Espanya manté Panamà i les Bahames fora de la seva nova llista de paradisos fiscals

La vella llista de 48 paradisos

Hisenda ha redactat un esborrany d’ordre ministerial pel qual actualitza i posa al dia la llista de paradisos fiscals, que data de 1991. L’esborrany estarà sotmès a informació pública entre aquest divendres 13 de gener i el dia 23, abans de la seva aprovació definitiva. En el seu origen, la llista de 1991 incloïa un total de 48 paradisos fiscals. Progressivament s’han anat «eliminant» un total de 15 territoris a mesura que l’administració tributària espanyola anava subscrivint convenis d’intercanvi d’informació amb cada un d’ells. D’aquesta manera, van desaparèixer d’aquesta llista negra espanyola tant Panamà com les Bahames (2011), però també territoris com Andorra (2011), Hong Kong (2012), Malta (2006), Singapur (2012), el Sultanat d’Oman (2015) i els Emirats Àrabs Units (2007).

L’absència de Panamà de la llista espanyola de paradisos fiscals va resultar especialment polèmica en ocasió de la investigació periodística dels anomenats Papers de Panamà el 2016. En aquell dossier internacional apareixien citades almenys 1.200 societats, 558 accionistes, 166 clients intermediaris i 89 beneficiaris amb adreça postal a Espanya. La posterior investigació periodística sobre els Papers de Pandora va tornar a destapar, el 2021, un altre entramat mundial de societats opaques a Panamà, les Bahames i altres paradisos fiscals en què, de nou, van aparèixer citats un bon nombre de personalitats espanyoles.

Noves incorporacions i llista final

Després que 15 territoris desapareguessin de la llista inicial de 48 paradisos fiscals per la via de firma d’acords amb l’administració espanyola, ha quedat reduïda a 33 jurisdiccions. Ara la nova llista que Hisenda sotmet a informació pública inclou 24 territoris (nou menys).

En concret, incorpora ara nous territoris que no eren al vell catàleg però que sí que formen part de la llista negra de la UE –Guam, les illes Palau, Samoa i Samoa Americana– i en recupera dos que havien sigut redimits en anys anteriors (Trinitat i Tobago i les illes Barbados). També apareixen a la llista de paradisos fiscals sotmès a informació pública altres territoris que també figuren en la llista negra de la UE: Anguilla, Fiji, illes Turques i Caicos, illes Verges dels EUA i Vanuatu. En total, la llista europea amb prou feines consta d’una dotzena de territoris, la meitat que els que quedaran incorporats en la nova llista espanyola.

Si bé la llista espanyola no inclou Panamà ni les Bahames (que sí que estan en l’europea), sí que incorpora altres noms que no figuren a la de la UE: Bahrain, Bermudes, Dominica, Gibraltar, Guernsey, illa de Man, illes Caiman, illes Malvines, illes Marianes, illes Salomó, illes Verges Britàniques, Jersey i les Seychelles. Vint-i-quatre en total a la llista espanyola.

Quinze territoris que s’eliminen

En canvi, ja no seran considerats paradisos fiscal, a efectes de la legislació espanyola, jurisdiccions que sí que figuraven a l’antiga llista, com Liechtenstein i Luxemburg (respecte a les rendes percebudes per determinades societats de tinença d’actius). També s’eliminen de la llista negra espanyola els territoris de Brunei, Antigua i Barbuda, illes Cook, Granada, Mauricio, Montserrat, República de Naurú, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia, Líban, Libèria i Macau.

Ordre ministerial

En realitat, a l’esborrany d’ordre ministerial preparat per Hisenda desapareix el terme de «paradís fiscal», que sí que figurava al vell reial decret de 1991, i ara se substitueix pel de «jurisdiccions no cooperatives». S’explica que, d’aquesta manera, amb la finalitat de fer més eficient la lluita contra el frau fiscal, «s’amplia el concepte de paradís fiscal atenent criteris no només de transparència, sinó també d’equitat fiscal, identificant aquells països i territoris caracteritzats per facilitar l’existència de societats extraterritorials dirigides a l’atracció de beneficis sense activitat econòmica real o per l’existència de baixa o nul·la tributació o bé per la seva opacitat i falta de transparència, per la inexistència de normativa d’assistència mútua amb l’esmentat país en matèria d’intercanvi d’informació tributària aplicable, per l’absència d’un efectiu intercanvi d’informació tributària amb Espanya o pels resultats de les avaluacions realitzades pel Fòrum Global de Transparència i Intercanvi d’Informació amb Finalitats Fiscals sobre l’efectivitat dels intercanvis d’informació amb els esmentats països i territoris».

Notícies relacionades

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Solaria es crema amb el sol

D’acord a aquesta àmplia definició, la nova llista original de 24 territoris s’anirà revisant periòdicament en vista de les actualitzacions internacionals i dels «avenços nacionals».

Mesures antiparadís

La legislació fiscal espanyola inclou mesures contra l’ús de paradisos fiscals. Així, existeix un impost especial per als que inverteixen en aquests territoris, per això és rellevant figurar o no en aquesta llista. A més, s’exigeix que totes les empreses declarin les seves inversions en aquestes jurisdiccions. També s’estableix que les societats ubicades en territoris d’escassa o nul·la tributació declarin segons la normativa espanyola de l’impost de societats sempre que els seus actius o drets siguin en territori espanyol. A més, existeix l’obligació de declarar béns a l’estranger a través del model 720 de l’Agència Tributària.