¿Què implica el límit al petroli rus imposat per la UE?

El límit al preu màxim a què Rússia pot vendre el seu petroli ha sigut una mesura imposada pels països de la Unió Europea, a la qual s’han sumat la resta de membres del G-7 (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Japó, Regne Unit i Itàlia) i Austràlia. Però no es tracta tant d’una mesura dirigida a alleujar els preus que paguen els Vint-i-set pel petroli de Moscou, ja que havien acordat fa mesos no comprar més cru rus a partir d’aquest dilluns; sinó que sobretot busca reduir els guanys de Moscou per les vendes a altres països. La mesura prohibeix que navilieres europees puguin transportar el petroli rus a tercers països, així com els serveis relacionats d’assegurament si es ven a un preu superior a 60 dòlars.

Així ho va destacar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, després de l’anunci de l’acord al remarcar que el límit «estabilitzarà els mercats energètics globals» perquè «permetrà que part del petroli rus sigui comerciat i transportat per mar per operadors de la UE sempre que es vengui a un preu inferior al límit». «Per tant, aquest límit beneficiarà directament les economies emergents i en desenvolupament i serà ajustable en el temps perquè puguem reaccionar als esdeveniments dels mercats», va afegir.

L’objectiu de la Unió Europea és limitar els ingressos de Moscou i continuar ofegant la seva economia per la guerra d’Ucraïna, però de forma equilibrada per evitar una restricció a escala global que pogués disparar els preus d’aquesta matèria primera, i exercir encara més pressió e les butxaques dels consumidors i en la inflació del continent. És a dir, que Moscou continuï venent petroli però limitant els seus guanys. L’acord final se situa a mig camí dels qui es resistien a posar-hi un límit, com Grècia, Malta o Xipre, pel temor que la mesura impactés negativament en el seu sector navilier dedicat al transport de cru, i de Polònia, que pretenia que el límit fos bastant inferior als 65 euros que havien pactat el G-7. Però el preu del barril de petroli dels Urals, que és com s’anomena la barreja russa, se situa actualment entorn dels 65 dòlars, amb prou feines per sobre del límit de 60 dòlars imposat, cosa que fa preveure un efecte limitat a curt termini.

El límit de 60 dòlars per barril entra en vigor aquest dilluns, 5 de desembre, per al cru, mentre que el 5 de febrer del 2023 es posarà en marxa un preu màxim per als productes derivats del petroli. Però hi ha un període de gràcia de 45 dies per a aquells barcos que hagin carregat petroli rus abans d’aquest dilluns a un preu superior de 60 euros, sempre que siguin descarregats al port final de destinació abans del 19 de gener del 2023. Atès que el límit de preus pot revisar-se periòdicament per adaptar-lo a la situació del mercat, s’estableix un període transitori de 90 dies després de cada modificació del límit de preus, a fi de garantir una aplicació coherent del límit de preus per part de tots els operadors.

L’acord entre països estableix una «revisió periòdica» del límit cada dos mesos per respondre a l’evolució del mercat. L’objectiu és aconseguir que el límit sigui sempre almenys un 5% inferior al preu de mercat del petroli i els productes petrolífers russos, calculats sobre la base de les dades facilitades per l’Agència Internacional de l’Energia. La primera avaluació serà «a mitjans de gener del 2023» i segons el text haurà de tenir en compte «l’efectivitat de la mesura en termes dels seus resultats esperats, la seva implantació, adhesió internacional i alineació informal amb el mecanisme de preus màxims i el seu impacte potencial a la Unió i els seus estats membres, i per respondre a l’evolució del mercat, incloses les seves possibles turbulències». Aquesta revisió, a més, ha de valorar els objectius del preu màxim, «inclosa la seva capacitat per reduir els ingressos petrolers de Rússia, així com el principi que el preu màxim ha de ser almenys un 5% inferior al preu mitjà de mercat del petroli i els productes derivats del petroli russos».

L’efecte d’aquest mecanisme sobre els preus dels carburants és imprevisible. Després de l’acord, el preu del barril de Brent ha pujat des de divendres un 2,56%, fins als 57,76 euros per barril; mentre que els preus de la gasolina i del dièsel a Espanya segueixen caient, fins a un total d’1,679 euros i 1,753 euros, respectivament. A més, aquest diumenge s’ha fet una nova reunió dels 13 membres de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i dels seus 10 aliats, entre els quals figura Rússia, que van acordar mantenir la reducció de dos milions de barrils diaris fins a finals del 2023. La pròxima reunió del càrtel s’ha establert per al 4 de juny del 2023, tot i que el grup es va mostrar disposat a reunir-se «en qualsevol moment» d’aquí a aquesta data per prendre «noves mesures immediates» si fos necessari.