L’avenç dels contractes fixos eleva en fins a 3.000 milions la despesa total de les famílies

La reforma laboral que va entrar en vigor el gener del 2022 es comença a traduir en més creixement econòmic. Segons un estudi preliminar realitzat pel Banc d’Espanya, la conversió de contractes temporals en indefinits i la reducció de la temporalitat en 13,5 punts al llarg del 2022 ha permès elevar la propensió al consum de les llars, que estan destinant a despesa un percentatge més gran de la seva renda i han disminuït l’estalvi en la mateixa proporció.

Segons l’evidència empírica que va baixar el Banc d’Espanya, amb caràcter general els empleats amb contracte indefinit dediquen (de mitjana) un 81% de la renda de la seva llar a la despesa, mentre que els que tenen un contracte temporal dediquen el 72% i la resta l’estalvien en previsió d’una possible situació d’atur. A més, històricament, s’ha observat que la conversió d’un contracte temporal en indefinit ha comportat un augment de la despesa del 20% de manera transitòria en els dos trimestres següents a adquirir la nova condició laboral. La confiança que genera la contractació fixa és al darrere d’aquest comportament, segons el Banc d’Espanya.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A partir d’aquestes dues premisses i tenint en compte la intensa reducció de la temporalitat al llarg del 2022 per l’empenta dels contractes indefinits –tant a temps complet, com parcial o fixos discontinus– el Banc d’Espanya estima que la menor precarietat laboral s’hauria traduït aquest any en més despesa en consum equivalent a entre tres i quatre dècimes de la renda del conjunt de les llars; és a dir, entre 2.000 i 3.000 milions addicionals de consum en el 2022 vinculat a la menor taxa de temporalitat dels contractes.

Segons el director general d’Economia del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, aquest estudi «no suposa una valoració de la recent reforma laboral», sinó només un primer exercici temptatiu per poder avaluar el seu impacte sobre l’economia. Per tenir una visió més completa –va explicar Gavilán a la roda de premsa de presentació de les noves projeccions macroeconòmiques del Banc d’Espanya– caldrà prendre en consideració altres qüestions com l’impacte de les reforma laboral sobre les carreres laborals dels treballadors amb diferents contractes i la seva acumulació de capital humà, sobre la rotació laboral, sobre el tipus de llocs de treball oferts, sobre la productivitat empresarial i moltes qüestions més.