Primeres dues sentències que qualifiquen de nul l’acomiadament d’un treballador per estar de baixa

Els tribunals comencen a aplicar la nova llei, coneguda per la igualtat de tracte i la no-discriminació. Aquesta llei incorpora la malaltia i qualsevol condicionant relacionat amb la salut física o mental com a causa discriminatòria en cas de cessament. Aquesta mesura reforça les garanties dels treballadors i els blinda en cas que les empreses els liquidin sense causa. No implica que tots els acomiadaments de treballadors de baixa siguin nuls, ja que, si estan correctament argumentats, podran passar com objectius, però sí que augmenta la seva protecció en cas que realment la companyia els estigui cessant per estar malalts i argüeixi formalment una excusa.

«Fins ara, els tribunals majoritàriament consideraven aquests acomiadaments com improcedents perquè no acreditaven una causa que justifiqués l’acomiadament. A excepció d’alguns casos molt puntuals que aplicaven el criteri del TJUE i consideraven nul l’acomiadament quan la baixa es podia assimilar a una discapacitat. Normalment eren casos amb malalties cròniques o de llarga durada. La nova llei considera que la incapacitat temporal és causa que suposa discriminació. I que com l’Estatut dels Treballadors considera que els acomiadaments discriminatoris són nuls, els jutges en aquestes sentències ho estan interpretant així», comenta l’advocat laboralista Robert Gutiérrez.

Readmissió i indemnització

Les dues sentències pioneres a aplicar la llei d’igualtat de tracte i no-discriminació es pronuncien sobre dos casos diferents. La primera, per data, és de Gijón i incumbeix una dissenyadora d’aparadors per a comerços. L’empresa la va contractar aquest març. Al juny, la treballadora avisa que li acaben de fer unes proves i que l’han d’operar de les cervicals. L’empresa li ofereix extingir de mutu acord el contracte i tornar a contractar-la quan es recuperi de l’operació. La treballadora s’hi nega i l’empresa, al·legant que «no complia les expectatives per a les quals va ser contractada», li paga 453,27 euros i l’acomiada.

«El panorama patri ha de ser objecte d’una interpretació ben diversa amb la promulgació de la llei 15/2022», explicita el magistrat en la seva sentència sobre el canvi de criteri. El jutge equipara l’acomiadament per malaltia de l’afectada al fet que l’haguessin acomiadat pel seu origen ètnic, pel seu gènere o per la seva ideologia i dicta, a més de la readmissió, una indemnització de 3.500 euros equivalent als tres mesos que havia d’estar de baixa per l’operació.

L’altra sentència pionera la dicta el jutjat social número 1 de Vigo. Cinc obrers són contractats per a unes tasques de soldadura i un d’ells causa baixa per problemes de salut mental. A priori, el diagnòstic mèdic anticipa una baixa de dues setmanes. Tot seguit, l’empresa cessa aquest empleat però manté la resta.

Notícies relacionades

¿Com afecta als treballadors readmesos que el Suprem hagi tombat el ‘prohibit acomiadar’?

Un acomiadament impugnat triga any i mig a arribar a judici a Catalunya

Aquí el magistrat considera acreditat, via testimoni d’un dels obrers que va continuar treballant, que el damnificat va ser cessat per causar baixa pels seus «problemes psicològics» i procedeix a qualificar de nul l’acomiadament. A més, la sentència també sanciona l’empresa a convertir el seu contracte en indefinit, ja que considera que estava amb un temporal en frau de llei.

Per tot això, obliga l’empresa a readmetre el cessat i a pagar-li una indemnització de 3.000 euros –ell reclamava 10.000 euros–, «donada l’antiguitat del treballador, el poc temps treballat i l’escàs mal causat, ja que la pèrdua de l’ocupació se li repara amb la readmissió i l’abonament dels salaris que va deixar de percebre», segons recull la sentència.