El cost de la vida
Oxfam Intermón denuncia que la inflació està enquistant i ampliant la desigualtat
L’escalada de preus ha reduït el poder de compra de les llars espanyoles en pitjor situació un 26% més que el de les que tenen més ingressos
Els salaris perden pes i poder adquisitiu i les grans empreses incrementen els seus beneficis, segons avisa l’oenagé en vigílies del Fòrum de Davos
L’escalada dels preus ha suposat un pas més en l’enquistament i fins i tot l’ampliació de la desigualtat en l’àmbit global i també a Espanya, on s’ha incrementat. És una de les conclusions de l’informe elaborat per Oxfam Intermón, titulat ‘La llei del més ric’, amb motiu del Fòrum Econòmic Mundial que se celebra a partir d’aquest dilluns a la ciutat suïssa de Davos i que congrega les elits polítiques i econòmiques a nivell global.
A Espanya, entre el gener i el novembre passats, «la inflació ha reduït el poder de compra de les llars en pitjor situació un 26% més que el de les que tenen més ingressos». I, alhora, els salaris en termes reals cauen a nivells similars als viscuts durant els pitjors anys de la gran crisi iniciada el 2008, i són ja un 4% inferiors als de llavors». L’any passat, els salaris en conveni van augmentar el 2,8% davant una inflació mitjana del 8,4%, amb la pèrdua de poder adquisitiu més destacada en més de dues dècades.
Considerat pel Banc Mundial com «l’increment més elevat de la desigualtat i la pobresa entre països des de la Segona Guerra Mundial», l’alça de la inflació, que va començar amb l’energia, es va ampliar amb la guerra a Ucraïna i que es va contagiar al conjunt de l’economia, no ha fet res més que ampliar la bretxa entre rics i pobres. «L’actual crisi de preus és també una crisi de desigualtat», afirma l’informe. En aquest sentit, Oxfam Intermón reclama al Govern «aprofundir en la reforma fiscal» equiparant la tributació de les rendes del capital a les del treball, reforçar la lluita contra l’evasió i l’elusió fiscal, ampliar la cobertura de l’ingrés mínim vital i centrar el suport públic «en autònoms i pimes», així com a les llars i empreses més vulnerables.
A escala global, l’1% més ric de la població acumula el 63% de la riquesa produïda des del 2020, és a dir, gairebé dos terços del total. «Per cada dòlar de nova riquesa global que rep una persona del 90% amb menys ingressos, un milmilionari s’embutxaca 1,7 milions de dòlars», segons l’estudi. «Les elits s’estan reunint [a Davos] en un context en què la riquesa i la pobresa extremes al món s’han incrementat simultàniament per primera vegada en 25 anys», segons Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón.
Aquesta evolució en els últims temps s’afegeix a una dècada de guanys històrics en què el nombre de milmilionaris i la seva riquesa s’han duplicat. Espanya no n’és una excepció. Des del 2019, el valor de la riquesa dels milmilionaris espanyols ha crescut en uns 3 milions de dòlars al dia, apunta l’anàlisi d’aquesta oenagé. És una època de contrastos en què, mentre es disparen els beneficis de les grans empreses, les llars més vulnerables «pateixen per omplir la nevera o mantenir una temperatura adequada». Un exemple: Segons les estimacions de l’organització, 95 empreses d’energia i d’alimentació «han més que duplicat els beneficis el 2022, i han generat uns guanys extraordinaris d’uns 306.000 milions, mentre que han destinat 257.000 milions, el 87% del total, a remunerar els rics accionistes».
Desigualtat estructural
Globalment, 1.700 milions de treballadors viuen en països on el creixement de la inflació se situa per sobre del dels salaris, i més de 820 milions de persones de tot el món passen gana. A Espanya, país que l’entitat analitza amb un informe titulat ‘Sobra molt de mes al final del sou’, aquesta tendència també s’ha imposat. «L’evolució de la desigualtat a Espanya és un fenomen preocupant: mentre els salaris perden pes i poder adquisitiu, les grans empreses augmenten beneficis i la riquesa es continua concentrant en mans d’uns quants», segons Cortada. De fet, Oxfam Intermón destaca que «malgrat les mesures posades en marxa durant la pandèmia, Espanya continua sent un dels països més desiguals del seu entorn». El 2008, l’1% més acabalat concentrava el 15,3% de la riquesa neta total, mentre que el 2021 ja va arribar al 23,1%, gairebé un de cada quatre euros.
Notícies relacionadesSegons el parer d’aquesta organització, l’augment dels beneficis és el que està alimentant la inflació que, al seu torn, amplia la bretxa de classes. A Espanya, segons Oxfam Intermón, arribar a final de mes és cada vegada més complicat per a les famílies.
Mentre els salaris perden capacitat de compra, els beneficis, en especial els de les grans empreses, «s’han mantingut i fins i tot han crescut». El 2021, el benefici de les empreses de l’Ibex a Espanya, que agrupa les companyies amb més capitalització borsària, en el seu conjunt va ser el 63% superior al del 2019, i fins i tot un 55% per sobre de la mitjana dels resultats dels cinc anys prepandèmia (de 2015 a 2019). Però la tendència s’ha accelerat l’últim any: només en el tercer trimestre del 2022 es van anunciar resultats un 30% superiors als del mateix període de l’any anterior, apunta l’estudi d’Oxfam Internón.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia