L’entrada en vigor dels nous impostos obre el termini per presentar els recursos anunciats

Aquest tribut gravarà amb un 4,8% els ingressos per comissions i interessos nets cobrats per les entitats de crèdit i establiments financers de crèdit més grans amb uns ingressos pels dos conceptes que haguessin superat els 800 milions el 2019. L’impost gravarà els ingressos obtinguts a Espanya i també afectarà entitats estrangeres amb negoci al país i s’aplicarà sobre els ingressos obtinguts l’any anterior al de naixement de l’obligació de pagament (el 2023 es gravaran els ingressos obtinguts el 2022; i el 2024, els del 2023). 

La llei estableix que l’import de l’impost «no serà objecte de repercussió econòmica, directa o indirecta» als clients, sota amenaça de multa del 150% en cas d’incompliment. A més es fixa que en l’últim trimestre del 2024 el Govern central avaluarà el possible manteniment amb caràcter permanent d’aquest tribut, que, en principi, només estarà vigent el 2023 i el 2024.

Aquest impost es pagarà en els 20 primers dies de setembre, després d’haver practicat un pagament a compte del 50% al febrer. A partir d’aquest impost, Hisenda preveu ingressar 1.500 milions en cada un dels dos anys en què estarà en vigor. 

Estableix un gravamen de l’1,2% sobre les vendes de les empreses del sector elèctric, gasista i petroler que tinguin una facturació superior als 1.000 milions d’euros i a que, amb caràcter general, obtinguin almenys el 75% dels seus ingressos d’activitats extractives. L’impost no gravarà les activitats a l’exterior de les multinacionals espanyoles, però sí les d’empreses estrangeres en territori nacional. Durant la tramitació parlamentària s’han exclòs de la base imposable de l’impost els ingressos obtinguts per les companyies a partir de les tarifes regulades de la llum i del gas i, en general, de totes les activitats regulades. En principi, Hisenda havia previst recaptar 2.000 milions d’euros per aquest impost en cada un dels dos anys en què estarà en vigor. Estimacions del Banc d’Espanya redueixen a la meitat la capacitat recaptatòria d’aquest impost després d’haver deixat fora del gravamen les activitats regulades. De la mateixa manera que l’impost sobre entitats de crèdit i establiments financers, aquest impost es pagarà en els 20 primers dies de setembre, després d’haver practicat un pagament a compte del 50% al febrer.

Com en el cas del gravamen sobre la banca, la llei estableix que l’import de l’impost a les energètiques «no serà objecte de repercussió econòmica, directa o indirecta» als clients, sota amenaça de multa del 150% en cas d’incompliment. També en aquest cas, es fixa que en l’últim trimestre del 2024 el Govern central avaluarà el possible manteniment amb caràcter permanent d’aquest tribut.

El nou gravamen, batejat com a ‘impost temporal de solidaritat de les grans fortunes’, s’ha configurat com un tribut estatal que grava els patrimonis nets a partir de tres milions d’euros de les persones físiques. La vivenda habitual n’està exempta fins a un import de 700.000 euros. L’impost estableix una escala amb tres tipus de gravàmens, de l’1,7% (aplicable a un tram de patrimoni de 3 a 5,34 milions), del 2,1% (fins a 10,69 milions) i del 3,5%, (a partir de 10,69 milions).

De la quota resultant per aquest impost, cada contribuent podrà restar el que prèviament hagi pagat per l’impost sobre patrimoni en la seva comunitat autònoma. D’aquesta manera, el nou gravamen provocarà una tributació més gran a Madrid i Andalusia (comunitats en les quals l’impost autonòmic sobre el patrimoni ha sigut suprimit) i en vuit comunitats autònomes més en les quals hi ha un impost sobre el patrimoni més baix que la regla estatal per a alguns trams, com és el cas de Catalunya, per a patrimonis a partir de 17,5 milions. Hisenda estima que hi ha 23.000 contribuents amb un patrimoni superior a 3 milions d’euros i calcula que el nou tribut pot reportar a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) una recaptació addicional de 1.500 milions d’euros cada un dels dos anys en què estarà en vigor.