Llacunes de cotització: què són i com afecten la teva pensió de jubilació

Actualment, quan un treballador decideix jubilar-se la seva pensió es calcula en funció de com i quant hagi contribuït durant la seva vida laboral a la Seguretat Social. És per això que el sistema a Espanya és de tall contributiu. La filosofia és ‘tant aportes, tant cobres’. El mètode que utilitza l’Estat per calcular les prestacions pren com a referència els últims 25 anys de vida laboral del pensionista. Aquesta xifra ha anat canviant, ja que abans de la reforma del 2011 l’esmentada forquilla era de 15 anys i ara Escrivá pretén elevar-la fins als 30 anys, amb la possibilitat de descomptar els dos pitjors.

Si una persona ha treballat ininterrompudament durant aquells últims 25 anys de la seva vida laboral el càlcul és més senzill i es realitza sobre la base reguladora –el salari– que hagi tingut el treballador durant aquells 25 anys. Com més salari, més pensió li quedarà al treballador. I a la inversa, com menys salari, menor pensió. El problema per als pensionistes és si durant aquells últims 25 anys hi ha hagut alguns mesos o anys durant en els quals no hagi estat treballant. La causa més habitual és perquè ha perdut la seva feina. ¿Què passa llavors amb aquells anys? Aquí la Seguretat Social ajuda amb fons propis aquestes persones, perquè els esmentats anys no els computi com a 0 i la seva futura pensió quedi molt minvada.

Actualment –i a expenses dels canvis que acabi introduint el Govern– la Seguretat Social compta les primeres 48 mensualitats sense cotitzar com si el treballador hagués estat cobrant el més baix dels seus salaris durant els anys tinguts en compte. És a dir, agafa els 25 anys de còmput, detecta el pitjor salari i durant els 48 mesos que no va estar cotitzant aplica la base reguladora del sou més baix. Així no li queda 0 i el resultat del càlcul de la pensió millora. ¿Què passa si durant aquells últims 25 anys de vida laboral el jubilat ha estat més de dos anys sense cotitzar? Doncs que en la resta de mensualitats estipula que ha estat cotitzant amb el 50% d’aquesta base mínima. Una fórmula que apliquen algunes empreses per compensar treballadors acomiadats és firmar un conveni especial amb la Seguretat Social, segons el qual aporten un pagament mínim per compensar part d’aquestes llacunes.

¿Quins canvis introdueix la reforma?

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

El principal canvi que introdueix la reforma d’Escrivá –a més de l’augment del període de còmput– és la millora de condicions en la integració d’aquestes llacunes de cotització. Segons expliquen fonts del diàleg social consultades, la primera proposta d’Escrivá és passar d’aquest 50% a un 60%. Aquí els sindicats reclamen al ministre un esforç més gran de part de l’erari públic, ja que aquest aniria destinat a aquells treballadors amb carreres laborals menys estables. I amb una perspectiva de gènere rellevant, ja que un dels perfils llastats per les llacunes són mares que s’han vist obligades a interrompre la seva carrera professional per tenir cura dels seus fills o altres familiars dependents.

Un altre element rellevant de la proposta del Govern –i que estarà subjecta a canvis– és incorporar els treballadors autònoms a aquest règim d’integració de llacunes. Aquí la Seguretat Social donaria per cotitzats, amb la base mínima, fins i tot sis mesos després que el treballador per compte propi perdi la protecció del cessament d’activitat –l’atur dels autònoms–, si acredita que el motiu és perquè no ha pogut reiniciar la seva activitat. Fins ara el règim especial de treballadors autònoms (RETA) no preveu la integració de llacunes de cotització, tal com sí que passa amb els assalariats, computant com a zero les bases dels mesos en què no hi hagi hagut cotització.