L’FMI apuja al 5,2% el creixement a Espanya del 2022 i abaixa a l’1,1% el del 2023

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha actualitzat les previsions sobre l’economia espanyola, de manera que ara calcula que el PIB es va apujar al 2022 el 5,2%, gairebé un punt per sobre de la seva anterior previsió, de l’octubre, quan va pronosticar una alça del 4,3%. Així mateix, ha corregit lleument a la baixa el creixement previst per al 2023, fins a l’1,1%, una dècima menys que en la seva estimació de l’octubre.

Revisió a l’alça per al 2022 i correcció a la baixa de cara al 2023. Aquesta és la bifurcació que han seguit les últimes projeccions sobre l’economia espanyola i és també la que assumeix l’FMI en el seu informe sobre Espanya posterior al que es coneix com a ‘consulta de l’article IV’, elaborat després de les converses amb autoritats i agents econòmics i socials del país fins a finals del 2022. «L’informe de l’FMI és molt positiu», ha valorat la vicepresidenta primera, Nadia Calviño. «Revisa a l’alça les previsions econòmiques espanyoles i avala la política econòmica del Govern, sobretot en la resposta a la inflació, la responsabilitat fiscal i el desplegament d’inversions i reformes del pla de recuperació», ha remarcat Calviño.

Política econòmica

«Els directors executius van elogiar la resiliència econòmica d’Espanya i el sòlid acompliment del mercat laboral en el context de xocs successius», es llegeix en l’informe de l’FMI. Tanmateix, mirant al 2023, s’adverteix dels efectes secundaris derivats de la guerra d’Ucraïna, d’una demanda mundial més feble, d’unes condicions financeres (tipus d’interès) més estrictes i dels elevats preus de l’energia.

Respecte a la valoració de les polítiques econòmiques, l’informe «elogia» les mesures adoptades pel Govern per alleujar les famílies i les empreses pel preu de l’energia. També s’apunta que els directors executius de l’FMI «van saludar» el nou enfocament de les mesures aprovades per al 2023, amb una orientació més a favor dels col·lectius més vulnerables. A més, es reconeixen els «resultats inicials positius» de les reformes laborals recents a favor de l’estabilitat en l’ocupació.

A la banda del ‘deure’, l’informe crida l’atenció del Govern per emprendre «una consolidació fiscal gradual i sostinguda» dels comptes públics, amb un pla a mitjà termini. A més, «els directors també van destacar la importància d’adoptar mesures addicionals per preservar la sostenibilitat del sistema de pensions».

Perspectives

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

La forta correcció a l’alça del creixement del PIB per al 2022 no fa sinó remarcar la intensitat de frenada que s’espera en l’economia espanyola el 2023 que, en tot cas, continuaria anotant un creixement positiu (de l’1,1%), tot i que molt per sota del 2,1% que figura en el quadro macroeconòmic del Govern. Per la seva banda, la lleugera correcció a la baixa del creixement calculat per al 2023 sembla anar a contracorrent de la tendència que marquen algunes de les recents revisions a l’alça publicades els últims dies. El panel d’experts que construeix la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) a partir de 19 serveis d’estudis, per exemple, ha apujat de dues dècimes, fins a l’1,3%, l’estimació per al 2023 (i ha apujat del 4,5% al 5% la del 2022).

El nou quadro macroeconòmic sobre Espanya publicat per l’FMI també inclou una previsió de creixement del 2,4% el 2024, per cedir fins al 2,2% el 2025. Respecte a la inflació, l’FMI espera que després d’una taxa mitjana del 8,4% el 2022, seguiran percentatges del 3,7% el 2023, el 2,7% el 2024 i el 2,1% el 2025. La taxa d’atur, segons aquestes estimacions, es mantindrà per sobre del 12% durant tot aquest període. El dèficit públic encara estarà en el 3,7% del PIB el 2025 i el deute públic, en el 109% del PIB.