Interessos bancaris

L’interès dels dipòsits no s’apujarà més del 2% en dos anys

El Banc d’Espanya, el sector financer i els experts preveuen un augment contingut de la remuneració de l’estalvi a termini

Malgrat l’increment dels tipus d’interès de referència del Banc Central Europeu (BCE), els bancs espanyols amb prou feines han apujat la remuneració dels dipòsits des de començament d’any. Les entitats admeten que hauran de començar a retribuir els estalvis a termini abans o després, però el moment de començar a fer-ho no deixa d’ajornar-se (el que augmenta els seus beneficis, ja que els interessos del crèdit sí que estan a l’alça). A més, les llars no han d’esperar uns tipus enlluernadors. L’interès mitjà dels dipòsits no anirà gaire més enllà del 2% en un termini d’entre un i dos anys, i fins i tot podria quedar-se per sota, segons apunten diverses fonts financeres. Comparat amb una inflació que es preveu més alta, això implica que la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies continuarà a mitjà termini.

Els bancs espanyols, així, han apujat els tipus dels dipòsits 2,5 vegades menys que la mitjana europea l’últim any. Segons les últimes dades del BCE publicades divendres, els nous dipòsits a termini als particulars contractats a l’octubre van tenir un tipus mitjà a la zona euro del 0,98%, 0,74 punts percentuals més que el mateix mes de l’any passat. A Espanya, en canvi, el tipus mitjà va ser del 0,34%, amb un increment interanual de 0,29 punts percentuals. Pot no semblar una gran diferència, però implica que la banca europea ha apujat la remuneració del passiu un 155% més que l’espanyola i fins a un nivell gairebé tres vegades superior. Per posar-lo en perspectiva, el BCE ha apujat els tipus en dos punts percentuals.

Fins al 2%

En el seu recent informe d’estabilitat financera, el Banc d’Espanya constatava que la translació de la pujada de l’euribor al tipus dels dipòsits està sent «molt reduïda i inferior a l’observada en el passat», si bé puntualitzava que «es podria intensificar els pròxims mesos». A partir de l’experiència històrica, el supervisor ha fet una anàlisi economètrica de la qual es desprèn que les entitats podrien traslladar als dipòsits de les llars el 66% de la pujada de l’euríbor entre el desembre del 2021 i el mateix mes del 2024. Sobre la base que aquest s’apujaria fins al voltant del 3%, això portaria el tipus mitjà dels dipòsits a rondar el 2%, si bé amb la cautela que les condicions macrofinanceres poden acabar sent diferents que en episodis de tensió passats.

Juan Carrasco, soci associat de la consultora Bain & Company, també comparteix que «no és il·lògic pensar que el tipus mitjà dels dipòsits a Espanya es pugui situar en el 2% o lleugerament per sobre el 2023». La remuneració d’aquests productes, exposa, depèn fonamentalment dels tipus del BCE (que segons el seu parer podrien continuar pujant des del 2% fins al 3,5-4%), així com de la prima de liquiditat dels bancs (que calcula que es pot incrementar per la probabilitat més gran d’impagament dels clients de cara al deteriorament econòmic i la retirada de liquiditat per part del BCE).

«En el període 2000-2008, els tipus d’interès se situaven en el rang del 3-4% i la remuneració oferta per dipòsits a un any es trobava al voltant del 2,5%. A més, és important assenyalar que hi ha alguns bancs europeus, com la Banca Progetto (Itàlia) i Younited (França), que estan oferint ja rendibilitats superiors al 2% en dipòsits a 12 mesos», destaca Carrasco.

Pendents de l’euríbor

Hi ha experts, en canvi, que preveuen que l’interès dels dipòsits no arribarà al 2%. «Sembla una remuneració molt alta veient com estan ara mateix, però no és descartable veure valors pròxims a aquest nivell a finals del 2023 si el preu del diner està al voltant del 3-3,5%», apunta Alberto Valle, director de la consultora Accuracy. L’excés de liquiditat dels bancs, argumenta, fa que no tinguin «cap incentiu» per apujar el tipus del passiu. «Creiem que el punt d’inflexió per començar a veure remuneracions dels dipòsits per sobre del 0,5% serà quan els préstecs TLTRO del BCE a les entitats vencin entre el març i el juny del 2023, moment en què la banca pugui necessitar liquiditat», assenyala.

Des d’una entitat financera es comparteix que el tipus dels dipòsits podria arribar a rondar el 2%, però s’adverteix que dependrà de l’evolució de l’euríbor. El mercat, efectivament, està reduint aquests dies les seves previsions al respecte a causa dels missatges dels banquers centrals que podrien suavitzar les pròximes pujades de tipus. Així, ara s’espera que l’euríbor estigui per sota del 3% a finals del 2023 i per sota del 2,5% al tancament del 2024, amb la qual cosa la remuneració dels dipòsits podria ser més baixa, si bé les expectatives dels mercats són molt canviants.

Més dipòsits que crèdits

Notícies relacionades

Un analista del sector també veu els dipòsits per sota del 2%. «La translació al seu tipus mitjà de la pujada de l’euríbor serà menor que històricament. Les guerres per captar passiu amb tipus alts es van donar quan el capital de les entitats era baix i a més tenien necessitat de liquiditat, quan ara tenen un excés: els crèdits són menors que els dipòsits (suposen el 90% d’aquests), al contrari que en la crisi anterior (170%). A més, els últims anys han derivat diners dels dipòsits a fons d’inversió i una part continuarà allà. Sempre hi pot haver un gran banc que trenqui el mercat de dipòsits per captar clients, però sembla poc probable. I sent així, és difícil que un client enfadat se’n vagi a una altra entitat, perquè tampoc li oferirà un interès gaire més gran», assenyala.

Des del sector financer també s’apunta que el creixement contingut del crèdit, tant actual com previst, és un argument més per no esperar un augment pronunciat de l’interès de l’estalvi a termini: com menys s’apugen els préstecs, menys necessitat hi ha de finançar-los amb dipòsits. Curiosament, una derivada de l’escàs increment de la seva retribució és que els tipus del crèdit s’estan apujant però menys que en el passat i que a Europa, com ha assenyalat el Banc d’Espanya. És a dir, si finalment la remuneració dels dipòsits creix de manera continguda, és possible que també ho faci –tot i que en menor mesura– la del nou crèdit. Això beneficia qui es vol endeutar a costa dels estalviadors i xoca amb la política monetària restrictiva impulsada pel BCE per combatre la inflació.