hem tingut en compte la possibilitat que ara pugui ser una mica més alta i hem treballat amb diferents escenaris.

¿Quines xifres de beneficiats finals manegen?

És molt difícil arribar a una xifra concreta. L’important és veure l’univers de llars que estan cobertes, que s’hi poden acollir potencialment, i també tenir en compte l’efecte de les mesures, que donaran un alleujament eficaç i estan adaptades a les circumstàncies de cada tipus de llar. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

¿Les mesures suposaran un alleujament de les quotes de les classes mitjanes a curt termini, però un augment de la càrrega d’interessos a la llarga?

El deutor tindrà l’opció de mantenir la quota durant 12 mesos. Perquè un cop passat aquest termini la pujada de la quota es pugui suavitzar, podrà allargar el termini fins a set anys. El tipus d’interès que s’aplicarà a la part del principal que no s’amortitza durant el manteniment de la quota serà inferior al tipus de mercat que correspondria amb la revisió durant aquest període. L’important és que les mesures no suposin un augment de la càrrega financera respecte a la que tenia pactada cada prestatari i l’allargament del termini serà una opció. Per descomptat, sempre que et deixen diners durant més temps, pagues interessos durant més temps, això és una lògica financera i una bona pràctica fonamental. El més important és que oferirem aquesta possibilitat a la que gent que ho necessiti i, en funció de quines siguin les seves condicions de renda i les seves preferències, decidirà pagar més durant aquest període o allargar el termini per suavitzar clarament els pagaments.