El petroli baixa a nivells de principis d’any pel temor d’una recessió

El temor d’una forta desacceleració global o fins i tot d’una recessió està abaratint el petroli fins al seu nivell més baix des de començaments de gener. De moment, no ha tingut èxit la decisió de diumenge dels grans països productors reunits en l’OPEP+ de mantenir la retallada de la producció acordada a l’octubre (reducció de dos milions de barrils diaris fins a finals del 2023) per mantenir els preus en plena entrada en vigor de les sancions al cru rus. Des d’aleshores, el barril de Brent del mar del Nord, de referència a Europa, ha baixat prop d’un 7%, des dels 85,42 dòlars fins a rondar els 79,53, una caiguda similar a la del West Texas nord-americà (de 74,49 a 79,98 dòlars).

L’espiral inflacionista iniciada l’estiu de l’any passat i agreujada després de la invasió d’Ucraïna, junt amb les pujades de tipus dels bancs centrals per combatre-la, estan llastant l’activitat econòmica i per tant la demanda esperada de petroli. La caiguda s’està deixant notar als carburants. Segons l’últim butlletí petroler de la Unió Europea, el litre de gasolina estava la setmana passada a Espanya a 1.730,54 euros de mitjana, un 1,97% més barat que la setmana anterior i un 1,65% per sota d’un mes abans, si bé un 14,65% més car que la mateixa setmana de l’any passat.

El dièsel, en la mateixa línia, estava la setmana passada a una mitjana de 1.821,57 euros el litre, un 2,94% més barat que la setmana anterior i un 7,6% per sota d’un mes abans, però un 32,32% més car que fa un any. Aquesta baixada del petroli i els carburants es produeix en vigílies que el Govern central hagi de decidir si prorroga l’any que ve el descompte generalitzat de 20 cèntims per litre de combustible que va activar l’1 d’abril després de la invasió d’Ucraïna. L’Executiu ha donat pistes que preveu limitar-lo «a qui més ho necessita, ja sigui per raons professionals, ja sigui per nivell de rendes de les famílies», com va apuntar la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i també ha indicat la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño.

Sancions a Rússia

Notícies relacionades

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

L’Executiu es proposa elevar al 9% del PIB el pes de la construcció

En aquest sentit, Hongria ha eliminat aquest dimecres el límit al preu dels combustibles després que la seva petrolera MOL alertés d’una escassetat de gasolina i dièsel causada per un augment de la demanda i una caiguda de les importacions, situació que el Govern de Budapest atribueix a l’embargament al cru rus que va entrar en vigor aquesta setmana. «Les sancions europees que van entrar en vigor dilluns van causar problemes en el subministrament de combustibles a Hongria», ha assenyalat el ministre de Governació, Gergely Gulyás. «El resultat de les sancions és que no vam poder mantenir per a les famílies hongareses el preu d’1,16 euros a les gasolineres del país», va afegir.

Rússia, per la seva banda, està avaluant tres opcions en resposta al límit de 60 dòlars per barril que han imposat la UE, el G-7 i Austràlia. Segons el diari ‘Vedomosti’, la primera opció sobre la taula «és una prohibició total de la venda de petroli als estats que van recolzar el límit, fins i tot si compren el cru rus no directament a Rússia, sinó a través d’un país intermediari o de diversos». La segona és la prohibició d’exportar cru d’origen rus sota contractes que incloguin com a condició un preu límit, independentment del país receptor. I la tercera possibilitat consistiria a fixar un descompte màxim per al petroli Urals davant el Brent, de referència a Europa.