El D-Hub tanca els avals mínims per iniciar la reindustrialització de Nissan

El resultat final de les negociacions bancàries salva la reindustrialització, però deixa un resultat pitjor que el pretès pels seus impulsors. El conseller delegat del D-Hub va aconseguir 48 milions d’euros, sobre una previsió inicial d’alguna cosa més de 70 milions. Una punxada que els obligarà a redimensionar a la baixa inicialment el seu projecte per a la Zona Franca i moure fitxa per a anar a una segona convocatòria del Perte de l’automoció. Des del D-Hub afirmen que els «aquests avals garanteixen el desenvolupament i posada en marxa dels projectes tractors del ‘hub’, centrats en la producció de vehicles elèctrics».

El D-Hub ha esgotat fins a l’últim moment les seves opcions per participar en el Perte de l’automoció tal com va postular en un inici. El full de ruta que va dibuixar Joan Orús per a això es va torçar en el moment en què el Ministeri d’Indústria va rebutjar l’aval de 40 milions d’euros que posava la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de Finances (ICF). Allà l’Executiu va vetar aquesta opció per no incórrer en una il·legalitat per doble ajuda pública, ja que l’ICF manca de fitxa per actuar com un banc. Com a contrapartida, va oferir set dies hàbils més al D-Hub per buscar nous avals.

Va ser llavors quan Orús, acompanyat pel Ministeri d’Indústria i la Generalitat –tots dos públicament han manifestat que la reindustrialització estava garantida– es va llançar a buscar el suport de la banca privada. El principal avalador és l’andorrà Andbank, seguit per Caixabank, Avalis, Abanca i Sabadell. La resta fins a sumar uns 48 milions la posen particulars i no arriben a la xifra de 70 milions d’euros que li permetria ampliar les subvencions directes que el D-Hub ha de garantir per rebre totes les ajudes del Perte.

Bancs com el Santander i Bankinter han caigut a última hora de l’operació. Un dels principals problemes és que, al tractar-se de fons europeus, les entitats bancàries no acaben avalant grans xifres ja que el D-Hub no supera les proves d’avaluacions de riscos. I és que aquesta aliança sorgida d’entre les consultores QEV i B-Tech va facturar el 2019 un total de 12,9 milions d’euros i avui pretén invertir 305 milions d’euros –junt amb els seus socis– només en els projectes vinculats directament al Perte de l’automòbil.

Dimensions en risc

Notícies relacionades

CaixaBank desbloqueja l’aval per reindustrialitzar Nissan

La Generalitat assumeix l’administració de Cellex i Mir Puig

Menys fons europeus obligarien el D-Hub a redimensionar el seu pla d’inversions i podrien alentir la posada en marxa de les seves noves factories. La firma dirigida per Orús pretén acoblar les seves furgonetes elèctriques Zeroid a la Zona Franca i per poder realitzar tot el procés precisen canviar la planta de pintura, que no compleix els criteris mínims de sostenibilitat mediambiental exigits per la Unió Europea (UE). La punxada amb part dels avals obligaria o a posposar la remodelació de l’esmentada planta, a reordenar l’operació si arriba a la segona convocatòria del Perte o a treure els diners d’altra banda –per exemple, de l’aliat el D-Hub a la Zona Franca, la immobiliària Goodman–. 

Tot això condicionaria els llocs de treball. La previsió inicial del D-Hub era de crear uns 1.000 llocs de treball en tres anys. El resultat final dependrà dels equilibris que realitzi Orús amb la resta de participants del projecte per al perte de l’automoció. Aquests són Applus+ Laboratories, Biofreshtech, Cellnex Telecom, Hub Tech Factory, ePowerlabs, Neteja Nervión, Lunagua, Millor Battery, Nogebus, Nutai, Power Electronics, Relats, S2 Grup, Tradebe, Wallbox i Zeleros.