Nòmades digitals: una ciutat com a base i el món com a oficina

Només necessiten una motxilla, el seu ordinador portàtil i el mòbil amb internet per recórrer el món mentre generen ingressos. Inquiets, arriscats, amants de l’exòtic, allunyats del rutinari i amb un treball en remot. Així són els nòmades digitals que, des de diferents llocs d’Espanya i d’altres països, tenen el món com a oficina i Madrid com a base. Espanya preveu atraure aquests treballadors a través d’una nova ‘llei Beckham’ que garanteix a treballadors estrangers que vinguin a aquest país beneficis fiscals i un permís de residència per un any, a més d’agilitar els tràmits per a la creació de nous negocis.

Fa tres anys, Alfonso Mena, que viu a Madrid, va reemplaçar el tradicional treball d’oficina, el trànsit matinal i haver de seguir un protocol de vestimenta per l’aventura d’entrar a les reunions en sabatilles, contestar correus des de les cafeteries o traçar noves estratègies sota la brisa del mar en una paradisíaca illa de Grècia. «Vaig decidir emprendre: vaig començar fent treballs per a amics, col·laborant amb empreses emergents i després per a una empresa dels Estats Units, 100% en remot. Allà va començar tot», explica a Efe mentre disfruta d’un esmorzar en un restaurant semibuit mentre la majoria treballa en oficines.

En els últims deu anys, el freelancing (treballadors per compte propi) a Espanya ha crescut en un 40% fins a sobrepassar els 753.000 professionals, segons l’estudi de Panorama Freelance Europa 2021, de la consultora BCG & Malt. Alfonso té 35 anys, és consultor financer i freelance. Des que va decidir treballar en remot s’ha convertit en un nòmada digital, un aventurer que es mou pel món, de manera que ja coneix més de 60 països, 25 dels quals gràcies al seu treball. «Puc treballar des de qualsevol lloc del món. Em connecto al wifi de les cafeteries, dels hotels o dels Airbnb... Aquest estiu, mentre treballava, he estat amb el meu pare a Cadis, amb la meva mare a Huelva i amb la meva germana a Anglaterra. Tots han disfrutat de les seves vacances amb mi», detalla.

Segons l’estudi del portal digital Passport-photo ‘Estadístiques i tendències sobre nòmades digitals 2022’, gairebé el 29% dels nòmades digitals de tot el món visiten entre tres i cinc països a l’any mentre treballen i un 17% visita més de cinc nacions. Aquest estudi assenyala que aquests treballadors tenen escenaris predilectes per «viure» o, més aviat, per fer base, i Espanya està entre els sis primers, junt amb Portugal, Colòmbia, Mèxic, Tailàndia i Indonèsia. I l’estudi de Panorama Freelance Europa també assenyala que vuit de cada deu ‘freelancers’ d’Espanya viuen a Madrid o a Barcelona.

Avantatges: Bon clima i ben connectada

Tot i que és oriünd de Sevilla, Alfonso ha fet base a Madrid perquè és «una capital europea amb bon clima i ben connectada pel seu aeroport, necessari per als viatges». Com ell, altres nòmades digitals, com Carlos Benítez, nadiu de Mèxic, de 40 anys i expert en telecomunicacions, veu en la capital espanyola una excel·lent ciutat per viure. «A Madrid es té una bona qualitat de vida, bon clima, seguretat i bona connexió amb altres països i la vida social és molt activa», detalla.

Carlos treballa des de fa 10 anys des de diferents països i des d’aleshores prefereix gestionar el seu treball des de casa o en llocs més propis per passar vacances. «Per ser un nòmada necessites ser autònom, tenir molta confiança en tu i no necessitar que algú et supervisi. És igual que la feina la facis en una cafeteria o davant la platja: si entregues els resultats, no hi ha problema», explica.

Desavantatge: la interacció social

El treball en remot també incumbeix en la interacció social amb els companys de projectes, per això, per a molts nòmades digitals, aquest és el gran desavantatge d’aquesta manera de guanyar-se la vida. Per compensar aquest desert, els nòmades digitals han dissenyat les seves pròpies maneres de reunir-se a través de l’eina que més coneixen: la tecnologia. En el cas d’Alfonso per exemple, la connexió amb els seus companys, de diferents països del món, són reunions 3D de realitat virtual amb avatars que se’ls assemblen físicament i que juguen i interactuen entre ells.

«A través d’aquests ninots juguem a bitlles, per exemple. També tenim un Pizza Party, on una vegada al mes comprem pizza, ens asseiem davant de la webcam i parlem. Són accions petites, però ens ajuden a mantenir la cohesió de l’equip», narra Alfonso. En altres casos, com el de Carlos, la necessitat de la interacció física és una excusa per tornar a viatjar. «Quedem de tant en tant amb alguns col·legues per trobar-nos en algun lloc del món».

Es converteixen en mussols

Notícies relacionades

Nova ‘llei Beckham’ d’Hisenda: així es captarà el talent d’alt nivell

Les claus de la nova llei de ‘start-ups’

Vivint majorment a Madrid i treballant per a empreses estrangeres, sobretot nord-americanes, aquests nòmades digitals sovint han de treballar de matinada, així que moltes vegades s’han de convertir en «»mussols. Però l’horari és qüestió d’acostumar-s’hi, conclouen. Un cop s’adapten, rendeixen igual o més que en horari matinal. A més, treballar com «mussols» certs avantatges l’endemà: «Poca gent al gimnàs, supermercats semibuits, facilitat de tràmits en organismes públics», enumeren.

«M’encanta aquesta feina en què puc ser nòmada digital, descobrir el món, viure sempre noves experiències i enriquir el meu coneixement amb diferents cultures», conclou Alfonso mentre es prepara per entrar en una reunió virtual i liquidar els plans dels seus pròxims viatges: passar part de l’hivern als Estats Units i en platges blanques de la República Dominicana.