¿Qui guanya i qui perd amb la fusió nuclear? Així afectarà el sector energètic

El nou avenç en fusió nuclear ha generat incerteses i provoca nombroses preguntes, a moltes de les quals encara no es pot donar respostes gaire concretes, si bé s’apunten possibles impactes i tendències, segons els experts. Fa anys que es parla d’aquesta via d’obtenir energia de manera il·limitada, barata i neta. Ara els dubtes són si aquesta tecnologia, una vegada aconseguit aquest avenç, pot passar i en quin període de temps a l’àmbit comercial, és a dir a un ús més generalitzat i a quin cost, segons fonts d’una de les grans consultores especialitzades. Aquestes són les claus que serviran per donar respostes més concretes, segons els analistes. «Cal veure què necessita aquesta tecnologia per funcionar i el temps que requereix per generalitzar-se», afirmen.

Lluís Pinós, president de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, recorda que la construcció d’una de nuclear suposa almenys una dècada. I això si es decidís avui mateix posar en marxa un projecte, de manera que es tractarà, en principi de molt més temps. En funció de la capacitat de traslladar la producció d’aquesta energia amb més o menys velocitat al mercat es veurà com afecta al procés de transició cap a la descarbonització de les economies en què hi ha embarcats la majoria de països, però una primera intuïció és que podria accelerar l’augment del pes de les energies netes en detriment de les de procedència fòssil.

Les fonts d’origen fòssil, com el carbó, el petroli i el gas són les que tenen les de perdre si prospera la fusió nuclear com a font d’energia inesgotable i neta. Aquesta és la intuïció principal dels experts. «Una energia d’aquest tipus pot desplaçar les nuclears tradicionals i les energies amb origen en combustibles fòssils», afirma Pinós. De fet, al full de ruta de la majoria de països ja hi figura la progressiva substitució del carbó o el gas per fonts més netes com les procedents del sol o l’aigua, que són aquelles que compten amb matèries primeres inesgotables, així com el tancament gradual de les nuclears tradicionals, com és el cas d’Espanya. L’últim dels tancaments és el de la central de Trillo, previst per al 2035, tot i que hi ha defensors d’allargar la vida d’aquestes instal·lacions.

De la velocitat que aquest avenç es pugui traslladar a la producció energètica massiva dependrà la velocitat d’una descarbonització que ja ha començat. Al parer d’una de les grans consultores especialitzades, «les energies d’origen en combustibles fòssils aniran perdent pes relatiu». Però serà, afegeixen, segurament una cosa gradual. «Llançar missatges contundents sobre la desaparició de, per exemple, el gas natural, no faria més que catapultar-ne més el seu preu i empènyer moltes indústries a buscar altres tecnologies més contaminants, avisen.

En tot cas, no es tractarà d’una desaparició de la nit al dia, almenys amb les tecnologies amb què es compta en l’actualitat. El carbó manté una tendència marcada a la baixa i el gas també, tot i que el seu rol de substitut del carbó i de matalàs per pal·liar les intermitències de les energies renovables, el converteix encara en necessari, segons els experts.

El paper de les energies renovables, les que són més netes, tendirà a ser creixent en els pròxim anys dins del procés de transició previst per les principals economies mundials. A Espanya, en general, s’està avançant a passos gegantins en la seva implantació, però no a totes les comunitats. Per això les crítiques que li plouen al Govern de la Generalitat pel retard en la implantació d’aquest tipus d’energies, especialment des d’àmbits empresarials. El gran repte perquè encara tinguin un paper més important té a veure amb l’emmagatzematge de la producció que no s’utilitza a l’instant, a través de bateries o el desenvolupament de l’hidrogen verd.

És per això que Espanya ha fet una aposta per aquesta última tecnologia i ha segellat un acord per construir un tub de Barcelona a Marsella per transportar-lo en el futur. De tota manera, hi ha països, com França, que defensen també el denominat hidrogen rosa que, en comptes de procedir de fonts renovables prové de l’energia nuclear i això ha provocat discrepàncies amb Espanya. Una de les opcions que té el país per créixer en fonts energètiques netes, en tot cas, és l’eòlica marina. De 50 prototips que s’estan treballant en l’actualitat un total de 15 s’estan fent a Espanya, segons fonts d’una de les grans consultores del sector.

Per molt ràpida que sigui la translació de la fusió nuclear al mercat com a font energètica generalitzada, combustibles com el gas continuaran tenint un paper important en el sistema energètic. I no només el natural, ja que també han de tenir el seu rol els gasos renovables, perquè descarbonització no equival només a electrificació, segons Pinós. En tot cas, «no hi ha dubte que el gas natural no desapareixerà de cop» ni té data caducitat «per un tema que cal garantir la seguretat del subministrament», afegeix. I és que «el gas natural té un paper important en la transició cap a una economia verda, almenys com a matalàs de seguretat per a les renovables».

De totes maneres, «a poc a poc» anirà perdent pes i serà substituït pel biometà o l’hidrogen verd, segons els experts consultats. Pel que fa a la fusió nuclear, caldrà veure el temps que requereix per copar una bona part del mix energètic total. En tot cas, segons el parer dels experts, tot indica que tindrà una implantació generalitzada a llarg termini i el seu impacte en l’acceleració de la transició energètica tindrà molt a veure amb el ritme de l’aplicació pràctica que pugui tenir.

Allà hi juguen factors com els costos, que, a l’inici d’una tecnologia solen ser elevats i es van reduint a mesura que es va generalitzant el seu ús, com va succeir al seu dia amb la solar fotovoltaica, per exemple, i que avui han arribat a un nivell molt competitiu.