Davos assumeix una guerra comercial global per la inversió verda

Més de 2.700 líders empresarials, financers, polítics i socials del món han participat aquesta setmana en més de 200 taules de debats per analitzar les grans tendències globals i adaptar-hi el permanent procés de reinvenció del sistema capitalista, tal com està fent el Fòrum de Davos des de 1971. Després de dècades d’una globalització que ha estès el model capitalista per tot el planeta, el xoc de la pandèmia va tancar els països en si mateixos i va trencar les cadenes globals de subministrament. Aquest any, a Davos, tocava veure com encaixar en el model capitalista la fragmentació d’una economia mundial ferida per la guerra a Ucraïna i esquerdada per la rivalitat entre països en la lluita pels recursos energètics, les matèries primeres, la inversió en energies netes i l’estalvi privat.  

Competència per la inversió

Davos s’ha convertit aquest any en un fòrum de pugna entre països per la bilionària inversió en energies renovables i tecnologies netes d’aquesta dècada, davant els ulls de centenars de multinacionals que participaran en aquest procés i que també eren presents en el Fòrum Econòmic Mundial. Tal com va recordar dimarts la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el que està en joc és un ‘pastís’ d’inversió en tecnologies netes de 250.000 milions d’euros a l’any, des d’ara fins al 2030, segons càlculs de l’Agència Internacional de l’Energia. I la rivalitat entre els EUA, amb una pla d’ajudes per a la seva indústria de gairebé 370.000 milions, i la Unió Europea ha deixat clar que en aquesta pugna serà determinant qui donarà més i millors subvencions a les empreses per atraure la inversió. Així, Von der Leyen va anunciar a Davos un pla d’ajudes a la indústria neta europea per fer front a l’ofensiva dels EUA. L’objectiu europeu és, sobretot, agilitar els tràmits i la burocràcia europea, com va plantejar Pedro Sánchez durant la seva intervenció a Davos. «Reduir de tres anys a sis mesos el termini en el qual les empreses reben els subsidis promesos», va explicar a tall d’exemple el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire. «Si tots competim per qui ha de ser líder en tecnologies netes, és una cosa positiva. Competim sobre aquest tema fent cada un tot l’esforç que podem en subvencions, sense desmantellar les dels altres», va defensar l’exsecretari del Tresor dels EUA Lawrence Summers, davant el concepte de guerra comercial. El Japó també ha anunciat subsidis i incentius fiscals per atraure la inversió d’un bilió de dòlars en una dècada que, segons ha estimat el govern nipó, necessita la transformació verda del país.

Per a la directora de l’FMI, Kristalina Georgieva, el principal repte imminent que té davant seu l’economia mundial és «accelerar la transició a l’economia verda utilitzant diners públics per impulsar la inversió privada», però fer-ho de manera que les economies emergents, amb menor múscul financer, no es quedin fora d’aquesta transformació. Els líders llatinoamericans presents en el Fòrum de Davos van destacar les oportunitats en els àmbits de les energies renovables, el comerç i la inversió. 

Rivalitat EUA-Xina

La rivalitat econòmica entre els EUA i la Xina i la guerra comercial tecnològica entre els dos gegants és una altra clara mostra de la fragmentació recent que esquerda l’economia mundial. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va demanar que els Estats Units i la Xina deixin de fomentar amb la seva creixent divisió el que ell denomina «gran fractura», que podria costar a l’economia global 1,4 bilions de dòlars. «Ens arrisquem a una desconnexió de les dues economies més grans del món, una esquerda de dimensions tectòniques que podria crear dues normatives comercials, dues divises dominants, dues xarxes d’internet i dues estratègies d’intel·ligència artificial en conflicte», va alertar Guterres en el seu discurs davant líders econòmics i polítics de Davos. En els marges del Fòrum Econòmic Mundial, aquest dimecres, a Zuric, van mantenir una reunió bilateral la secretària del Tresor nord-americà, Janet Yellen, i el seu homòleg xinès, el vicepremier Liu He. «Tot i que tenim àrees de desacord, i les transmetrem directament, no hem de permetre que malentesos, particularment els que deriven de falta de comunicació, empitjorin innecessàriament la nostra relació bilateral econòmica i financera», va dir Yellen després d’anunciar un pròxim viatge a la Xina.

Pujada de tipus d’interès

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Les conseqüències de les pujada dels tipus d’interès que estan escometent els bancs centrals en la seva lluita contra la inflació també han sigut analitzades a Davos des del punt de vista de la fragmentació de l’economia mundial. Els països emergents temen que uns tipus d’interès als EUA o a la zona euro més atractius per als inversors acabin provocant una fuga de capitals en contra de les seves pròpies economies. 

Reobertura de l’economia xinesa

El final de la política de ‘covid zero’ a la Xina i la reobertura de la seva economia es perfila com un dels al·licients de l’optimisme més gran en les previsions que s’ha estrenat al Fòrum de Davos. L’FMI ha anticipat que revisarà lleugerament a l’alça el creixement mundial del 2023 i la seva directora gerent ha avançat que l’organisme no es preveu recessió per a Alemanya sinó un creixement en l’entorn del 2%. Tanmateix, segons ha advertit la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, la reobertura de la Xina ficarà més pressió a la inflació a Europa i es traduirà en un augment dels preus de l’energia, per la demanda xinesa més gran de petroli i gas. Són la cara i la creu d’un altre dels grans fenòmens globals que han atret l’atenció del Fòrum de Davos.