Assajos autonòmics
El País Basc: una ‘comanda’ ferroviària majúscula
Els governs navarrès i basc han utilitzat amb èxit dispar la fórmula d’executar obres de l’Estat
El seu sistema de finançament per quota els fa diferents i els dona avantatge respecte a altres territoris
La ‘Y’ basca té 172 quilòmetres, se’n va començar a parlar fa més de dues dècades i és el projecte d’infraestructures més important del País Basc. La complexitat del traçat ferroviari s’explica perquè el 60,6% serà subterrani, més encara que el metro de Bilbao, expliquen des del gestor públic Euskal Trenbide Sarea (ETS), que l’executa en nom del Govern central.
Però no és un encàrrec qualsevol. De fet, és la ‘comanda’ de gestió per part de l’Estat que se cita com a model d’èxit perquè, en el cas dels seus veïns navarresos no ha funcionat tan bé. És, salvant les distàncies, el que es planeja ara a Catalunya, amb els projectes viaris de l’AP-7 i l’AP-2, el de l’N-2 al Maresme i el de l’N-260 i amb la construcció d’intercanviadors ferroviaris.
Adif hi posa 2.536 milions
L’abril del 2006, el llavors Ministeri de Foment va optar per cedir al Govern basc part de la construcció de la nova xarxa d’alta velocitat, però es va reservar els trams d’Àlaba i Biscaia, el nus de connexió de la Y a Mondragón, Elorrio i Bergara, i els accessos de Bilbao i Vitòria. Adif executa aquestes obres per 2.536 milions d’euros.
En territori guipuscoà, en canvi, el responsable és l’Executiu autonòmic, ja que l’ETS fa els trams Bergara-Irun-Sant Sebastià, amb un pressupost de 1.642 milions d’euros. Però, ¿d’on surt aquest import? Doncs sí, el paga el Govern basc, però es resta de la quota a remetre a l’Estat, recorden fonts de la Viceconselleria d’Infraestructures i Transports.
Nous plans
Això significa que, efectivament, és el País Basc qui es preocupa d’executar la seva ‘Y’ majúscula, el seu projecte ferroviari estrella i s’oblida de si apareix o no en els Pressupostos Generals de l’Estat en la negociació de torn, com sí que ha de fer Catalunya. Estan satisfets del resultat perquè ja estan preparant ‘comandes’ per a dos punts més, precisament els accessos en alta velocitat a Vitòria i Bilbao.
No obstant, a Navarra les coses no van anar tan bé els anys 2014 i 2015. Des del Departament de Cohesió Territorial del Govern foral recorden que l’únic encàrrec d’aquestes característiques que s’ha fet per part de l’Estat va ser la construcció de la infraestructura del tren d’altes prestacions entre Castejón Cadreita i Villafranca. Però de moment no hi ha noves propostes per repetir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Raquel Sánchez Jiménez Carreteres Vitòria Sant Sebastià Bilbao Adif Finançament autonòmic Renfe Trens País Basc Transport públic Transports Pressupostos Generals de l'Estat AVE Ministeri de Transports Obra pública Infraestructures
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet