Pepe Álvarez (UGT): «Calviño no toca de peus a terra amb el salari mínim»

Hi som a prop, però falten coses. 

¿Hi són més a prop que fa una setmana?

No. No podem acceptar la via fàcil i ampliar tal qual els anys cotitzats per al període de còmput. Tot i que és veritat que poder descartar les 24 pitjors mensualitats beneficia una part molt important dels pensionistes. Però la Seguretat Social té problemes històrics que hem de resoldre. 

¿Quins?

Un és la bretxa de gènere que continuen patint les dones. Un altra és l’exclusió d’una pensió per a les persones que no han cotitzat durant dos anys en els últims vuit, tot i que tinguin més de 35 anys cotitzats a la Seguretat Social. Això és una barbaritat i una injustícia, tot i que no afecti gaires persones. També reclamem no penalitzar aquells que han cotitzat més de 40 anys si es veuen obligats a jubilar-se anticipadament. I, finalment, exigim rebaixar de 15 a 14 anys cotitzats el temps mínim per poder cobrar una pensió contributiva. 

Són mesures que impliquen una despesa més significativa a la Seguretat Social...

Impliquen més justícia. No crec que a Europa sigui difícil explicar-l’hi.

Més despesa implica que Escrivá haurà de buscar més ingressos, per exemple, gravant més els salaris més alts.    

Hi ha marge per apujar-les. La patronal ha fet una muntanya de tot això i sabia que tard o d’hora tocaria. El nostre cas és més que una excepció ibèrica, perquè fins i tot Portugal té les bases màximes gairebé el doble d’altes. El que haurien de valorar és que la pujada que planteja el Govern és progressiva. 

¿En aquesta matèria han acostat posicions?

No gaire, però tampoc em preocupa. No és imprescindible deixar tancat un escenari a 2050, en aquell període poden canviar moltes coses. La reforma ha de portar-nos en aquesta direcció de sostenibilitat, però ho podem anar revisant. 

¿Veu Escrivá renunciant a tocar el període de còmput?

Nosaltres no acceptarem que la Seguretat Social gasti menys. El Govern, en lloc de posar línies vermelles, que s’assegui a negociar un acord equilibrat. Si aquest només té per objectiu recaptar més i gastar menys en pensions no ens serveix. 

¿De qui és la responsabilitat que aquesta reforma no estigui tancada abans del 31 de desembre, com va prometre el Govern a Brussel·les?

Del mateix Govern, perquè sembla que només accelera quan estem a prop de la campana. I de la patronal perquè ha anat enredant, fent pensar que podrien ser-hi i finalment no hi seran.

¿Abans del 31 de gener estarà tancada la reforma?

Crec que hi ha poques possibilitats que no l’acabem tancant. Aquest acord ha de tenir suport parlamentari i sense el nostre suport no n’hi haurà. I viceversa. Una altra de les raons per la qual no hàgim tancat ja aquest tema és que el Govern no té encara els vots. 

La reforma laboral, que fa ara un any, la van avalar sense aquest suport polític previ.

I així gairebé ens va anar... ens va obrir els ulls i ara sabem que no podem anar a un procés similar. Hem de tenir la certesa del fet que grups com ERC i EH Bildu acaben votant a favor...

¿I Unides Podem? ¿Li preocupa que les seves divisions internes compliquin la reforma?

Sincerament, crec que no. Si els sindicats hi som, Unides Podem hi serà.   

¿Veu la patronal entrant a l’acord a última hora, com amb la reforma laboral?

Crec que no. El Ministeri no té marge per baixar del 30% de pujada de les bases màximes i ells prefereixen no estar en l’acord. Tot i que així s’arrisquen a trobar-se amb sorpreses després al Congrés.  

¿Creu que la patronal està pensant més en un possible canvi de cicle electoral?

No... i sí. Els acords aconseguits durant la pandèmia van ser una cosa excepcional, fins aleshores hi havia acords que uns governs tancaven amb els sindicats i altres amb la patronal. Pretendre que una reforma de la importància que té la de pensions tingui el seu aval no és fàcil. ¿Influeix que l’any que ve hi hagi eleccions? També pot ser, la patronal ha donat pistes clares d’on es troba.  

Per negociar el salari mínim no es van presentar. Sobre aquest tema, ¿li preocupa que el Govern encara no els hagi donat una xifra concreta?

Sembla un ‘déjà vu’, una història que es repeteix cada any. Les divisions dins del Govern són clares i haurà de ser el president qui acabi decidint. 

¿Li preocupa que el Ministeri d’Economia proposés un increment de l’SMI inferior que després va defensar la mateixa patronal?

Evidencia fins a quin punt aquest Ministeri de vegades es veu desbordat per la realitat. No toca de peus a terra. Espanya ha de caminar cap a un salari mínim similar al de països del nostre entorn amb els quals volem compartir futur, com França, Alemanya o Bèlgica. L’esquerra ha de comprometre’s amb el salari mínim i qualsevol augment que no sigui per sobre del 8% ens allunya d’aquests països. En aquest sentit, el Ministeri d’Economia ha de canviar el xip. 

¿Abans del 31 de gener hi haurà pujada de l’SMI o es pot allargar fins al setembre?   

No ho sé, però em sembla que el tema està madur. El Govern ha de decidir si actua pensant en qui pitjor ho està passant o no, si actua en favor de reduir la bretxa de gènere o no.  

Si el Govern no es mou en matèria de salari mínim, ¿valora iniciar mobilitzacions?

Sí, però estic tan convençut que el president [del Govern] ho farà que ni ens ho hem plantejat. 

A la patronal l’amenacen amb mobilitzacions a partir del gener si no s’asseu a negociar un nou acord salarial. 

El 2023 caduquen molts convenis col·lectius i si la patronal no negocia, la conflictivitat es multiplicarà. I segurament de manera més coordinada, amb conflictes que conflueixin el mateix dia per arrossegar més sectors. Aquí ens falta tradició. 

¿Per què el 2022, amb la pèrdua de poder adquisitiu més important en dècades, amb prou feines s’han produït vagues?

Han sigut menys visibles. Que ens donin temps, a veure que passa el 2023. Una situació com l’actual no l’havíem tingut en moltíssim temps...

Als 80.

I van acabar en vagues generals. Però allà es barrejava la crisi econòmica amb implicacions polítiques, que van ser les que van fer esclatar aquestes vagues generals, com la del 88. Ara aquesta segona pota no la tenim, estem acordant. Per això no té sentit convocar una vaga general. 

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

¿Què passarà si les pròximes eleccions les guanya el PP?

Ja ho veurem. Em preocupa que no m’hagin contestat quan els vaig preguntar si assumirien o no la reforma laboral com a pròpia.