La crisi de preus provoca la primera baixada mundial de salaris en 20 anys

Els salaris a Espanya són gairebé el 5% més baixos, en termes de poder adquisitiu, que abans de la pandèmia. La inflació més marcada en quatre dècades està passant factura a les butxaques espanyoles i a les de pràcticament tots els treballadors del món. Fins al punt que per primera vegada en el segle XXI s’ha produït un descens dels salaris reals a escala mundial, segons constata un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) publicat aquest dimecres. Aquest informe adverteix que la devaluació del poder adquisitiu amenaça de provocar o agreujar les recessions econòmiques.

Preus que no paren de pujar i salaris que augmenten a un ritme molt inferior. Aquest és el resum laboral de la primera meitat del 2022 per a la gran majoria d’espanyols, que són actualment gairebé el 5% més pobres que abans que esclatés la covid. L’OCDE ha alertat de la situació, les xifres mes a mes de l’IPC i convenis col·lectius ho corroboren i ara s’hi suma l’OIT, amb capacitat per obrir el focus i constatar que els treballadors d’arreu del món estan pagant amb el seu poder de compra l’actual escalada de preus.

Els efectes de l’espiral inflacionista no estan afectant tothom de la mateixa manera i Espanya és un dels estats entre les economies més avançades que pitjor surten a la foto de l’abans i després de la covid. Els salaris als països del G-20 han caigut, de mitjana, el 2,2%, la meitat que en el cas espanyol. Mentrestant, als països en vies de desenvolupament, les nòmines en general han continuat creixent –un 0,8%–, però a un ritme tres vegades inferior que abans de la covid.

«Lluitar contra el deteriorament dels salaris reals [...] pot ser una manera eficaç de disminuir la probabilitat o la intensitat de les recessions a tots els països i regions», ha declarat Rosalia Vazquez-Alvarez, una de les autores de l’informe. El 2023 per a Espanya serà un exercici de frenada econòmica i tant el Govern com les diferents cases d’estudis han anat rebaixant les seves expectatives per a l’any vinent. En aquest sentit, els sindicats insisteixen que una devaluació salarial prolongada amenaça el consum intern i, en la línia de l’OIT, pot suposar un llast per al creixement del PIB.

El salari mínim es decideix al desembre

La batalla per decidir el salari mínim del 2023 a Espanya comença i es decideix aquest mes de desembre. El Govern preveu fer públic la setmana que ve el seu informe d’experts que marcarà la forquilla en la qual es mourà l’increment. Inicialment estava previst que pugés fins als 1.012 euros o 1.047 euros bruts (en 14 pagues), si bé atesos els actuals nivells d’inflació la xifra per la qual apostarà el Govern serà més elevada, segons reconeixen des del Ministeri de Treball. Els sindicats reclamen arribar als 1.100 euros i la patronal encara no s’ha pronunciat.

Notícies relacionades

El Govern pacta amb patronals i sindicats apujar un 8% la quantia dels subsidis socials el 2023

Les pensions es podran apujar el 8,4% el 2023, segons la inflació mitjana fins al novembre

Revaloritzar el salari mínim a nivells idonis per combatre l’escalada de preus és una de les recomanacions que donen des de l’OIT per esmorteir l’actual crisi a les llars de menys ingressos. «L’ajust adequat de les taxes de salaris mínims pot ser una eina eficaç», apunten des de l’organització internacional. També apunten cap a bons per a famílies amb salaris inferiors o sense ingressos laborals, similars al xec de 200 euros ja aprovat pel Govern. A Espanya hi ha 977.400 llars a les quals tots els seus membres estan a l’atur, segons les últimes dades de l’EPA.

I és que l’encariment general de preus s’està aferrissant amb més intensitat entre els més vulnerables. Segons dades de l’OIT, el cost de la vida ha pujat un 15% a les cases amb ingressos més baixos, alhora que entre les més acabalades l’increment de costos ha sigut –en termes relatius– del 13,5%. «[Aquesta situació] ha col·locat desenes de milions de treballadors en una situació desesperada, ja que s’enfronten a una incertesa cada vegada més gran», ha afirmat el director general de l’OIT, Gilbert F. Houngbo. «A més, es podria posar en perill la tan necessària recuperació després de la pandèmia», ha insistit.