Espanya defensa davant Brussel·les que intervenir el preu de nuclears i hidràuliques podria abaratir «immediatament» la llum

En un document de treball no oficial de set fulls, l’Executiu argumenta que el mercat actual impedeix que el preu majorista reflecteixi el cost mitjà de totes les tecnologies (el preu és el que marca la tecnologia més cara) i, alhora, provoca «rendes excessives» als productors quan les tecnologies més cares tenen costos alts (com passa ara amb el gas disparat). Aquestes «fallades» en el funcionament del mercat actual expliquen, segons el Govern, que «la crisi de preus no serà de curta durada».

«Els futurs indiquen que els preus de l’electricitat continuaran sent per sobre dels costos mitjana (de totes les tecnologies) per als pròxims anys», adverteix el document. Per mantenir aquesta afirmació es posa l’exemple d’Alemanya, amb una cotització «de 364 euros per megawatt-hora (MWh) el 2023, 256 euros per MWh el 2024 i 177 euros per MWh el 2025». «Aquests nivells de preus continuaran exacerbant les pressions inflacionàries, soscavant la competitivitat de la nostra indústria, empobrint els consumidors i impedint l’electrificació», adverteix. «¿Qui està disposat a invertir en un cotxe elèctric o en una bomba de calor si els preus de l’electricitat poden augmentar a 400 euros per MWh en un any determinat?», afegeix. 

Per mirar de contenir i estabilitzar els preus, Espanya planteja limitar el mercat actual (que es regeix per un sistema marginalista) al gas i impulsar contractes regulats a preu fix per a renovables, nuclears i hidràuliques, en aquests dos últims casos de forma obligatòria. «El marc legal europeu hauria de permetre que l’Estat firmi contractes amb aquests generadors (nuclears i hidràuliques) amb un preu regulat. En el context dels alts preus de l’electricitat, aquests contractes podrien reduir immediatament els preus dels consumidors, i donar seguretat regulatòria als productors», afegeix.

El plantejament espanyol ha despertat «un gran interès» entre la resta de socis europeus, segons ha declarat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, abans de la seva intervenció en el fòrum ‘Spain Inverstors Day’ aquest dimecres, on ha assegurat que el procés de canvi de mercat serà «llarg», tot i que al paper enviat a la Comissió afirma que el plantejament d’Espanya, al no ‘tocar’ el funcionament del mercat diari, permet «simplificar i escurçar» la reforma. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Menys eufòria ha suscitat el pla de Ribera entre el sector elèctric espanyol, representat a través de la patronal Aelec, que retreuen al Govern que no hagin comptat amb la seva participació en el disseny d’un nou mercat elèctric –«hi ha països on s’han convocat grups d’experts i consultes públiques», expliquen– i adverteixen que la seva aplicació «podria posar en perill el lliure mercat del sector elèctric». «Aquesta proposta pot incrementar la incertesa regulatòria i afectar les inversions que el sector ha de portar a terme per executar la urgent transició energètica», expliquen fonts de l’associació formada per tres de les quatre grans elèctriques espanyoles (Iberdrola, Endesa i EDP).

Les companyies defensen que «més del 70% de l’energia de les companyies espanyoles ja està venuda, per la qual cosa no cobra els preus del mercat majorista» i demanen realitzar «una anàlisi cost benefici de les implicacions que la reforma del mercat elèctric proposada té per als operadors del sector amb l’objecte de no perjudicar les inversions i plans d’expansió que es tenen ja compromesos». A més, defensa que «el sector elèctric espanyol està firmant els PPAs –acords de compravenda d’energia– més barats d’Europa». El Govern, tanmateix, assegura que «els mercats de futurs per a la cobertura de preus a llarg termini no s’han desenvolupat substancialment en els últims 20 anys, i és il·lusori pretendre que ho faran en els pròxims 20».