Política monetària
El BCE eleva els tipus al 2,5% després d’una nova pujada de 0,50 punts i n’anuncia més
El Banc Central Europeu continuarà apujant el preu dels diners en pròximes reunions i Lagarde suggereix que es farà a un ritme de 0,50 punts
L’organisme preveu que la zona euro entrarà en recessió tècnica aquest trimestre i avança que la inflació mitjana encara serà del 2,3% el 2025
El Banc Central Europeu (BCE) va decidir aquest dijous una nova pujada dels tipus d’interès, de 0,50 punts, que situa el preu oficial dels diners en el 2,5% a la zona euro, el nivell més alt en 14 anys, des del desembre del 2008. Es tracta de la quarta pujada consecutiva dels tipus d’interès que emprèn el BCE des que el mes de juliol passat va intensificar el seu procés de normalització de la política monetària per combatre el procés inflacionista més important a Europa dels últims quaranta anys. I encara hi haurà més pujades, segons va comunicar el BCE, que podrien ser de 0,50 punts cada una, segons va suggerir la presidenta de l’organisme, Christine Lagarde.
Al juliol el BCE va sorprendre amb una alça de 0,5 punts (la primera pujada en 11 anys), a la qual van seguir dues més de 0,75 al setembre i al novembre. La nova pujada de 0,50 de desembre representa, doncs, un cert alentiment en el procés de pujades, si bé el BCE va advertir en el comunicat emès aquest dijous que els tipus d’interès hauran d’incrementar-se encara «significativament» a un «ritme sostingut» fins a arribar a «nivells prou restrictius» per assegurar que la inflació retorna a l’objectiu del 2% a mitjà termini.
Tot i que les decisions sobre futures pujades de tipus s’aniran adoptant «reunió a reunió» en funció de les noves dades que es vagin produint –segons la nova retòrica encunyada per l’organisme–, la presidenta del BCE va suggerir un ritme de pujades de mig punt en pròximes reunions: «És massa evident que, a partir de la base de les dades que tenim en aquest moment [...] es pot esperar que apujarem els tipus d’interès a un ritme de 0,50 punts durant un temps», va dir Christine Lagarde en roda de premsa, sense arribar a apuntar on podria ser el sostre. Martin Moryson, economista en cap per a Europa de DWS, interpreta que el BCE està més decidit a lluitar contra la inflació del que esperaven els mercats i que el ritme constant de pujades «només pot interpretar-se en el sentit que hi haurà dues pujades més, de 50 punts bàsics cada una, amb un important risc a l’alça». De moment, la pròxima reunió del BCE està prevista per al 2 de febrer.
Efecte sobre les hipoteques
La pujada del preu oficial dels diners s’està traslladant a les llars i empreses en forma d’un enduriment clar del seu accés al crèdit. En el cas de les hipoteques, la pujada de l’euríbor a un any es va iniciar ja a finals del 2021, molt abans que el BCE emprengués al juliol la primera pujada del preu oficial dels diners. Aquest ha pujat 2,5 punts en un any. Per la seva banda, l’euríbor s’ha incrementat en 3,3 punts, fins a una mitjana del 2,856% en la primera quinzena de desembre i la qüestió ara és fins a quin punt els nous encariments del preu dels diners continuaran provocant més pujades de l’índex hipotecari.
Lagarde va donar a entendre que les expectatives dels mercats sobre fins on arribarà el BCE en la pujada de tipus queden curtes –«no permetrien que la inflació torni a l’objectiu del 2%», va dir– i el to dels seus missatges va ser rebut per analistes i mercats com un senyal de duresa que ha acabat produint una caiguda a les borses d’entre l’1% i el 2%.
La presidenta del banc central va explicar que en la reunió d’ahir hi va haver consens en el Consell de Govern sobre l’estratègia i la direcció que ha de seguir l’organisme, però no sobre l’abast de la pujada de tipus adoptada: «Alguns en van voler més i d’altres menys», va dir Lagarde, apuntant a la ja clàssica divisió entre ‘hawkish’ i ‘dovish’ (falcons i coloms) dels membres que integren l’òrgan de govern del BCE.
La reunió de desembre del consell de govern del BCE es va produir en un context en què la inflació de la zona euro es manté en un nivell molt elevat –del 10%, al novembre–, però lleugerament per sota de la taxa del 10,6%, a la qual es va arribar a l’octubre.
Reducció del balanç
Dins de la seva estratègia de normalització de la seva política monetària, el BCE preveu continuar reinvertint íntegrament el principal dels valors adquirits en el marc del programa de compra d’actius (APP per la seva sigla anglès) que vagin vencent fins al final de febrer del 2023. A partir de llavors, la mida d’aquesta cartera de valors descendirà a un ritme «mesurat i predictible», ja que l’Eurosistema no reinvertirà íntegrament el principal dels valors que vagin vencent. El descens serà, de mitjana, de 15.000 milions d’euros mensuals fins al final del segon trimestre del 2023 i, a partir de llavors, el seu ritme es determinarà més endavant, segons el comunicat emès per l’entitat.
Tendència generalitzada
Notícies relacionadesLa decisió del BCE es produeix un dia després de l’anunci de la Reserva Federal dels EUA d’apujar 0,50 punts percentuals el preu del diner per situar-lo en una forquilla d’entre el 4,25% i el 4,50%. La pujada de mig punt als EUA implica un lleuger alentiment del ritme d’encariment del preu del diner respecte al procés que estava escometent l’autoritat monetària nord-americana al llarg del 2022 i suposa acabar l’any amb la pujada més gran acumulada en un exercici des de 1980.
Aquest mateix dijous, els bancs centrals del Regne Unit, Suïssa i Noruega han anunciat sengles pujades dels tipus d’interès de referència, que en el cas de l’entitat helvètica suposarà una alça de 50 punts bàsics i en el de l’institut emissor escandinau d’un quart, fins al 3,5%, l’1% i el 2,75%, respectivament.
Recessió tècnica, però no una caiguda profunda
En aquesta última reunió de l’any, el BCE també ha actualitzat les seves projeccions macroeconòmiques, incloent-hi les previsions d’inflació per al 2025, publicades per primera vegada.
En un context d’«un grau excepcional d’incertesa», el Banc Central Europeu ha revisat les seves projeccions d’inflació significativament a l’alça, mentre que han corregit a la baixa les de creixement econòmic. El BCE ja admet que l’economia de la zona euro incorrerà en recessió tècnica, amb dos trimestres consecutius de caiguda en el seu PIB (l’últim període del 2022 i el primer del 2023), però al seu escenari central descarta una recessió prolongada i preveu que en el conjunt del 2023 l’economia de l’euro aconseguirà créixer el 0,5%.
Els experts de l’Eurosistema estimen ara que la inflació en la zona euro se situarà de mitjana en el 8,4% el 2022 i que disminuirà fins al 6,3% el 2023 i el 3,4% el 2024 (davant la seqüència de 8,1%; 5,5% i 2,3% estimada en les previsions de setembre). Per al 2025 es projecta una inflació mitjana del 2,3%.
Segons les noves projeccions, l’economia de la zona de l’euro podria experimentar una contracció en aquest trimestre així com en el següent a causa de la crisi de l’energia, a l’elevada incertesa, al debilitament de l’activitat econòmica mundial i a l’enduriment de les condicions de finançament. D’acord amb les últimes projeccions dels experts de l’Eurosistema, si es produís una recessió, «seria relativament curta i poc profunda», interpreta el BCE. No obstant, hi ha analistes que adverteixen del risc que el mateix procés de pujada de tipus d’interès acabi provocant una frenada més gran de l’economia: «Si la visió dels mercats és correcta, serà millor que el BCE vagi molt amb compte en les seves pròximes decisions sobre tipus i retirada de liquiditat si no vol enfonsar innecessàriament l’economia europea en una recessió més llarga i profunda del que suggereixen les seves previsions», remarca Sylvain Broyer,de S&P Global Ratings.
En conjunt, les projeccions dels experts de l’Eurosistema preveuen ara un creixement de l’economia del 3,4% el 2022, del 0,5% el 2023, de l’1,9% el 2024 i de l’1,8% el 2025. Al setembre s’havia projectat un creixement una mica menor per al 2022 (3,1%) i s’esperava una taxa per al 2023 del 0,9%, una mica per sobre de la que es projecta ara. Per al 2024 es manté la previsió de l’1,9% i per al 2025 s’anticipa un creixement de l’1,8%.
Les noves previsions d’inflació i creixement no van provar bé a les principals borses europees, que van tancar aquest dijous amb voluminoses pèrdues: 3,28% a Frankfurt, 3,09% a París, 3,45% a Milà i 1,70% a Madrid. «La combinació de pujades de tipus d’aquesta magnitud i recessió pot ser que acabi amb la inflació, però també amb qualsevol expectativa de creixement a Europa, d’allà la reacció borsària», assenyala Víctor Alvargonzález, de Nextep Finance, per a qui el BCE «vol cobrir-se l’esquena», ja que «va arribar molt tard a lluitar contra la inflació i ara vol evitar carregar amb les culpes».
Inflació Hipoteques Creixement econòmic Tipus d'interès Banc Central Europeu Christine Lagarde Deute públic
