Els experts preveuen que l’euríbor pugi fins al 3,5% i el 4% el 2023

L’euríbor –que mesura teòricament l’interès que es cobren entre si els bancs per deixar-se diners– va experimentar el 2022 una escalada brutal i sense precedents des de la seva creació el 1999 al disparar-se en 3,52 punts percentuals: del -0,502% de desembre del 2021 (en zona de mínims històrics) al 3,018% del mes passat (el nivell més alt des del mateix mes del 2008, amb l’anterior gran crisi financera). Aquest any els experts preveuen, per tant, una alça més suau però tot i així elevada en perspectiva històrica. Així, l’índex pot pujar aquest exercici fins a un punt percentual, un increment que només ha registrat o superat tres vegades en els seus 24 anys d’història. 

Tot depèn de l’evolució de la inflació i la resposta del Banc Central Europeu (BCE). L’euríbor anticipa el que les entitats financeres preveuen que passarà amb els tipus de l’autoritat monetària de l’euro durant els mesos següents. L’organisme va sorprendre a mitjans de desembre amb un missatge més dur del que esperava el mercat, cosa que va provocar que la pujada de l’índex, que havia començat a moderar-se, es tornés a accelerar. La presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, va suggerir que el preu oficial dels diners podria incrementar-se des de l’actual 2,5% fins a igualar o superar el 3,5%.  

Pendents del BCE 

«L’evolució de l’euríbor en els últims dies del 2022 i els primers dies del 2023 ens mostra que el mercat descompta ja diverses pujades del preu dels diners per part del BCE en el primer semestre del 2023. Els valors per sobre del 3,25% han arribat per quedar-se i fins i tot veurem com l’euríbor s’acosta al 3,5% durant el mes de gener. A partir de llavors serà molt important l’IPC de l’eurozona de març –no només el d’Espanya–, ja que marcarà el rumb de la política monetària del BCE», remarca Alberto Valle, director a la consultora Accuracy.

A mitjans de novembre, el consens de previsions que elabora la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas) a partir dels 19 principals serveis d’anàlisis espanyoles calculava un màxim del 3,1% al segon i tercer trimestre, però des d’aleshores les estimacions s’han revisat a l’alça. El servei d’estudis de Bankinter preveu que a finals d’aquest exercici s’arribi al 4%, mentre que l’associació de consumidors Asufin el calcula per al juny. Altres analistes auguren nivells màxims més pròxims al 3,5% o fins i tot inferiors.

«Segons la nostra opinió, l’euríbor està a prop d’arribar al seu màxim per al 2023. El motiu és que el BCE s’ha mostrat molt agressiu en les seves declaracions de cara a l’any que comença i, lògicament, el mercat ho ha descomptat amb fortes pujades de l’euríbor. Ara bé, el BCE podria trobar-se que la debilitat econòmica europea, la baixada en el preu de l’energia i l’eliminació dels colls d’ampolla en la distribució redueixen la inflació més i abans del que preveia, amb la qual cosa les dues pujades de tipus a raó de 0,50% cada una que ha anunciat podrien ser més que suficients», assenyala Víctor Alvargonzález, director d’estratègia i soci fundador de Nextep Finance.

Efecte en les quotes

Les quotes hipotecàries van estar a l’alça tot el 2022, però el període en què més pugen és entre el novembre passat i mitjans del 2023. Tot i que hi ha préstecs per a la compra de vivenda a tipus variable que es revisen cada sis mesos, la majoria ho fan una vegada a l’any. Les quotes pugen si l’euríbor és més alt que un any abans del mes que serveix de referència per revisar el crèdit. La raó que els increments més forts es comencessin a produir fa dos mesos és que normalment s’utilitza com a referència l’euríbor de dos mesos abans de la revisió.

A partir del novembre, per tant, les revisions s’estan realitzant amb un tipus que s’acostarà i superarà el 3% (més el diferencial firmat quan es va contractar el crèdit), una fortíssima pujada que durarà més o menys un any. La pujada de les quotes començarà a ser una mica menys pronunciada cap a l’estiu i ja més notablement a l’octubre i al novembre, quan les diferències interanuals de l’euríbor es vagin reduint al comparar-se l’índex amb nivells més alts de la segona meitat de 2022. 

Els increments més forts, per tant, es concentraran al primer semestre perquè la bretxa és més gran en la comparació internual. Per exemple, l’índex de desembre implica, per a una hipoteca de 150.000 euros a 24 anys amb un tipus d’euríbor més 1%, quan es revisi el crèdit al febrer, passar d’una quota mensual de 552 euros a 812, és a dir, 260 euros més al mes i 3.120 euros més a l’any. Per a un crèdit de 300.000 euros amb les mateixes característiques, l’alça serà de 1.105 a 1.625 euros: 520 euros més al mes i 6.240 euros més a l’any.

Aquests forts increments expliquen el pla pactat recentment pel Govern i els bancs. Per a un milió de famílies de rendes baixes (fins a 25.200 euros a l’any) i mitjanes (fins a 29.400 euros anuals) han acordat una sèrie de mesures que el sector s’ha compromès a aplicar, com congelació de quotes, allargaments de termini i períodes de carència en el pagament del capital amb tipus més baixos.

Finançament més car

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

La pujada dels tipus oficials i de mercat no només està passant factura als ja hipotecats, sinó també als qui estan firmant nous crèdits per comprar una casa. El tipus mitjà de les noves hipoteques es va situar en el 2,7% al novembre, última dada disponible. Es tracta de l’interès més car des de novembre del 2014 i suposa una forta pujada davant l’1,44% de l’any passat. Amb tot, els bancs espanyols tenen el tercer tipus més baix de la zona euro, només per davant de Malta (2,32%) i França (1,91%).

Amb tot, és previsible que el tipus continuï pujant en els pròxims mesos a mesura que l’euríbor segueixi a l’alça i que el cost de finançament dels bancs s’incrementi per l’enduriment de la política monetària del BCE. «La translació de la pujada dels tipus d’interès de mercat al cost del finançament bancari de les llars ha sigut moderada. Però s’espera un encariment més fort dels préstecs en els pròxims trimestres», va apuntar el Banc d’Espanya al seu recent informe d’estabilitat financera.