El 30% de les treballadores de la llar a Catalunya treballen en negre

El 30% de les treballadores de la llar que operen a Catalunya ho fan sense un contracte de treball. Una irregularitat que ha repuntat des de l’inici de la pandèmia, quan moltes famílies van acomiadar les seves empleades i les van recontractar posteriorment en negre. A Catalunya operen sense contracte unes 24.000 empleades de la llar de les 80.000 que es dediquen a aquest ofici en terres catalanes. Aquest 30% no té cap dret o protecció associada a una alta en la Seguretat Social ni tampoc la possibilitat d’agafar la baixa si emmalalteixen o poder disfrutar d’unes vacances pagades. A partir de l’1 de gener del 2023 tots els ocupadors que ja tinguin o que contractin una empleada de la llar l’han de donar d’alta ells obligatòriament a la Seguretat Social. 

Així consta en un informe publicat recentment pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya que quantifica que el sou mitjà en aquesta professió era el 2021 de 858 euros bruts al mes, gairebé un 60% inferior al sou mitjà entre la resta de treballadors i per sota del salari mínim interprofessional (SMI) d’aquell any (965 euros en 14 pagues). 

«Es tracta d’un sector que té un fort pes de l’economia submergida i de baixos salaris, dos aspectes contradictoris si tenim present el valor social del treball que es desenvolupa, que és la cura d’allò més important per a una societat: la llar i les persones», apunten des de Treball.

El seu pes en el PIB és com el de la indústria fustera

L’Observatori del Treball i el Model Productiu ha publicat un estudi pioner en relació amb la dimensió del treball de la llar a Catalunya i les condicions en què operen les professionals. Aquest col·lectiu, que neteja i té cura de persones dependents en milers de residències de Catalunya, representa un 0,7% de l’activitat econòmica catalana, un percentatge similar al d’altres sectors com la indústria fustera o les activitats vinculades a la investigació i el desenvolupament. 

I el seu pes en l’ocupació és tres vegades superior, ja que representa entorn el 2,3% del total de treballadors de l’economia catalana. La meitat d’elles són nascudes a l’estranger. «Es contracten moltes persones treballadores procedents d’Amèrica del Sud, sobretot d’Hondures», puntualitzen des de Treball. Un pes substancialment superior en comparació amb altres països europeus, fins al punt que a Espanya hi ha 2,5 vegades més treballadores de la llar que a la mitjana dels estats de la Unió Europea. 

La Generalitat explica aquest augment de la proporció pel fet que a Catalunya hi ha més quantitat de persones majors de 85 anys que necessiten habitualment l’assistència de tercers en el seu dia a dia. De la mateixa manera que també hi ha més dones joves al mercat laboral que tradicionalment han exercit aquesta tasca de cures.  

Repunt de la irregularitat després de la pandèmia

La pandèmia va ser un cop dur per a aquest col·lectiu, que encara no s’ha recuperat plenament a nivell d’ocupació. El nombre actual de treballadores en alta a la Seguretat Social és el més baix des del 2012, una dada que suggereix que part de les treballadores de la llar han recuperat la seva ocupació però ho han fet en negre. O que s’han sumat noves empleades directament sense contracte. 

Les famílies ocupadores estrenen aquest 2023 amb obligacions envers la Seguretat Social. Des de l’1 de gener, les persones ocupadores tenen la responsabilitat de registrar i donar d’alta les treballadores a la Seguretat Social i assegurar-se que cotitzin. Fins ara, la normativa establia la possibilitat que les treballadores que treballessin menys de 60 hores mensuals es fessin càrrec de la seva afiliació, alta i baixa si així ho acordaven amb la família o empresa. A partir del 2023 l’obligació correspon als ocupadors.

Més protecció davant l’acomiadament

Notícies relacionades

Empleades de la llar en l'era del coronavirus: esclavitud o acomiadament

La reforma de les treballadores de la llar entrarà plenament en vigor l’1 de gener

Aquesta reforma aprovada pel Govern el setembre del 2022 també reforça la protecció davant l’acomiadament de les treballadores de la llar. A partir d’ara les famílies hauran de justificar sempre el motiu si acomiaden la seva empleada, mentre que abans simplement podien argüir que els havien perdut la confiança i li donaven un preavís mínim. 

Ara les famílies únicament podran invocar un acomiadament procedent en tres casos. En primer lloc, si han patit una disminució d’ingressos o un augment de despeses «sobrevingudes». Per exemple, que un dels integrants de la llar perdi la feina o que hagin d’ingressar un membre en una residència privada. Una altra via és la «modificació substancial de les necessitats de la unitat familiar». Per exemple, que la persona a qui cuidava la treballadora de la llar mori i els seus serveis ja no siguin necessaris. I la tercera és una «pèrdua de confiança» en l’empleada que pugui fonamentar-se «de manera raonable i proporcionada», segons el reial decret publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).