Brussel·les confia a evitar una «recessió profunda» i que només hi hagi una «breu contracció»

Els països de l’Eurozona afronten el 2023 amb menys pessimisme del pronosticat abans de l’aturada nadalenca i confien a esquivar la recessió que molts analistes i institucions auguraven a finals de l’any passat. «La situació econòmica és encara incerta (però) tenim algunes notícies encoratjadores. Hem aconseguit reduir la dependència energètica, els preus de l’energia han caigut significativament i la inflació va tocar sostre a finals de l’any passat així que hi ha una possibilitat d’evitar una recessió profunda i potser patir una contracció més limitada», ha valorat aquest dilluns el comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni, en els marges d’un Eurogrup que ha avaluat la situació econòmica, l’euro digital i la política pressupostària dels països de l’euro. 

«És just reconèixer en aquest moment que la situació ha millorat a mesura que s’acostava el final de l’any i confiem que podrem continuar avançant positivament», ha dit després de la reunió el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe. Tot dependrà, ha afegit l’ex primer ministre italià, de les polítiques que desplegui aquest any la Unió Europea, un any que encara serà «difícil». Segons Gentiloni, per evitar el pitjor la UE haurà de continuar treballant en execució dels plans de recuperació, en trobar un acord per revisar les regles fiscals del Pacte d’Estabilitat i Creixement, en donar suport a la competitivitat i impulsar les inversions, i en millorar la coordinació de les polítiques fiscals amb ajudes energètiques específiques i temporals. 

«(Si ho aconseguim) ens donaria l’oportunitat d’evitar una recessió profunda i prolongada», ha insistit remarcant que les xifres, els números i els indicadors que estan veient «ens diuen que podem evitar una recessió i tenir un període curt de contracció». Entre els elements encoratjadors ha esmentat que el creixement en el tercer trimestre del 2022, lleugerament superior al previst, uns preus del gas i del petroli que han caigut per sota dels nivells anteriors a la guerra, uns mercats laborals que han demostrat fortalesa, una confiança econòmica que ha començat a recuperar-se i una taxa d’inflació general que sembla haver arribat al seu màxim. 

Mantenir-se vigilants

El vicepresident econòmic Valdis Domvrovskis, tot i que amb un to més prudent, comparteix la seva opinió. «Clarament estem veient alguns senyals positius i, per exemple, els mercats laborals continuen sent molt forts i hi ha també algunes indicacions que la inflació pot haver tocat sostre però ens hem de mantenir vigilants davant el període encara complicat que hem de navegar», ha destacat demanant mesures «adequades». Entre les economies que estan mostrant una fortalesa i resiliència més gran hi ha l’espanyola que, segons totes les previsions, registrarà «un creixement superior al 5% el 2022», ha recordat la vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, que malgrat la incertesa col·loca Espanya com un dels motors del creixement econòmic a Europa aquest any. 

Igual com la resta dels seus col·legues, Calviño ha escoltat aquest dilluns l’últim diagnòstic de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu i ha presentat l’últim paquet de mesures adoptat pel Govern a finals de l’any passat per fer front a la pujada dels preus i la inflació. El mateix ha demanat el president de l’Eurogrup a la ministra holandesa, Sigrig Kaag, i al francès Bruno Le Maire que ha destacat a la seva arribada a la reunió la millora de la situació econòmica i els resultats més positius dels previst. «És una bona notícia i un senyal de la fortalesa de l’economia europea. L’economia francesa, per exemple, està resistint bé en aquest inici del 2023. La nostra prioritat ara és continuar lluitant contra la inflació amb mesures selectives», ha explicat.

Ajudes d’estat

França també pressiona Brussel·les perquè posi sobre la taula una estratègia «made in Europe» i un pla ambiciós per orientar el debat del Consell Europeu del 9 i 10 de febrer. Brussel·les presentarà a finals de mes el pla per contrarestar la llei de reducció de la inflació nord-americana, que mobilitzarà 369.000 milions de dòlars en subsidis verds aquest any. «Estem identificant les necessitats i els projectes que podríem finançar conjuntament. Serà la base per identificar després l’import i la manera que finançarem», ha explicat Gentiloni després de l’Eurogrup sobre una estratègia amb dos pilars: la racionalització del marc d’ajudes d’estat i ajudes a alguns sectors estratègics per evitar la fragmentació.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La vicepresidenta i comissària de competència. Margrethe Vestager, també ha escrit als Vint-i-set demanant-los la seva opinió. A priori Brussel·les està disposada a flexibilitzar les regles sobre ajudes públiques –més simples i ràpides– i introduir un mecanisme per evitar la fuga d’empreses a l’altre costat de l’Atlàntic tot i que el marc ha de ser selectiu i temporal, una cosa que ha reiterat la responsable de competència i també Gentiloni. «Estem revisant les nostres regles sobre ajudes estatals per esmenar i simplificar on sigui necessari. Pot ser un impuls a curt termini però no construïm la competitivitat a partir de subsidis», ha recordat Vestager a Estrasburg.

«Volem que les ajudes estatals puguin ser molt més massives per a una sèrie de sectors que volem que estiguin clarament identificats: l’hidrogen, les bateries elèctriques, els panells solars, els semiconductors han de formar part d’aquesta llista de projectes industrials estratègics en els quals les ajudes estatals han de ser molt més massives», ha defensat Le Maire que ha reclamat també una resposta industrial més contundent. «Veiem les recents decisions que ha pres l’administració americana amb la Inflation Reduction Act (IRA) i no hi ha un moment per perdre per posar en marxa una nova política industrial europea a favor de la indústria verda i a favor de les deslocalitzacions industrials en sòl europeu», ha reivindicat.