Nadal de vagues a les aerolínies ‘low cost’

Desterrada la covid com el fantasma del Nadal passat, el sotragueig de maletes tornarà a ressonar amb força aquestes festes als aeroports d’arreu d’Espanya. La mascareta resisteix com l’únic recordatori d’una pandèmia que va paralitzar el món i que va reduir a la mínima expressió el trànsit aeri. Dos anys després, les aerolínies han recuperat pràcticament tota l’operativa, els seus ingressos tornen a repuntar i els treballadors que ho fan possible aspiren –com en gairebé tots els sectors– a emportar-se un tros del pastís. Les convocatòries de vaga s’han anat acumulant entorn del Nadal, la Nit de Cap d’Any i Reis, incumbeixen a diferents aerolínies de baix cost, com Vueling, Ryanair i Air Nostrum, i amenacen les vacances de milers de viatgers. Les diferents fonts consultades per a aquest reportatge no vaticinen incidències massives, però no descarten problemes puntuals.

El 2019, l’últim any de la ‘vella normalitat’ entre el desembre i el gener un total de 34,8 milions de passatgers van passar pels aeroports de la xarxa d’Aena, al voltant del 12% del trànsit aeri de tot l’any. «En general les aerolínies perden diners a l’hivern i en fan a l’estiu. El gener i el novembre són els mesos de menys trànsit i a partir de març comença a repuntar fins al juliol i l’agost, que són els mesos més forts», resumeix el catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona Xavier Fageda. 

Tripulants de cabina i pilots de diferents companyies estan cridats a la protesta durant les pròximes setmanes. Els motius de cada conflicte són particulars, si bé el denominador comú és que els empleats reclamen pujades salarials ara que la tempesta covid ha amainat i l’encariment de preus minva el seu poder adquisitiu. Segons les previsions de l’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA), les aerolínies tornaran al camí dels beneficis el 2023, amb uns guanys a tot el sector de prop de 4.500 milions d’euros i uns 4.000 milions de passatgers transportats arreu del món.

A l’aeroport de Barcelona el Prat el conflicte que en les últimes setmanes més distorsió està generant és el de Vueling, la companyia que més passatgers mou. Fins ara, al voltant del 10% dels seus vols de cap de setmana no surt. Principalment, Vueling està anul·lant de manera preventiva tots els vols que no estan cobert pels serveis mínims decretats pel Ministeri de Transports. Des del novembre i fins ara un total de 1.424 vols han sigut cancel·lats, segons el sindicat Stavla, organitzador de les aturades. Així, als retards habituals del dia a dia, s’hi afegiran els provocats per les aturades. 

La central aspira a increments salarials del 21% entre 2022-2025 i l’aerolínia diu que mentre hi hagi vaga convocada no negocia. «No demanem res diferent del que ha acceptat el grup amb els pilots d’Iberia», afirmen des de Stavla. Entre el 2022 i el 2023 els salaris dels pilots pujaran un 10%, segons van acordar les parts a l’octubre. «Les aerolínies tenen des de sempre uns marges de beneficis bastant ajustats i ara, amb l’encariment del combustible i de les taxes per generar CO₂, encara més. Hi ha molta competència i les companyies es resisteixen molt a incrementar els costos per no cedir marge als seus rivals», apunta Fageda. 

Una altra aerolínia amb conflictes interns és Air Nostrum, tot i que aquí qui té vaga registrada són els pilots. Com en el cas dels tripulants de Vueling, reclamen millors sous per al seu nou conveni col·lectiu. El pes d’aquesta aerolínia és menor que el de la primera, però el 4% de tots passatgers que agafen un vol a Espanya ho fan amb Air Nostrum, segons dades d’Aena. Aquests són, en el dia d’avui, els dos conflictes laborals en aerolínies que més pertorbacions podrien generar en les dates assenyalades de Nadal. 

Repressió sindical

El nom de Ryanair és un habitual en la llista de companyies involucrades en conflictes laborals durant les vacances i en les d’hivern del 2022 també hi són. Aquí el conflicte amb els sindicats USO i Sitcpla ve de lluny, i és que la direcció irlandesa ha anat esquivant emparar-se al dret i i a les condicions laborals espanyoles. Les centrals li reclamen que reconegui, d’una banda, un paquet de drets socials bàsics com les vacances mínimes estipulades a l’Estatut dels Treballadors. 

La seva altra reivindicació és la readmissió de tots els treballadors cessats durant l’últim any de protestes. Segons càlculs sindicals, hi ha hagut 39 acomiadaments, incloent-hi el dels dos principals líders sindicals de la protesta. Ryanair nega que els esmentats cessaments estiguin vinculats a la seva activitat sindical i al·lega «incompliments contractuals». Els casos són a la via judicial i s’hi sumen sis actuacions de la Inspecció de Treball en què detecta cinc infraccions greus i una, a Barcelona, de molt greu, per vulneració del dret de vaga, segons figura a les actes a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. 

Notícies relacionades

¿També hi haurà vagues en altres aeroports de la UE?

El trànsit de l’aeroport del Prat al novembre arriba al 96,6% de les xifres prepandèmia

El conflicte a Ryanair cueja des d’abans de l’estiu i, malgrat estar formalment convocades les aturades, actualment tenen poca incidència, entre els serveis mínims i el baix seguiment. A expenses de si les centrals es bolquen en els dies més assenyalats d’aquestes festes. 

On s’han desactivat les protestes és on més afectació podien causar: els empleats de la mateixa Aena, el gestor aeroportuari. I és que la seva ona expansiva podia anar més enllà d’una aerolínia concreta i feia imprevisibles les incidències. CCOO va amenaçar amb les aturades i ha acabat pactant recuperar un plus de productivitat que no es cobrava des de l’esclat de la covid.