La ministra de Transport, Raquel Sánchez, aposta per la cessió d’obres al Govern

La cessió d’obres de l’Estat a la Generalitat que han acordat el PSOE i ERC per tirar endavant els Pressupostos té el vistiplau de la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), Raquel Sánchez, que aquest dijous ha assegurat a Barcelona que haurien de servir per garantir-ne l’execució. «És una bona solució perquè es culminin al més aviat possible. Ni aquesta ministra ni el Govern d’Espanya vol tallar la cinta, sinó que entrin en servei al més aviat possible», ha defensat en una conferència al Cercle de Infraestructures.

La titular ministerial es referia així per primera vegada a aquesta fórmula, assajada amb diferent sort a la B-23 i la B-40 a Catalunya però que funciona amb èxit al País Basc. Els projectes de l’N-2 i els intercanviadors ferroviaris del Vallès seran els primers a desenvolupar-se amb aquest sistema i, a continuació, es farà el mateix amb els enllaços de l’AP-7 i l’AP-2 i la transformació de l’ N-260, tal com va avançar aquest diari dies enrere.

«Ni oblit ni abandonament»

No obstant, lluny de la cordialitat institucional que podria intuir-se d’aquest acord entre partits, Raquel Sánchez ha mantingut un to reivindicatiu i fins i tot bel·ligerant sobre el que està invertint el seu ministeri a Catalunya i ha advertit que existeix un «victimisme infundat» respecte a la baixa execució pressupostària de l’Estat.

«Es pot dubtar de les paraules, però no els fets i no hi ha hagut oblit ni abandonament a Catalunya», ha mantingut l’exalcaldessa de Gavà, que no obstant ha encaixat que és «comprensible» que la ciutadania senti «malestar» per la situació de Rodalies, tot i que ho ha atribuït al dèficit d’inversions que es va produir en el mandat del Partit Popular i a les millores que s’estan portant a terme, per exemple, a la Sagrera.

359 milions per assignar

Després de posar el retrovisor i insistir en l’esforç de Transports per revertir la situació, ha sigut també el torn per al Govern català, al qual ha demanat que «concreti» a quines infraestructures ha dedicat les transferències de l’addicional tercera de l’Estatut que ha fet el Govern espanyol.

Ha explicat que per donar compliment a la disposició addicional tercera de l’Estatut, l’Estat està abonant a la Generalitat un deute de 759 milions d’euros, que és la quantitat en la qual es va xifrar el dèficit inversor d’infraestructures a Catalunya el 2018. D’aquests 759, el Govern ha pagat 400 milions i en queden 359 pendents més en els pressupostos dels anys 2023 i 2024.

L’ampliació de l’aeroport

«En contra del criteri de la Conselleria de Territori, mesos enrere des d’Economia de la Generalitat es va decidir que es posessin a la caixa comuna, però volem una llista de prioritats en infraestructures», ha reclamat. Malgrat que des de la Generalitat es defensa una execució pressupostària a les seves obres molt més efectiva, Sánchez ha posat el dit a l’ull al Govern assegurant que, en matèria ferroviària, «i malgrat que la seva xarxa és molt més petita, amb només 250 quilòmetres» únicament arriba «al 40%».

Els dards no s’han quedat aquí, ja que la ministra s’ha queixat que «costa molt arribar a acords a Catalunya» i ha posat l’exemple de l’ampliació de l’aeroport del Prat i de la B-40, projectes tots dos que l’actual conseller de Territori, Juli Fernàndez, no veu amb bons ulls. «S’ha malgastat una finestra d’oportunitat que ara ha quedat tancada fins al 2026, el projecte segueix viu i no renunciarem que el Prat sigui un ‘hub’ internacional», ha avisat amb una vehemència amb caires de confrontació electoral.

Una mitjana de 850 milions a l’any

Notícies relacionades

El Govern ha executat en el primer semestre de l’any només un 16% de les obres pressupostades a Catalunya

La B-23 i el quart cinturó: dos encàrrecs a la Generalitat amb diferent sort

Ha assegurat que el Mitma i les seves empreses han certificat obres per valor de 520 milions d’euros fins al 31 d’octubre, un 40% més que en el mateix període del 2021. «Des del 2018 el ministeri que dirigeixo ha licitat prop de 3.400 milions d’euros, a una mitjana de 850 milions a l’any, més del doble que amb el Govern del PP», ha calculat.

La titular de Mitma ha volgut deixar clar que, malgrat la situació en què es trobava Catalunya després d’anys d’abandonament per part de l’anterior Govern, actualment és la primera comunitat en volum d’inversió executada. Així, ha matisat que el primer semestre es va invertir en el territori el 14% del total de la inversió executada regionalitzable del ministeri, i ha defensat que es complirà amb la previsió d’incrementar la xifra al 18% al tancament d’any.