Comptes públics

¿Què suposa una pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat?

La falta de prou suports obliga el Govern a allargar els comptes, com va succeir entre el 2010 i el 2021

¿Què suposa una pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat?
2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les inversions en carreteres i infraestructures van patir diversos exercicis de paràlisi amb la dècada de pròrrogues i pressupostos fora de termini aplicat per la Generalitat entre el 2010 i el 2021. Això pot afectar les de 2023, que se subjecten a una pròrroga tècnica, que el Govern espera que no duri gaire temps.

El problema essencial són els més de 3.000 milions addicionals que li corresponen a la comunitat pel finançament autonòmic, que no es perden però que s’haurien de gestionar amb menys agilitat a través del Parlament si la pròrroga s’allarga. I normalment afecten sobretot les inversions. Ja fa unes setmanes que l’Executiu català es va fer a la idea que els comptes no podrien aprovar-se en termini, a diferència de l’ocorregut amb els del 2022, és a dir, abans d’acabar aquest exercici, però tenen el convenciment que podran aconseguir-ho en poques setmanes.

Mateix nivell de despesa

En essència, una pròrroga suposa que s’ha de mantenir el mateix nivell de despesa que en els comptes de l’exercici prorrogat i tenint en compte que una inflació elevada com l’actual fa que es pugui fer menys amb els mateixos recursos. El límit de despesa no financer establert per al 2022 va ser de 30.015 milions d’euros i per al 2023 es va disparar més del 10% fins als 33.113 milions d’euros. És necessari que tot estigui planificat des de l’u de gener per poder gestionar amb més agilitat. Si no existeixen eines per poder gastar més del previst malgrat la pròrroga a través d’ampliacions de crèdit.

El Govern, després de la sortida de Junts, el representant del qual, Jaume Giró, ocupava la cartera d’Economia i va ser rellevat per Natàlia Mas, ja va arribar a un acord amb els comuns sobre els comptes, però amb aquest aval no en té prou. Segons els experts, a l’aprovar la pròrroga, el Consell Executiu pot realitzar un expedient de modificació de crèdit i fer-ho a través de traspassar recursos d’una partida a una altra, cosa que es denomina transferència de crèdit. La via més fàcil i que és la que es va fer servir durant la pandèmia de la covid per destinar despeses sanitàries i socials.

Més complexa és l’opció dels crèdits extraordinaris o els suplements de crèdit, que augmenten la despesa i que requereixen passar pel Parlament, a través d’un informe justificatiu, cosa que alenteix la gestió. Si la resta de partits no van recolzar uns Pressupostos podrien frenar algunes iniciatives de més despesa que plantegi el Govern o fer-les-hi modificar. Els fons europeus, en canvi, requereixen la generació de crèdit, que implica més despesa com a conseqüència d’uns ingressos més elevats, però es poden utilitzar a mesura que van arribant, afirmen els experts.

Notícies relacionades

La llei de Pressupostos de la Generalitat afirma que no es poden portar a terme iniciatives legislatives o administratives que suposin un augment de la despesa pública pressupostada si no es proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa. Tampoc es poden tramitar ampliacions de plantilla noves ni altres reestructuracions que comportin un augment global de la despesa de personal.

Durant el període de pròrroga no es poden tramitar despeses dels capítols sis, set i vuit, que inclouen bàsicament inversions, amb l’excepció de les autoritzades per acords de govern amb caràcter plurianual. En tot cas es poden autoritzar algunes excepcions.