L’operació de l’any, pendent de Brussel·les

Deu anys després, després d’haver situat Más Móvil en la divisió d’honor de les teleoperadores espanyoles, Spenger està patint una altra allau, aquesta vegada burocràtica. Són les preguntes i dubtes que des de la Unió Europea plantegen per poder donar el vistiplau en algun moment de l’any vinent a l’operació corporativa més gran anunciada a Espanya el 2022.

El 23 de juliol Más Móvil i Orange Espanya anunciaven la seva intenció de fusionar al 50% els seus negocis de telecomunicacions a Espanya, amb la qual cosa es crearia la primera operadora nacional en nombre de línies. La valoració conjunta de les dues empreses sumarà 18.617 milions –7.754 de Más Móvil i 10.863 d’Orange– si la unió fructifica sense necessitat d’haver de desprendre’s d’actius estratègics. En ingressos i benefici brut conjunt podrà ser la segona operadora nacional després de Telefónica.

La nova Orange Más Móvil tindrà com a principals accionistes l’Estat francès, que avui controla el 13,4% d’Orange i tres fons d’inversió: Cinven, KKR i Providence, que actuen sota una societat comuna: Lorca Telecom. Spenger manté encara prop del 4,5% de Más Móvil.

Van ser aquests tres fons els que van liderar l’exclusió de borsa de Más Móvil el 3 de novembre del 2020. Després d’haver saltat de cotitzar en el MAB al mercat continu, Más Móvil va acabar sent membre del selecte Ibex 35 durant tres anys, on la seva valoració va arribar a ser de 3.000 milions d’euros. Aquest creixement es va produir gràcies a dos vectors principals: campanyes agressives de preus i productes més compres d’empreses com Yoigo i Euskaltel, comprada el 2021. Endeutar-se no era llavors un problema. Avui, Más Móvil compta amb 12 marques diferents, que se sumen a les tres d’Orange. No totes es mantindran després de la fusió.

L’anunciat casament amb Orange Espanya espera mantenir inversions en desenvolupament de fibra a més de poder competir més a prop de Telefónica a aconseguir clients empresarials, asseguren fonts de l’empresa. Anticipant-se a la fusió, Más Móvil deixa a Orange participar en la subhasta de freqüències de 5G. També descol·loca la filial de Vodafone, el grup britànic, sempre part de les travesses corporatives, tant a Espanya com a nivell global. Aquest quedarà ja molt per darrere dels tres líders i patint, per darrere, la competència d’un nou entrant al sector: Digi, propietat del magnat romanès Zoltan Teszari. 

Jean-François Fallacher, CEO d’Orange Espanya i anunciat nou president de la nova societat (Més Mòbil té actualment com a president no executiu Eduardo Díez-Hochleitner, ex alt directiu de Prisa), espera que la Comissió no obligui a realitzar desinversions a la nova empresa per facilitar la fusió. Assenyala que la competència és molt alta a Espanya, a diferència d’altres països, a l’haver-hi vuit empreses facturant més de cent milions.

¿L’horitzó? Una sortida a borsa del nou grup, que pot produir-se a partir de 24 mesos després de completar-se oficialment la fusió. Si acabés passant, Meini –sobrenom amb què és conegut– Spenger té l’opció de tornar a ser jutge i part d’un sector que busca més negoci enmig de la seva transformació.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Una de les joies de la República francesa

El 2013, France Télécom es va transformar en Orange Télécom. Un canvi d’imatge i marca enmig de seriosos problemes reputacionals, incloent-hi suïcidis d’empleats. Una de les joies de l’Estat francès –a Espanya va entrar en el negoci mòbil amb les extintes Amena i Wanadoo– ha superat la seva crisi i, com a vuitena operadora mundial, vol donar carpetada al passat. A l’abril, el seu consell va nomenar com a CEO Christel Heydemann. Ahir, la companyia anunciava que deixava el grup Ramon Fernandez, històric adjunt al CEO i opositor a l’operació amb Más Móvil.