Espanya proposa a Brussel·les intervenir nuclears i hidràuliques per desmantellar el mercat elèctric actual

Un dels principals objectius europeus en matèria energètica dels pròxims anys és impulsar la penetració renovable dins dels objectius de descarbonització el 2050. Aquestes tecnologies tenen uns costos mínims, per la qual cosa el Govern espanyol planteja impulsar la contractació a termini d’aquest tipus d’energia entre el sistema elèctric en el seu conjunt i les productors. Es tracta d’una cosa similar a les actuals subhastes renovables en les quals l’Executiu es compromet a comprar una quantitat d’energia a un preu fix a uns promotors durant un temps llarg, d’uns 10 o 12 anys. D’aquesta manera, s’aconsegueix que l’àmplia majoria de l’energia que entra en el sistema tingui un preu estable.

En el cas de les energies nuclears i hidràuliques, les grans assenyalades d’aquesta crisi de preus, la idea és la mateixa que per a les renovables però en comptes de tenir caràcter voluntari el canvi de mercat de curt termini a llarg termini, el Govern vol que sigui obligatori. Aquestes tecnologies es beneficien dels alts preus que marca el mercat marginalista –en aquest cas el gas– però sense tenir els costos que tenen aquelles centrals que cremen gas per produir electricitat. Aquesta diferència és el que el Govern denomina ‘beneficis caiguts del cel’, tot i que les companyies espanyoles afirmen que tota aquesta generació la tenen contractada a termini i no forma part del mercat marginalista, és a dir, no es beneficia d’aquestes rendes extres. Tanmateix, en la majoria dels casos aquests contractes tenen com a contrapartida una comercialitzadora del seu mateix grup energètic. Per acabar amb aquesta pràctica, el Govern planteja obligar aquestes centrals a firmar contractes a llarg termini a preu regulat, és a dir, que aquests contractes es realitzin amb el regulador (Govern o CNMC) en comptes de les empreses consumidores d’aquesta energia. Seria un mecanisme similar al de les subhastes renovables però de manera obligatòria. Per a això, cal modificar la directiva europea de mercat interior, ja que ara mateix regeix un sistema de lliure mercat. A més, en el cas de la hidràulica, amb capacitat per decidir quan produeixen, se’ls donarà un incentiu a la generació en les hores de preus més alts (en les quals, per tant, hi ha escassetat).

La resta de tecnologies marginals com el gas o el carbó continuaran funcionant de ple als mercats diaris sense perjudici que s’estableixin contractes a termini entre generadors i comercialitzadores. D’aquesta manera, en el cas d’Espanya, en una situació ideal segons aquesta fórmula dissenyada pel Govern, el gas (cicles combinats i cogeneracions) serien l’única tecnològica amb presència al mercat majorista actual. Així, seria només una petita quantitat d’energia la que es retribuiria per un preu volàtil que canviaria segons el mercat, mentre que la resta de tecnologies tindrien preus estables a llarg termini (almenys 10 anys).

Al mateix temps que es manté un mínim mercat de curt termini (amb el gas) i es crea un nou mercat a llarg (contractes regulats renovables, nuclears i hidràulica), l’Executiu planteja dissenyar-ne un altre en paral·lel en el qual es negociï la capacitat, en comptes de l’energia. És a dir, en el qual es retribueixi a les tecnologies amb possibilitat d’emmagatzematge i, per tant, de decidir quan produeixen energia i quan no, com el bombatge hidroelèctric, les bateries o els cicles combinats, per estar disponibles quan sigui necessari. Aquest tipus de serveis ja existeixen en la regulació europea actual, però com una eina d’últim recurs, i el que planteja el Govern espanyol és modernitzar la directiva de mercat interior de l’electricitat per estandarditzar aquests serveis. D’aquesta manera, es resol un altre problema que és l’entrada de noves solucions com les bateries elèctriques

El resultat, segons la lògica de l’Executiu, serien preus més assequibles que els actuals –l’alça del gas o dels drets d’emissió de CO₂ no contagiarà la resta de tecnologies– i alhora més estables –només una petita quantitat d’energia estarà marcada pel preu del mercat–. «És probable que no tingui efectes immediats en una disminució notable de preus, però sí que aniria a poc a poc reduint la volatilitat de forma important al llarg del temps», ha advertit Ribera. Però també solucionar un problema de futur, l’entrada massiva de renovables. «Pensem que és la millor resposta per abordar el disseny actual que no està disposat per als reptes de futur ni les situacions d’estrès dels últims mesos», ha afegit la vicepresidenta.