El rebut de la llum carregarà 2.300 milions només per pagar el deute del ‘forat’ elèctric

És una gran hipoteca que ve de lluny, que encara tardarà almenys cinc anys a liquidar-se i que paguen tots els consumidors de llum cada mes. Els clients elèctrics abonen amb cada rebut de llum un enorme deute fruit dels desajustos entre costos i ingressos del sistema elèctric que va anar augmentant des dels primers anys dos mil. Un deute que els clients tenien originalment directament amb les elèctriques i que ara paguen amb cada factura a bancs i fons d’inversió.

L’any vinent la factura d’electricitat inclourà pagaments per 2.310 milions d’euros per cobrir aquest endeutament, segons es recull al projecte d’ordre ministerial amb què el Govern preveu establir els càrrecs elèctrics per al 2023. Els càrrecs inclosos al rebut de la llum serveixen per finançar costos derivats de la política energètica, com la retribució a les renovables regulades, el sobrecost dels territoris extrapeninsulars o, també, aquest deute acumulat.

El sistema elèctric espanyol acumula un deute que, a finals del 2022, encara serà d’una mica més de 10.000 milions –als quals s’han de sumar els interessos–, segons les estimacions de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). La previsió és aconseguir acabar l’any vinent havent rebaixat aquest deute fins als 7.900 milions d’euros aproximadament i, en principi, aconseguir saldar-lo per complet a finals del 2027.

Des dels anys d’Aznar i Zapatero

Aquest deute, aquesta hipoteca, s’explica perquè durant anys amb el que els consumidors pagaven amb els seus rebuts de llum no n’hi havia prou per cobrir tots els costos reconeguts del sistema elèctric. Aquest forat colossal, el conegut com a dèficit de tarifa, va créixer de manera descontrolada fins als 28.700 milions d’euros. Després de 14 anys consecutius de dèficits –repartits en els últims anys del Govern de José María Aznar i, sobretot, en els de José Luis Rodríguez Zapatero–, les dures retallades de la reforma elèctrica del primer Executiu de Mariano Rajoy van fer que a partir del 2014 el sistema elèctric comencés a acumular superàvits.

 Entre el 2014 i el 2018, els successius superàvits van permetre acumular un total de 1.687,5 milions d’euros. Una mena de ‘guardiola’ de la llum que tots els governs des d’aleshores han anat utilitzant per cobrir els desajustos del sistema i que a la pràctica s’ha esgotat ja. L’actual Govern també s’ha assegurat poder utilitzar el superàvit del 2021 per injectar-lo per tapar els possibles desajustos d’aquest any.

Notícies relacionades

El grup Confiteria reobre la Font del Gat al cor de Montjuïc

Galán afirma davant l’AIE que "l’electrificació significa seguretat"

En un primer moment, els consumidors devien aquest deute acumulat a les mateixes companyies elèctriques, que eren les que durant anys van assumir la diferència als seus balanços i finançaven el desfasament entre ingressos i costos reconeguts. A partir del 2011, aquesta milimilionària diferència es va anar titulitzant i col·locant als mercats financers, i les elèctriques van anar cedint els drets de cobrament del deute a fons d’inversió i bancs.

La gran majoria del deute es va cedir a través de col·locacions al mercat que feia el Fons de Titulització del Dèficit del Sistema Elèctric (FADE), però no tot. També hi va haver un altre tipus de col·locacions específiques: per cobrir el dèficit del 2005, el dèficit de les liquidacions del 2007, el dèficit del 2013, el dèficit ‘ex ante’... I, tot i que inicialment estava previst acabar de pagar-ho el 2026, la realització de noves emissions per donar liquiditat al FADE ho ha allargat de moment un any més.