El Govern espanyol estudia ubicar a Madrid el nou Defensor del Client Financer

Amb l’objectiu de descentralitzar l’Administració General de l’Estat, el Consell de Ministres va adoptar el febrer passat un acord per fomentar que les comunitats autònomes, diputacions i ajuntaments puguin postular-se a acollir les seus de les entitats del sector públic estatal de nova creació. De fet, ja estan oberts els processos per escollir on s’ubicaran les noves Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial i Agència Espacial Espanyola. 

Aquest procediment, però, no és d’aplicació per a la nova autoritat financera. «Aquesta institució està, en principi, fora d’aquest procés. Es va iniciar la seva tramitació abans que s’aprovés el decret de designació de seus. En qualsevol cas, això es confirmarà o es concretarà quan es creï l’autoritat», explica el secretari d’Estat d’Economia, Gonzalo García Andrés, a aquest diari. Així, el Reial Decret del març passat que va fixar el procediment per triar les seus ja preveia que no seria d’aplicació per a «aquelles entitats la creació de les quals hagués sigut autoritzada o prevista per una norma de rang legal» prèvia.

250 empleats 

El defensor del client financer assumirà les reclamacions que fins ara gestionen el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, tots ubicats a Madrid, i aspira a captar part dels 250 empleats que el Govern calcula que necessitarà dels actuals serveis de reclamacions dels tres supervisors sectorials. Les dues primeres d’aquestes institucions, precisament, han mostrat reticències a la nova Autoritat i tenen dubtes que els seus funcionaris vulguin incorporar-se al nou organisme. Economia, però, no creu que hi hagi d’haver dificultats. «No hi haurà cap problema per reclutar els professionals que, lògicament, en part vindran dels supervisors», afirma García Andrés.  

El número dos de la vicepresidenta Nadia Calviño, d’altra banda, nega qualsevol temor que els tribunals puguin qüestionar la nova autoritat, malgrat que els bancs consideren «inconstitucional» alguns dels seus aspectes centrals, com va avançar aquest diari. «Hem considerat a fons els precedents en altres sectors i les opinions dels diferents òrgans experts. Crec que l’informe del Consell d’Estat ha confirmat que tota la feina que s’ha fet en aquests aspectes que s’havien suscitat és sòlida i, per tant, confiem que el projecte és sòlid des del punt de vista jurídic i que permetrà que l’autoritat es creï i es posi a funcionar ràpidament», argumenta.

Canvis al Parlament

Precisament, el Govern ha aprovat el projecte de llei sense rebre el dictamen del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), una cosa que la llei l’habilita a fer quan l’òrgan de govern dels jutges no ha emès el seu informe en els terminis previstos. El CGPJ en principi no té previst sotmetre l’assumpte al seu ple fins almenys al desembre i el ministeri està obert a fer canvis en el tràmit parlamentari quan el rebi. «Llegirem amb molta atenció l’informe del CGPJ i, si hi hagués elements que poguessin millorar-lo, tractaríem que els grups ho consideressin», afirma el secretari d’Estat. 

Notícies relacionades

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

L’impost a les energètiques posa en risc inversions per 30.000 milions

García Andrés, així mateix, explica per què Economia no ha atès la petició del Consell Econòmic i Social (CES), òrgan consultiu del Govern en matèria socioeconòmica i laboral, que els dictàmens de l’autoritat siguin vinculants per a qualsevol quantitat reclamada, i no només fins a 20.000 euros: «La gran majoria de les reclamacions són inferiors a aquest import i ens semblava que era un bon equilibri». 

El ministeri també ha desatès la petició del CES d’eliminar la multa de fins a 500 euros per als clients que presentin reiteradament durant sis mesos reclamacions manifestament infundades i inadmeses. «És molt important, davant la possibilitat que hi hagi una certa utilització estratègica de les reclamacions, que hi hagi responsabilitat per part dels clients que reclamen. Probablement després veurem a la pràctica que no serà una cosa rellevant en l’activitat de l’autoritat», manté.