El 2022 tanca amb la xifra més baixa d’acomiadaments via ero des del 2018

El 2022 acaba com l’any de l’apocalipsi econòmica que havia de ser i no va ser. A expenses de com evolucioni l’activitat empresarial i l’ocupació aquest any, per al qual diversos indicadors ja entreveuen signes clars de refredament, el 2022 tanca amb bones xifres d’ocupació. Aquest dimecres el Departament de Treball de la Generalitat ha actualitzat les dades del desembre d’expedients de regulació d’ocupació (eros). Aquestes deixen un balanç final de 5.025 persones cessades via acomiadament col·lectiu en tot l’any, la meitat que l’exercici anterior i la xifra més baixa des del 2018.

El mercat laboral s’ha erigit, de moment, com el baluard de seguretat dins d’un context internacional amb múltiples incerteses. Malgrat l’encariment de preus, la falta de determinats subministraments i les derivades de la guerra d’Ucraïna, les empreses van mantenir, i en molts casos van ampliar, les seves plantilles el 2022.

Si fa uns dies la Seguretat Social publicava que Catalunya va acabar l’any amb un balanç positiu de 96.649 ocupats més, fins a un total de 3,6 milions de catalans cotitzant, aquest dimecres la Generalitat completa l’altra cara de la moneda amb les seves estadístiques d’acomiadament col·lectiu. Un total de 5.025 catalans van perdre la feina via expedient de regulació d’ocupació (ero) durant l’any.

Les companyies amb problemes i excés de plantilla van recórrer majoritàriament a mecanismes no traumàtics, com són les borses d’hores o els ertos. Sobre aquests últims, hi va haver un total de 59.306 catalans que en algun moment de l’any van passar per un expedient de suspensió o reducció de jornada. Una xifra alta, històricament parlant, tot i que residual en comparació al milió de treballadors (gairebé un de cada tres ocupats) que van estar en erto el 2020, quan va esclatar la pandèmia.

Alguns noms propis d’aquesta llista han sigut la tecnològica Indra, que va liquidar 70 empleats del seu centre de Sant Joan Despí; la firma d’automoció Kostal Eléctrica, que va anunciar 120 acomiadaments a Sentmenat, o la farmacèutica Novartis, que va plantejar un expedient per a 240 treballadors.

Notícies relacionades

Fixos discontinus: dades, notícies falses i mites sobre els seus efectes en les xifres de l’atur

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Aquests 5.025 treballadors cessats via ero són lluny de la xifra d’11.006 acomiadats registrada el 2021, un any ‘negre’ en què es van barrejar reestructuracions pendents d’abans de la covid i tancaments provocats pels efectes de la pandèmia. La del 2022 és una xifra a cavall dels anys de recuperació de l’ocupació després de la Gran Recessió i els seus últims espeternecs. Per exemple, el 2012, any de la reforma laboral del PP en la qual es van facilitar les condicions per als empresaris que volguessin recórrer a un ero, hi va haver 12.565 acomiadats per la via col·lectiva.

Per sectors, les empreses de serveis van concentrar el 58% dels acomiadaments via eros registrats durant el 2022 a Catalunya, enfront el 37% de la indústria, i la resta van ser en construcció i agricultura. I, per demarcacions, Barcelona va concentrar el 88% de les persones afectades per un expedient de regulació d’ocupació.