Lagarde: «No serà un any brillant, però sí molt millor del que ens temíem»

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha ressaltat aquest dijous que els pitjors escenaris per a l’economia de la zona euro el 2023 semblen estar dissipant-se. «No serà un any brillant, però serà molt millor del que ens temíem», ha admès durant la seva intervenció en el Fòrum de Davos, després de remarcar que les notícies econòmiques «s’han tornat molt més positives les últimes setmanes». 

Així, la màxima dirigent de l’autoritat monetària de l’euro ha destacat que les previsions econòmiques de consens han passat de preveure «una recessió en el tercer i el quart trimestre (del 2022) i possiblement més enllà, a una recessió en el quart trimestre (del 2022) i el primer trimestre (del 2023), a una petita contracció ara». Així mateix, ha ressaltat que rellevants líders europeus com el canceller alemany, Olaf Scholz, han descartat que el PIB del seu país hagi de caure aquest exercici, al contrari del que s’augurava.  

Una economia europea que resisteix millor del que s’esperava dona més marge al BCE per continuar endurint la seva política monetària, ja que disminueix el risc que les pujades dels tipus d’interès i el drenatge de liquiditat del mercat porti a l’activitat a una recessió severa. Lagarde, de fet, ha confirmat que el seu organisme continua encarint el preu del diner, com va anunciar en l’última reunió de mitjans de desembre passat. 

Inflació massa alta

«Sé que molts periodistes han fet molt soroll respecte que la inflació general ha baixat recentment, però hem de mirar la subjacent, que és d’una importància crucial. La inflació, sens dubte, es miri com es miri, és massa alta. La nostra determinació en el BCE és abaixar-la al 2% en el termini que toqui i prendre totes les mesures que hàgim de prendre per fer-ho», ha proclamat, repetint el seu missatge dur del mes passat i dissipant així qualsevol indici d’expectativa de canvi de rumb. 

El mercat espera ara com ara que el banc central de l’euro apugi els tipus almenys entre dos i tres vegades aquest principi d’any, a un ritme de 0,5 punts per pujada, cosa que portaria el preu oficial del diner entre el 3,5% i el 4%. «Mantindrem el rumb fins al moment que arribem a territori restrictiu durant prou temps perquè puguem tornar al 2% (d’inflació) en el termini que toqui», ha assegurat Lagarde.

Divisió en el consell

Precisament, el BCE ha publicat aquest dijous les actes de l’última reunió de política monetària del seu consell de govern del desembre passat. Aquí es recull que un «gran nombre de consellers van expressar inicialment la seva preferència» per augmentar els tipus de 0,75 punts, en lloc dels 0,5 proposats per l’economista en cap, Philip Lane, i esperats pel mercat. Tanmateix, «alguns d’aquests consellers» van acceptar una alça de 0,5 punts si s’acompanyava, com també va proposar Lane, d’un reforçament del missatge públic que el BCE continua encarint el diner «significativament a un ritme sostingut».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Així, els consellers que defensen una interpretació flexible i àmplia del mandat del BCE que tingui més en compte la situació econòmica (‘coloms’) es van imposar per primera vegada des del juliol als que aposten per cenyir-se a l’objectiu d’aconseguir l’estabilitat de preus (‘falcons’). Les actes, en qualsevol cas, revelen que el consell del BCE segueix dividit, tot i que sense les tensions que es van viure en l’etapa final de Mario Draghi al capdavant.

Des del juliol passat, el BCE ha apujat els tipus d’interès de 2,5 punts en quatre pujades, fins a portar el tipus d’intervenció al 2,5% i la facilitat de dipòsits (l’interès que cobra als bancs per guardar-los els diners) al 2%. La inflació de la zona euro, per la seva banda, va caure al 9,2% al desembre, per sota del 10,1% del novembre i el màxim històric del 10,6% que va marcar a l’octubre. Tanmateix, la subjacent, que exclou els preus més volàtils de l’energia i els aliments no elaborats, va augmentar del 5% al 5,2%.