El Banc d’Espanya baixa a l’1,3% el creixement del 2023 i retalla la inflació fins al 4,9%

El Banc d’Espanya ha tornat a rebaixar, tot i que lleugerament, la seva previsió de creixement per al 2023, fins a l’1,3% (una dècima per sota de l’estimat a l’octubre i vuit dècimes per sota del 2,1% previst pel Govern). A més, l’organisme, aquesta vegada, ha corregit de manera notable a la baixa la seva previsió d’inflació mitjana per a l’any vinent. A les noves projeccions sobre l’economia espanyola, publicades aquest dimarts, el Banc d’Espanya preveu ara que la inflació mitjana se situarà en el 4,9% el 2023, set dècimes menys que el 5,6% vaticinat a l’octubre. I la raó d’aquest gir tan sorprenent és que en els seus nous càlculs ha pres com a hipòtesi central que el Govern prorrogarà durant tot el 2023 les rebaixes fiscals sobre l’electricitat i el gas i que només posarà fi a la bonificació generalitzada de 20 cèntims per litre de combustible.

Cap d’aquestes dues hipòtesis són certes encara. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que la decisió es prendrà la setmana vinent, a escassos dies de finalitzar l’any. Però, dins de les seves hipòtesis de càlcul, el Banc d’Espanya parteix del supòsit que el Govern prorrogarà durant tot l’any vinent, fins al 31 de desembre del 2023, la reducció al 5% de l’IVA de l’electricitat i del gas, la rebaixa al 0,5% de l’impost especial sobre l’electricitat i la suspensió de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica (IVPEE), així com la congelació del preu del butà. El Banc d’Espanya també assumeix la possible pròrroga fins al 31 de desembre del 2023 de la reducció del preu dels abonaments de transport de metro i bus, així com del límit del 2% a la revalorització dels lloguers, i de l’augment transitori del 15% a les prestacions no contributives.

A més, a diferència de les seves projeccions de l’octubre, el Banc d’Espanya ja incorpora als seus càlculs mesures que sí que han sigut aprovades, com la pròrroga fins al 31 de desembre del 2023 d’un límit màxim del 15% a l’increment del cost de la matèria primera a la tarifa d’últim recurs del gas i la gratuïtat dels abonaments de transport ferroviari de rodalies.

Pròrroga el 2023 i retirada el 2024

La pròrroga de totes aquestes mesures ajuda que la inflació mitjana prevista pel Banc d’Espanya per al 2023 sigui del 4,9%, set dècimes per sota del que el mateix organisme projectava a l’octubre (5,6%). Prorrogar també la bonificació de 20 cèntims per litre de carburant fins a finals del 2023 restaria sis dècimes més a la inflació (fins al 4,3%), segons les estimacions del Banc d’Espanya. Tanmateix, aquesta sembla que no és la intenció del Govern, segons es desprèn de les declaracions de la mateixa vicepresidenta Nadia Calviño.

D’altra banda, l’escenari de pròrroga de les mesures que el Banc d’Espanya incorpora com a hipòtesi a les previsions publicades aquest dimarts afegeix quatre dècimes al creixement del PIB previst per al 2023, fins a l’1,3%, que, d’una altra manera, quedaria reduït al 0,9%.

Una pròrroga de les mesures anticrisi com la que preveu el Banc d’Espanya permetria, així, sostenir part de l’activitat econòmica i contenir la inflació. A canvi, l’impacte econòmic de la retirada total de les mesures d’alleujament es trasllada al 2024, un exercici per al qual la previsió de creixement ha sigut retallada en dues dècimes, fins al 2,7%, amb una inflació mitjana del 3,6%, gairebé el doble del que el Banc d’Espanya va estimar a l’octubre (1,9%). En resum, en aquest esquema de previsions l’impacte que comporta la retirada de les mesures adoptades pel Govern contra la crisi energètica es trasllada del 2023 al 2024.

Cadena de previsions fins al 2025

El Banc d’Espanya incorpora per primera vegada l’any 2025 en el seu horitzó de previsions. Per a aquest exercici preveu un creixement del PIB del 2,1% (al voltant del que considera que és el creixement potencial de l’economia espanyola) i una inflació mitjana de l’1,8%.

En definitiva, les noves previsions del Banc d’Espanya inclouen taxes de creixement del PIB del 4,6% el 2022; l’1,3% el 2023; el 2,7% el 2024, i el 2,1% el 2025. Respecte a les projeccions prèvies, de l’octubre, s’ha elevat una dècima la corresponent al 2022 (des del 4,5%); s’ha retallat una dècima la del 2023 (des de l’1,4% anterior), i dues dècimes la del 2024 (des del 2,9% previ).

La nova cadena de previsions d’inflació mitjana inclou una taxa del 8,4% per al 2022 (tres dècimes menys que el que es va preveure a l’octubre); del 4,9% per al 2023 (set dècimes menys); del 3,6% per al 2024 (1,7 punts més que a l’octubre), i de l’1,8% per al 2025.

La seqüència de creixements prevista per a Espanya és més favorable que l’estimada pel BCE per a la zona euro (3,4%; 0,5%; 1,9%, i 1,8%). La taxa d’inflació prevista per al 2022 és igual per a Espanya i per a la zona euro, per al 2023 serà inferior en el cas espanyol i el 2024 serà una mica més baixa la de la zona euro (3,4%). Si es compleixen les previsions, el 2025 la inflació espanyola (1,8%) serà mig punt inferior a la de la zona euro (2,3%)

Sense recessió a la vista

A l’esquema presentat aquest dimarts pel Banc d’Espanya, l’economia espanyola sembla esquivar la recessió tècnica. L’organisme que governa Pablo Hernández de Cos vaticina que, el quart trimestre del 2022 (que s’assenyala com el punt més feble), l’economia espanyola podria continuar creixent, tot i que ho faria a una taxa de només el 0,1%.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La desacceleració de l’activitat és evident (el creixement el segon trimestre del 2022 havia sigut de l’1,5%) i el Banc d’Espanya estima que «la debilitat de l’activitat encara continuarà sent significativa el primer trimestre del 2023», període per al qual es projecta un creixement similar al del quart període del 2022 (al voltant del 0,1%). D’aquesta manera, l’economia espanyola hauria aconseguit esquivar la recessió tècnica (dos trimestres consecutius amb taxes negatives al PIB). No obstant, «en un escenari de tanta volatilitat i incertesa com l’actual és precipitat descartar res», adverteix el director general d’Economia del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán.

Ara bé, espera que a partir del segon trimestre de l’any vinent el creixement «recuperi vigor de manera gradual», a mesura que es recuperin les rendes de les llars (i el consum), millori el sector exterior i es despleguin els projectes d’inversió vinculats als fons europeus Next Generation EU. Amb tot, no serà fins a finals del 2023 o principis del 2024 que l’economia espanyola recuperaria el nivell previ a la pandèmia.