El Govern i EH Bildu pacten que Inspecció de Treball pugui vetar eros

Inspecció de Treball tindrà potestat per vetar un expedient de regulació d’ocupació (ero) si considera que no es presenten les causes que justifiquen l’acomiadament col·lectiu. Així ho ha pactat via esmenes el Govern amb EH Bildu per incloure-ho en la nova llei d’ocupació, que anirà a votació la setmana que ve al Congrés. Si aquesta prospera, els inspectors de Treball recuperaran el que es coneix com l’autorització administrativa dels eros, retirada en la reforma laboral del 2012 de Mariano Rajoy. Aquesta mesura pretén reforçar les garanties dels treballadors i evitar que empreses tanquin i se’n vagin a produir a altres territoris perquè els surt més barat en termes salarials, entre d’altres.

«L’informe de la inspecció, a més de comprovar els aspectes de la comunicació i el desenvolupament del període de consultes, es pronunciarà sobre la concurrència de les causes especificades per l’empresa en la comunicació inicial, i constatarà que la documentació presentada per aquesta s’ajusta a l’exigida en funció de la causa concreta al·legada per acomiadar», diu el text de l’esmena a què ha tingut accés EL PERIÓDICO i que està firmada pel PSOE, Unides Podem i EH Bildu.

Recuperar algun tipus d’autorització administrativa era una demanda històrica dels sindicats que no es va incloure en l’última reforma laboral, pactada amb la patronal el 2021. Va ser precisament per aconseguir el suport dels empresaris que aquest tema es va aparcar, ja que per a ells era una línia vermella. Ara, el PSOE, Unides Podem i EH Bildu han impulsat recuperar aquesta competència per als inspectors de Treball. ERC i el PNB van donar suport a la mesura, en una votació en la comissió de Treball celebrada aquest dilluns passat que es va saldar amb 22 vots a favor i 15 en contra.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La voluntat és que la ‘policia laboral’, des de la seva neutralitat com a funcionaris públics, vetlli pel compliment dels drets dels treballadors i eviti que empreses tanquin sense causa, únicament perquè els surt més rendible emportar-se la producció a una altra part. Si es presenten les causes econòmiques que ho justifiquin, sí que podran emprendre l’acomiadament col·lectiu. L’esmena ha ubicat aquesta competència a Inspecció i no en els departaments de treball de cada autonomia, amb la voluntat de ‘despolititzar’ la decisió de si es veta o no un expedient.

Fins al 2012 l’autoritat laboral competent de cada territori –a Catalunya és el Departament de Treball– tenia un ampli marge per denegar a una empresa la possibilitat d’emprendre un acomiadament col·lectiu. Cosa que, en la majoria de casos, acabava forçant la companyia a arribar a un acord amb els sindicats, rebaixar la xifra d’afectats i millorar les indemnitzacions d’acomiadament per a la resta. El primer Govern de Mariano Rajoy va eliminar aquesta potestat en la seva reforma laboral, ampliant el marge de maniobra de les companyies i provocant que moltes d’aquestes acabessin tancant eros amb les indemnitzacions mínimes contemplades per llei.