El Govern aprovarà aquest dimarts el tercer pla anticrisi, amb mesures per frenar el preu d’aliments

El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts 27 de desembre el tercer paquet d’ajudes per pal·liar les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna. Entrarà en vigor l’1 de gener i recollirà mesures per fer front a l’escalada de preus dels aliments.

 Després del que serà l’última reunió del Consell de Ministres del 2022 està previst que el president del Govern, Pedro Sánchez, comparegui davant els mitjans de comunicació per explicar el paquet de mesures anticrisi i per fer balanç d’un any marcat per la guerra iniciada per Vladímir Putin a Ucraïna i per l’escala, a nivells històrics, dels preus després de l’esclat del conflicte.

 Malgrat que en els últims mesos Espanya ha aconseguit moderar la pujada de preus i ja és el país amb el nivell d’inflació més baix de la zona euro, l’Executiu ha decidit impulsar un tercer paquet de suport per fer front a la conjuntura actual en el qual s’inclourà la pròrroga d’algunes mesures actualment en vigor que expiren el 31 de desembre i d’altres noves relacionades, principalment, amb la cistella de la compra.

A més, Pedro Sánchez va avançar fa uns dies que aquest nou paquet de mesures també inclourà un suport a la indústria gasintensiva i ceràmica.

Rebaixa de l’IVA de la cistella de la compra

Una de les iniciatives noves que més força cobra per incloure en el decret llei que aprovarà el Consell de Ministres dimarts vinent és la rebaixa l’IVA en determinats productes de la cistella de la compra amb l’objectiu d’esmorteir l’impacte de l’alça de la inflació.

Fonts coneixedores de les negociacions han explicat a Europa Press que estan obertes totes les possibilitats, si bé la que, pel que sembla, té més opcions de tirar endavant és la rebaixa de l’IVA en alguns aliments que tenen una fiscalitat del 10%, entre ells el peix, que podria baixar al 4%.

L’IVA de l’alimentació a Espanya varia entre el tipus reduït (10%) i el superreduït (4%). Es consideren productes d’alimentació aquells que poden servir com a aliment per a humans o animals.

Tots aquests productes estan subjectes al 10% de l’IVA tret aquells que es consideren aliments de primera necessitat, com la llet, els ous, les fruites i verdures, el pa i els llegums, que es graven amb el tipus superreduït del 4% i no poden beneficiar-se d’un tipus menor, a menys que el Govern decidís eliminar l’IVA per a aquests productes.

 No obstant, hi ha certs aliments que no s’enquadren en cap d’aquestes categories, com les begudes ensucrades o alcohòliques, a les quals s’aplica el tipus general de l’IVA del 21%.

 A més de la rebaixa de l’IVA, la líder de Podem, Ione Belarra, va avançar fa uns dies que el seu espai negocia amb el PSOE, dins de la pròrroga del decret de mesures anticrisi, un xec ajuda d’uns 300 euros per alleujar el cost de la cistella de la compra que beneficiarà al voltant de vuit milions de persones.

Pròrroga d’altres mesures

Tot i que l’Executiu no ha contemplat gairebé cap mesura de pròrroga en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2023 per respondre a les conseqüències de la guerra a Ucraïna, fonts del Ministeri d’Hisenda assumeixen que se n’hauran de prorrogar «bastantes mesures» actualment en vigor.

 L’única excepció que s’inclou en els comptes públics de l’any vinent és la gratuïtat dels bitllets de Rodalies i Mitjana Distància per a viatgers freqüents, que suposaran uns 660 milions d’euros al llarg de l’exercici.

 Entre les mesures que ja s’ha confirmat que es prorrogaran destaca el límit del 2% per a l’actualització de les rendes de lloguer i la pujada del 15% de les pensions no contributives després de l’acord del Govern amb EH Bildu per aconseguir el seu suport per als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2023.

 En matèria fiscal, el Govern va impulsar una bateria de mesures destinades a contenir la pujada de preus en la factura de llum. Destaca la baixada de l’IVA del rebut de la llum del 10% al 5%, que s’aplica als consumidors, empreses o particulars, amb una potència contractada de fins a 10 quilowatts, l’aplicació del tipus impositiu del 0,5% de l’impost especial sobre l’electricitat i la pròrroga de la suspensió temporal de l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica.

 Totes aquestes rebaixes fiscals dirigides a moderar les pujades en el preu de l’electricitat van suposar entre gener i octubre una minva dels ingressos tributaris respecte a l’any passat de 6.436 milions, segons l’última dada actualitzada per l’Agència Tributària en el seu informe mensual de recaptació.

 Cal recordar també que en el segon paquet de mesures, aprovat al juny, el Govern va incloure l’increment transitori del 15% de l’ingrés mínim vital, la prohibició de la suspensió del subministrament d’energia elèctrica, gas i aigua, una ajuda directa de 200 euros per a assalariats, autònoms i aturats inscrits en les oficines d’ocupació que resideixin en llars amb una renda inferior als 14.000 euros i la congelació del preu màxim de la bombona de butà fins a final d’any en 19,55 euros.

¿Què passarà amb la bonificació del combustible?

Una de les mesures més qüestionades està sent la pròrroga de la bonificació de 20 cèntims per litre de combustible. Tot i que el Govern no ha deixat totalment clar què passarà amb aquest descompte, la vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha reconegut que es tracta d’una mesura controvertida pel seu impacte fiscal i perquè beneficia qui té cotxe, no les classes més vulnerables.

Notícies relacionades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les novetats de la reforma

A més, Calviño ha assenyalat que aquest descompte ha sigut una mesura «molt qüestionada» perquè no incentiva l’estalvi en el consum dels carburants i l’ha contraposat a la bonificació del transport públic –trens de Rodalies i Mitjana Distància per a passatgers recurrents–, qualificades d’eina «estrella», motiu pel qual s’estendrà durant tot l’any 2023.

 Per això, la responsable econòmica del Govern ha obert la porta a «centrar-lo en els sectors que es poden veure més afectats», entre els quals ha esmentat el transport, l’agricultura, la ramaderia i la pesca. «El que estem veient és si es pot eliminar aquesta bonificació per a tothom i mantenir-la només en els sectors per als quals sigui necessària», va afirmar recentment.