Les 5 claus de les dades de l’atur del 2022

Com un corredor de fons que acumula metres a les espatlles a màxima velocitat, Espanya va arribar al final del 2022 amb la llengua fora. Tot i que amb un rècord d’ocupació a la butxaca. Un total de 20,29 milions de treballadors estan donats d’alta a la Seguretat Social, la xifra més elevada de l’estadística disponible. No obstant, el vigor amb què el mercat laboral va començar el 2022 no ha aconseguit mantenir-lo en la recta final, exhaust en la seva carrera després de sumar durant dos anys consecutius –des del funest esclat de la covid el març del 2020– rècord rere rècord.

El mercat laboral guanya –de moment– en quantitat d’ocupats –concretament hi ha 471.360 ocupats més que fa un any– i també en la seva qualitat. El 2022 ha sigut l’any de la reforma laboral, que ha deixat empremta. A Espanya es van firmar 11,2 milions de contractes eventuals, gairebé sis milions menys que abans de la reforma. Per contra, s’han firmat cinc milions més de contractes indefinits, fins a un total de set milions. Unes xifres desorbitades si es miren amb ulls d’alemany o de francès, però que reflecteixen el primer clar canvi de tendència a Espanya en dècades.

L’eterna assignatura pendent d’Espanya és reduir la seva taxa d’atur, de les més altes d’Europa. Un total de 2,8 milions de persones continuen volent treballar i no poden fer-ho. Si bé és alta en comparació amb la resta del Vell Continent, és la xifra més baixa a Espanya des de l’any 2007. En els últims 12 mesos, el Sepe ha reduït el seu nombre d’aturats en 268.252 persones, registrant el millor tancament d’any malgrat la incertesa general de l’última dècada i mitja.

Aquestes bones dades en evolució global no amaguen una persistent bretxa de gènere a nivell d’atur que aquest 2022 no s’ha corregit. Hi ha més de mig milió més de dones a l’atur que homes, malgrat que aquests, en conjunt, són més nombrosos en el mercat laboral. I és que aquest gradual descens general de l’atur beneficia els dos col·lectius, però són els homes els que amb més facilitat es reenganxen al mercat laboral. L’atur entre aquests ha baixat un 10,5% l’últim any, davant el 7,3% entre les dones.

Les perspectives per a l’any que ve són ambivalents i depenen del seu autor. Mentre el Govern anticipa un creixement substancial, en comparació amb els períodes previs a la pandèmia, altres organismes, com el Banc d’Espanya, són més conservadors i pronostiquen evolucions positives, però substancialment més moderades.

Aquest últim organisme, que va ser el que més recentment va revisar les seves projeccions, anticipa un creixement de les hores treballades durant el 2023 del 0,5%. Una dada que visualitza una substancial frenada respecte a l’increment estimat del 4,1% per al 2022. En aquesta mateixa línia, el Banc d’Espanya arriba a pronosticar un lleuger repunt de la taxa d’atur, des de l’actual 12,8% fins al 12,9%.

Més optimista és el Govern espanyol, que en els seus Pressupostos va incloure una previsió de creixement de l’ocupació del 2,9% per al 2023. Una dada per sobre de les previsions d’evolució del PIB i que situaria la xifra total d’ocupats en els 21 milions de treballadors; un nou rècord històric.

I entre mitjanes de les dues previsions n’hi ha d’altres com la de l’empresa de treball temporal Randstad, que coincideix en el fet que l’ocupació continuarà creixent, tot i que a un ritme menor que l’anticipat per l’Executiu. Segons els seus càlculs, dues de cada tres empreses augmentaran les seves plantilles i el 2023 tancarà amb 20,6 milions d’ocupats i una taxa d’atur del 13,2%.

El règim de treballadors autònoms, que durant els dos últims anys i malgrat els efectes de la pandèmia havia aconseguit continuar creixent en membres, ha tancat el 2023 amb una rotunda frenada. Fins al punt que el desembre del 2022 hi ha només cinc autònoms més que el desembre del 2021, sobre un total de 3,32 milions d’autoempleats.

El comerç és el sector en què els treballadors per compte propi més han patit aquest 2022. Fins al punt que s’han extingit gairebé 19.000 negocis d’aquest tipus l’últim any. Per contra, els autònoms dedicats a les activitats científiques (+7.064), a la sanitat (+4.531) i a la construcció (+3.999) han compensat aquesta pèrdua.

Catalunya ha tancat un 2022 de creixement de l’ocupació i descens de l’atur, malgrat les múltiples pertorbacions econòmiques derivades de la guerra, la inflació o els efectes residuals de la pandèmia. Amb millors dades que el 2019, abans de la pandèmia. Les quatre províncies catalanes van sumar a final de l’exercici 96.649 ocupats més, fins a un total de 3,6 milions de catalans donats d’alta a la Seguretat Social. És la xifra més alta d’ocupació registrada fins a la data, malgrat que la campanya de Nadal ha sigut –com és habitual els últims anys– dolenta per a l’ocupació.

En la comparativa interterritorial, Catalunya queda per darrere de l’altra locomotora econòmica de la Península: Madrid. La capital de l’Estat ha tancat el 2022 amb un increment d’ocupats del 3,9%, davant el 2,75% de Catalunya. No obstant, les Canàries (+5,2%) i les Balears (+3,95%) han sigut les comunitats autònomes amb millors resultats, impulsades totes dues per la recuperació del sector serveis i, més concretament, de l’hostaleria després del final de les últimes restriccions per la covid i la reactivació del turisme internacional.