La banca aprofita l’alça de tipus del BCE per guanyar més dels clients

En el sector financer es coneix com a diferencial de clients al marge que existeix entre el tipus mitjà que els cobren per prestar-los i el tipus mitjà amb què remuneren el seu estalvi. Sempre és positiu, perquè si no el negoci estaria en pèrdues i seria inviable, però com més ampli és, més diners guanyen l’entitat de la seva clientela. En l’actual context d’enduriment de la política monetària, les quotes dels crèdits variables ja concedits s’apugen segons està recollit en els contractes, però el preu dels nous préstecs també s’està incrementant com a reflex de l’alça de l’euribor (tipus a què es presten els bancs entre si). En canvi, la banca està alentint l’alça de la remuneració dels dipòsits, aprofitant la seva àmplia posició de liquiditat gràcies a les injeccions del BCE dels últims anys.

Així ho reflecteixen les últimes dades del Banc d’Espanya corresponents al novembre, de què es desprèn que la diferència entre l’interès mitjà de la cartera hipotecària i el de la de dipòsits a les llars ha augmentat en 0,66 punts des del tancament del 2019, l’últim any abans de la pandèmia, fins als 1,76 punts percentuals. L’interès dels crèdits per a la compra de vivenda ha augmentat en 0,7 punts, de l’1,22% a l’1,92 mentre que el dels dipòsits s’ha incrementat tot just 0,04 punts, del 0,12% al 0,16%. Prova que els bancs estan alentint la remuneració dels dipòsits és que està al nivell del gener del 2018, mentre que el tipus de les hipoteques ja s’ha apujat fins al del novembre del 2014. 

En el cas de les noves contractacions, la pujada del diferencial en aquells gairebé tres anys és menor, de 0,36 punts. Tanmateix, l’esmentat marge de clients és més pronunciat que en els saldos. Així, les hipoteques concedides al novembre tenien un tipus mitjà del 2,7%, davant el 0,7% dels dipòsits, en els dos casos en nivells màxims des de l’octubre del 2014. Les entitats, per tant, obtenen per ells una rendibilitat de dos punts percentuals, cosa que també contribuirà a elevar el diferencial mitjà de les seves carteres des dels 1,76 punts actuals, sobretot quan el BCE ja ha deixat clar que pensa continuar encarint els diners (el mercat espera tres pujades addicionals de tipus en aquest primer trimestre).

Moderada i inferior

Fonts del sector, amb tot, argumenten que els bancs es limiten a «traslladar les decisions del BCE», així com que la pujada de tipus aplicada per la banca espanyola és «menor que la mateixa pujada de tipus del BCE (2,5 punts) i més moderada que la pujada de tipus als principals països» de la zona euro. En el seu informe d’estabilitat financera del novembre passat, el Banc d’Espanya constatava, efectivament, que la translació de la pujada de tipus al cost de finançament de les llars està sent «encara moderada» i «molt inferior» a la registrada en l’anterior període de pujades del 2005. 

El supervisor ho explicava perquè la remuneració dels dipòsits «amb prou feines ha augmentat», gràcies a l’«àmplia liquiditat» de les entitats i a l’«elevat» pes dels esmentats dipòsits sobre el crèdit (que redueix l’apel·lació al més car finançament majorista als mercats). El cost de finançament minorista per als bancs, així, també ha pujat menys que en episodis anteriors, amb la qual cosa han encarit menys el crèdit. Això sí, el Banc d’Espanya també advertia que «s’espera un encariment més gran dels préstecs en els pròxims trimestres», de forma paral·lela al fet que les entitats «comencin a incrementar la remuneració dels dipòsits en els pròxims mesos». 

En aquesta última línia es pronuncia Santiago Carbó, catedràtic d’anàlisi econòmica de la Universitat de València i director d’anàlisi financera de Funcas: «Els bancs tenen prou liquiditat com per entrar avui dia en una guerra de passiu, que seria nociva. Segons el BCE retiri liquiditat del sistema, sobretot quan l’esmentada retirada sigui important, sí que potser les necessitats canvien». 

Per la seva banda, Joaquín Maudos, catedràtic d’Economia de la Universitat de València i director adjunt de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), remarca que les pujades de tipus encara no s’han notat de forma clara en els beneficis dels bancs. «Amb dades del compte de resultats del negoci a Espanya fins al setembre, el marge d’interessos (ingressos per la diferència entre el cobrat pel crèdit i el pagat pels dipòsits) continua caient i està en el 0,77% de l’actiu, mínim històric. Per tant, malgrat la pujada de tipus, encara no es nota en el marge d’intermediació i és lògic perquè hi sol haver un efecte en forma de J: primer cau i després puja. Per tant, en els pròxims mesos sí que veurem un augment del marge», apunta. 

Zona euro

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Quant a la comparació europea esgrimida pel sector, l’increment del diferencial entre els tipus de les noves hipoteques i dipòsits a Espanya des del 2019, certament, és una mica inferior a la mitjana de la zona euro: 0,36 punts davant 0,49 punts. I està molt lluny del que van aplicar els bancs de països com Portugal (1,8 punts), Eslovàquia (1,22), Letònia (1,14), Alemanya (1,12), Lituània (1,02) i Itàlia (0,97). Però també és cert que els bancs de tres socis de l’euro han reduït l’esmentat diferencial, és a dir, que guanyen menys dels seus clients: Irlanda (-0,57 punts), França (-0,6) i Malta (-0,7). 

Espanya, així, va tenir al novembre les sisenes noves hipoteques més barates dels 19 països de la zona euro, amb un tipus del 2,7% que estava per sota del 2,88% mitjà i era gairebé un punt inferior al 3,62% d’Alemanya. Quant a la remuneració dels dipòsits, també va ser la sisena menor, però amb més diferència respecte a la mitjana (0,7% davant l’1,26%) i a gran distància de països com França (1,96%), Itàlia (1,9%), Estònia (1,77%) i Holanda (1,73%).