Mercat laboral
L’atur baixa en 33.000 persones, el segon millor novembre de la sèrie històrica
El mercat laboral s’estanca, però resisteix i ‘només’ perd 155 ocupats en un mes en què habitualment es destrueix més ocupació
Un Black Friday intermitente y repartido por zonas. Ambiente en el Centro Comercial Glòries /
A les portes d’un 2023 de prevista frenada econòmica, múltiples incerteses i un Black Friday més fluix que durant els anys de pandèmia, l’ocupació ha aconseguit resistir l’envestida aquest novembre i no destruir llocs de treball. La creació de llocs de treball s’estanca, però resisteix, i el mes ha tancat amb la simbòlica xifra de 155 ocupats menys, sobre un total de 20,2 milions de treballadors en actiu. És la xifra més alta de població ocupada a l’estadística disponible per al penúltim mes de l’any, quan sol registrar-se una destrucció d’ocupació prèvia a les contractacions nadalenques del desembre.
Un aguant que ha permès que les dades de l’atur baixin en 33.512 persones, la segona millor dada de la sèrie històrica per a un novembre (amb permís de l’atípic i encara pandèmic 2021), segons les dades publicades aquest divendres pels ministeris de Treball i Seguretat Social. Que si bé baixa, continua registrant un total de 2,8 milions d’aturats, la segona taxa més elevada de tota la Unió Europea (UE).
El novembre sol ser l’últim dels àrids –en termes de contractació– mesos tardorals. L’última baula d’un impàs entre el vigorós estiu i el repunt del desembre per a la campanya nadalenca. I aquest 2022, malgrat que fa uns mesos diverses veus del panorama econòmic anticipaven una onada de reestructuracions per la crisi de preus, les empreses estan resistint i mantenint gairebé íntegres les seves plantilles. Aquesta ‘apocalipsi econòmica’ queda ajornada, de moment, fins a l’any que ve. I, mentre el Govern ha hagut de revisar a la baixa les seves projeccions econòmiques per a l’any vinent, les seves previsions mes a mes d’ocupació es van complint. La prova de foc vindrà a partir del 2023, quan es mesurarà si les empreses paralitzen les seves contractacions o les mantenen.
Per sectors, l’hostaleria ha sigut pràcticament l’únic que ha perdut ocupació, tot i que ho ha fet amb una virulència especialment intensa –101.752 llocs de treball destruïts–, a l’espera de recuperar-ne una part ara al desembre, quan haurà d’oferir sopars d’empresa, de Nadal o atendre altres festejos. I aquesta pèrdua d’ocupació s’ha vist compensada pel comerç –amb 24.948 reforços pel Black Friday, el Cyber Monday i altres cites proconsum–, la construcció (+10.887), l’educació (+27.670) i l’Administració pública (+11.351). Les contractacions públiques –i el consegüent esforç quant a recursos per a l’erari públic– han remat a favor per mantenir aquest saldo pràcticament neutre en l’ocupació.
La lectura a futur que permeten les dades del novembre és, de moment, positiva, ja que el desembre històricament sol ser un bon mes per a les contractacions i les dades desestacionalitzades –és a dir, restant el component de temporada– constaten una evolució a l’alça de l’ocupació. Aquest indicador acumula 19 mesos consecutius a l’alça, cosa que constata la resiliència del mercat laboral davant la inflació més alta en 40 anys i la guerra a Ucraïna, que distorsiona les cadenes de subministraments.
En relació amb aquest últim punt, el nombre de treballadors afectats per un erto es va mantenir estable sobre els 20.000 empleats, fet que, d’una banda, evidencia que hi ha un col·lectiu de persones que continua encallat en sectors que no aconsegueixen recuperar-se del tot, i de l’altra, posa de manifest que l’efecte paràlisi no s’ha contagiat al conjunt de l’economia i està molt focalitzat.
Més qualitat, menys quantitat
La nova reforma laboral –que aviat complirà un any des de la seva aprovació– deixa la seva empremta en les estadístiques d’ocupació i redueix l’explosivitat del mercat de treball. I és que la norma va apostar per reforçar l’estabilitat de l’ocupació. Ara, quan hi ha contractacions, n’hi ha en menys quantitat, i quan hi ha destrucció d’ocupació, n’hi ha també en menys quantitat. S’ha provat aquest novembre, en el qual s’han firmat 1,4 milions de contractes, el 29,5% menys que el mateix mes de fa un any. Quatre de cada deu d’aquests contractes han sigut indefinits, el doble que fa un any.
La durada mitjana dels contractes ha augmentat en 49 dies, cosa que evidencia el descens dels contractes de molt curta durada, si bé persisteix un fort efecte ‘final de mes’, amb 166.017 baixes registrades el 30 de novembre.
Catalunya tanca el mes en ‘números verds’
Notícies relacionadesCatalunya va tancar el mes de novembre en números verds i també amb un simbòlic creixement de 519 ocupats, fins a un total de 3,6 milions de treballadors catalans en actiu. Altres motors econòmics, com Madrid (+34.134) i València (+21.064) van registrar millors números en termes d’ocupació aquest novembre. Un mes en el qual el principal ‘culpable’ de la fluixa dada d’ocupació van ser les Illes Balears, on finalitza l’última ronda de la temporada turística i es van liquidar 80.387 llocs de treball. A Catalunya el patró estacional es va deixar notar per províncies, ja que, mentre que Barcelona i Lleida van crear ocupació, Girona i Tarragona en van destruir.
I, quant a l’atur, si bé el conjunt d’Espanya va registrar un descens notable, Catalunya va experimentar un lleu repunt de 986 persones més anotades a les oficines d’ocupació. Un increment menys marcat que altres anys, concretament el menys dolent des del 2015, però un increment que deixa la xifra total d’aturats a Catalunya en 348.982 persones.
- Catalunya El mapa de càmpings inundables s’actualitzarà abans del 2025
- Creixement mitjà del 5,95% L’aigua pujarà dos euros de mitjana per rebut a BCN i 22 ciutats
- Informe de la Fundació BBVA La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022
- Les novetats de la reforma
- Política tributària El Govern aprova el paquet fiscal i renegociarà l’impost energètic