La rotació de plantilles cau un 12% després d’un any de reforma laboral

Per cada dona que va iniciar una relació laboral el 2022 es van firmar un total de 2,3 contractes, davant els 2,2 entre els homes. Unes xifres que abans que esclatés la pandèmia eren de 2,6 i 2,5, respectivament. «Més contractes celebrats amb homes, més homes contractats que dones i una rotació laboral més alta en les dones que en els homes», resumeixen des de l’Observatori del Treball. No en va el 2019 es van firmar un total de 22,5 milions de contractes a tot Espanya, en un escenari d’incipient desacceleració econòmica que es va veure absolutament distorsionat un any després davant l’emergència per la covid. I a falta de les dades de desembre, aquest 2022 es porten firmats 17,5 milions de contractes, el 22,2% menys.

El retrat robot sobre quins treballadors estan més afectats per la temporalitat és el següent: dona, de menys de 25 anys, amb estudis d’FP superiors o universitaris i que està empleada en aquells oficis qualificats com a essencials. Les dues primeres variable –gènere i edat– són especialment rellevants, en tant que la rotació laboral afecta més dones que homes i, en termes d’edat, joves que veterans. Segons destaquen des de l’Observatori, els homes de més de 45 anys roten un 13,9% menys els de menys de 25 anys. En el cas de les dones, la diferència és del 9,8%.

«Una alta rotació laboral, especialment si és indesitjada, és un problema per a la competitivitat de les empreses i per als salaris dels treballadors, que seran més baixos. També implica un risc de competència deslleial entre empreses, perquè mentre unes fan un esforç per estabilitzar plantilles i a curt termini paguen per això un preu més alt, d’altres guanyen rendibilitat mitjançant aquesta elevada rotació», explica el director de Conjuntura Econòmica de Funcas, Raymond Torres.

Hi ha activitats amb uns nivells de rotació substancialment per sobre de la mitjana, entre les quals destaquen tots aquells oficis especialitzats en la cura de les persones. Per exemple, els sanitaris i sanitàries són dels que més contractes firmen al llarg de l’any, una mitjana d’entre 3,7 i 3,1 per treballador, depenent de si és home o dona. Un altre cas és el de les professionals d’atenció domiciliària o residències, entre 3,4 i 2,9 contractes per treballador cada any. Per contra, els directius de les administracions públiques, els alts càrrecs de departaments comercials i els professionals de les tecnologies de la informació pràcticament firmen únicament un contracte a l’any.

Llast per a la salut mental

Notícies relacionades

Com l’atur afecta la salut mental: «Cada euro que gastes et genera una angoixa terrible»

Les Petroleres, les elèctriques, el comerç i l’hostaleria sí que aconsegueixen traslladar la inflació als seus clients

A part de l’eficiència econòmica que les empreses –en el seu conjunt– perden amb una elevada rotació de plantilles, aquesta també suposa un llast per a les oportunitats dels treballadors. «Dificulta la seva reinserció laboral una vegada han acabat contracte, perquè tenir al currículum l’haver passat per moltes empreses pot generar la imatge de treballador problemàtic. A més, hi ha certes habilitats que només s’adquireixen una vegada l’empleat ha passat un temps al mateix lloc», apunta Torres, de Funcas.

Aquesta falta d’estabilitat suposa també una llosa per a la salut mental dels treballadors. «Fins ara aquest tema s’ha plantejat des d’un punt de vista economicista. Després d’una excessiva càrrega de treball aquest és l’element que més angoixa genera entre les persones. Un jove no pot plantejar-se un projecte de vida com marxar de casa o formar una família si no sap on treballarà el mes que ve. Si aquesta situació s’eternitza, li va minvant la salut mental. I en el cas dels més grans, no saber si tindran feina o no la setmana que ve per mantenir els fills o per pagar la seva casa també genera molta angoixa», apunta la secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado.