Pressupostos
El Govern blindarà per llei que els consellers tinguin una indemnització després de deixar el càrrec
L’avantprojecte de llei d’acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat certificarà que els ex alts càrrecs tinguin dret a una paga de fins a 18 mesos
El Govern pretén blindar per llei que els consellers de la Generalitat tinguin dret a una paga una vegada cessin en el càrrec i fins que trobin una nova feina. Fins ara ja existia el dret a l’esmentada prestació especial, que data d’un decret de 1978, però s’havia de renovar anualment en la llei de pressupostos. Amb l’esmentada modificació, des de l’Administració catalana busquen estabilitzar el pagament i que cada any els comptes públics es limitin a actualitzar la quantia. L’import de l’esmentada assignació aquest 2022 és de 2.207,2 euros mensuals i els beneficiaris no poden cobrar-la durant més de 18 mesos.
«Els consellers de la Generalitat tindran dret des del moment del cessament a una assignació passiva en la quantia i durada que determini la llei de pressupostos de la Generalitat», diu a l’esborrany de la llei d’acompanyament remesa al CTESC i a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Una mena de dret a atur especial, ja que el règim laboral dels alts càrrecs de la Generalitat no es regeix per les mateixes normes que el d’un empleat ordinari. Per exemple, no tenen el dret formalment reconegut de vaga, entre d’altres.
La prestació que cobren els exconsellers de 2.207,2 euros mensuals és superior a la que té dret un assalariat comú, que aquest any té el topall en 1.519,92 euros al mes (en cas de tenir dos o més fills a càrrec). Els alts càrrecs de la Generalitat poden percebre-la durant un màxim d’any i mig, mentre que els aturats deixen de cobrar la prestació contributiva a partir dels dos anys sense feina. La prestació dels exconsellers no té pagues extres assignades.
Aquesta prestació especial és incompatible amb qualsevol altra retribució salarial o pensió que depengui de fons públics. I, a diferència de les assignacions per als expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, no són vitalícies, sinó que estan limitades a aquests 18 mesos. Aquesta mena d’assignacions són habituals en ex alts càrrecs, atès el règim d’incompatibilitats existent per llei per evitar que personalitats en llocs de responsabilitat al sector públic –i amb coneixement d’informació sensible– es recol·loquin immediatament en l’empresa privada.
Els últims anys han sigut diversos els consellers que han percebut aquesta assignació després de cessar en el càrrec. L’antic responsable d’Acció Exterior Alfred Bosch (ERC) va cobrar aquest pagament una vegada va dimitir després de l’escàndol del seu cap de gabinet, que presumptament va assetjar sexualment diverses treballadores del departament. També el van percebre Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa després del cessament amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del Govern de Mariano Rajoy. Tots tres van percebre el subsidi fins a esgotar aquests 18 mesos.
Els també exconsellers Meritxell Borràs, Antoni Comín, Joaquim Forn, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Ruiz també el van cobrar, però no van arribar a esgotar-lo ja que van renunciar-hi abans voluntàriament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia