Fiscalitat autonòmica

Contribuents de 10 comunitats hauran de pagar un plus pel nou impost de patrimoni

A Catalunya, el nou impost estatal afectarà patrimonis a partir dels 17,5 milions i a Galícia, a partir dels 8,9

L’impost de solidaritat afectarà sobretot Madrid i Andalusia, a més de Catalunya, Galícia, Astúries, Cantàbria, Múrcia, les Balears, el País Basc i Navarra

Contribuents de 10 comunitats hauran de pagar un plus pel nou impost de patrimoni

Kiko Huesca / EFE

5
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Contribuents fins a un total de 10 comunitats autònomes hauran de tributar un plus a l’Estat com a conseqüència de l’entrada en vigor del nou impost per a patrimonis a partir de 3 milions d’euros, la tramitació del qual al Congrés dels Diputats està impulsant el Govern. Des del moment que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar la creació d’aquest nou impost, el Govern va deixar clar que el seu propòsit era aconseguir una harmonització per arribar a una tributació mínima en l’impost sobre patrimoni en comunitats com Madrid i Andalusia, on els seus governs autonòmics l’han desmuntat mitjançant una bonificació al 100% de la seva quota. Ara un estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) apunta que el nou impost, a més d’Andalusia i Madrid, afectarà contribuents de Catalunya, Galícia, Astúries, Cantàbria, Múrcia, les Balears, les tres hisendes forals del País Basc i Navarra.

En aquestes 10 comunitats, l’impost autonòmic sobre patrimoni és inferior en tots o alguns dels seus trams al nou tribut estatal. La diferència entre un i l’altre haurà de ser ingressada a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) tret que, abans de l’entrada en vigor, els governs autonòmics apugin els seus respectius impostos fins al nivell estatal perquè, almenys, la tributació més alta dels seus contribuents es quedi a les arques autonòmiques.

Els contribuents del País Valencià i de La Rioja, Aragó, Castella-la Manxa, les Canàries, Extremadura i Castella i Lleó no es veuran afectats pel nou gravamen ja que en aquestes comunitats l’impost de patrimoni representa una càrrega fiscal igual o superior que el nou tribut estatal.

La mecànica del nou impost

Tal com està dissenyat el nou ‘impost temporal de solidaritat de les grans fortunes’ –que és com s’ha batejat–, el tribut inclou una tarifa que comença a operar a partir de 3 milions d’euros, amb un tipus mínim de l’1,7% que arriba al 3,5% a partir de 10.695.996 euros. S’estableix que de la quota resultant d’aquest impost es deduirà tot el que s’hagi pagat per l’impost sobre patrimoni autonòmic.

Així, a les comunitats on l’impost autonòmic de patrimoni sigui igual o superior al nou tribut, els contribuents no es veuran afectats per la nova figura fiscal. Tanmateix a les comunitats on no hi ha impost de patrimoni –com Madrid o Andalusia–, o on sigui inferior al nou tribut, els contribuents sí que es veuran afectats, a partir d’un determinat nivell de riquesa que és diferent a cada territori, en funció de l’abast de la seva normativa. Això és, precisament, el que passa a les 10 comunitats identificades pels autors de l’informe de Fedea, Carmen Marín, Diego Martínez i Manuel Díaz.

Exemples per a Catalunya

Segons els càlculs de Fedea, en el cas de Catalunya, contribuents amb un patrimoni net a partir de 17.546.648 euros (després d’haver descomptat els deutes i el valor de la vivenda habitual fins als 300.000 euros) que pagar el 2023 una quantitat addicional a l’Estat com a conseqüència de l’entrada en vigor del nou ‘impost de solidaritat de les grans fortunes’.

El plus que s’haurà de pagar a l’Estat és més gran a mesura que augmenta el patrimoni net. Així per a un contribuent català amb un patrimoni net de 18 milions, a més de pagar l’impost català haurà d’abonar 3.400 euros a l’Estat.

Per a un contribuent català amb un patrimoni net de 20 milions, el plus per a l’Estat serà de 18.401 euros. Si el patrimoni net és de 30 milions, la quantitat addicional que tocarà pagar a l’Agència Tributària serà de 93.400 euos. El plus s’apuja a 325.290 euros per a un exemple de patrimoni net de 60 milions i arriba als 618.400 si el patrimoni net del contribuent és de 100 milions. Un exemple més: un patrimoni net de 200 milions, a banda de tributar 6.753.364 euros a la hisenda catalana haurà de pagar 1.368.400 euros a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

Altres comunitats

A Madrid i Andalusia, la tributació a l’Estat es produirà a partir de patrimonis de 3,7 milions (resultat de sumar a la quantitat de 3 milions l’exempció de 700.000 euros prevista en l’impost) ja que en aquestes dues comunitats no hi ha impost sobre el patrimoni. 

Segons els càlculs de Fedea, el nou impost exigirà una tributació més gran als contribuents de Galícia amb un patrimoni a partir de 8.639.577 euros. En el cas d’Astúries, el nou tribut començarà a operar per a patrimonis nets a partir de 23,89 milions i en el de Cantàbria, a partir de 26,29 milions.

En el cas de Múrcia, el límit de patrimoni a partir del qual tindrà efecte el nou impost de solidaritat està en 25.032.081 euros. A les Balears, la línia vermella és a partir de 209.853.351 euros.

Pel que fa a les hisendes forals basques, el nou impost estatal serà exigible a Àlaba a partir de 13.166.853 euros. A Biscaïa, a partir de 9.597.712 euros i a Guipúscoa, a partir de 13.066.853 euros. En el cas de Navarra, es veuran afectats els contribuents amb un patrimoni net a partir de 10.612.803 euros.

Qüestions no resoltes

Notícies relacionades

En vista d’aquestes dades, els autors de l’informe de Fedea es pregunten si les comunitats que ja han renunciat completament a la recaptació del seu impost autonòmic sobre patrimoni (Madrid i Andalusia) el recuperaran. «Des del punt de vista financer, podria tenir sentit: abans que la recaptació de l’impost acabi en el Govern central, les comunitats autònomes afectades podrien aspirar a recaptar la totalitat del tribut pels seus contribuents. No obstant, aquestes comunitats també es podrien reafirmar en la posició de bonificar la quota al 100% i reclamar contra la violació de la seva autonomia tributària als tribunals», reflexionen els autors.

Respecte a Catalunya i les altres set comunitats on l’impost sobre patrimoni és inferior al de solidaritat a partir d’un determinat nivell, els autors es pregunten: «¿Es mantindran impassibles davant una pujada d’impostos cap als seus contribuents?». I opinen que en aquest cas, «aquestes comunitats possiblement optin per una pujada del seu impost de patrimoni per tal de no perdre recaptació en favor de l’Estat». També suggereixen una altra opció que permetria que les comunitats neutralitzessin l’efecte de la pujada i que consisteix a apujar l’impost, d’una banda, però permetre que la pujada sigui deduïble de la quota d’un altre impost.